Laura Borràs, apunyalada per l’esquena per Gabriel Rufian amb el consentiment d’ERC

  

La finalització de l’estat d’alarma serà mogut per diferents motius. Per una banda el president de la Generalitat Quim Torra ha recusat diferents magistrats del Tribunal Suprem, que haurien de jutjar el seu recurs contra la inhabilitació dictada per el TSJC, per la seva relació amb la Junta Electoral Central. Per altre banda, avui la justícia belga analitza la petició d’extradició a España del conseller Lluís Puig, i finalment el proper dijous es vota al Congrés dels Diputats a Madrid el suplicatori contra Laura Borràs. Tres fets que tenen transcendència.

Rufián el Traïdor 

Durant l’etapa del confinament l’independentisme s’ha vist relegat a un segon terme com a conseqüència de la crisi sanitària que tan greument ens ha afectat. Tanmateix era una situació absolutament transitòria atès que una vegada s’ha relaxat una mica la situació apareixen en l’horitzó immediat uns fets que sen dubte tensaran de nou les relacions amb el govern espanyol.

La primera d’aquestes situacions es va produir ahir quan es va saber que el president de la Generalitat Quim Torra havia recusat a 11 dels 13 magistrats que composen la Sala penal del tribunal Suprem, atès que considera que en algun moment han intervingut en resolucions vinculades als diferents processos penals que s’han obert contra el procés d’independència de Catalunya, i per tant estarien mancats de la necessària imparcialitat per garantir un judici just. Recordem que el president Torra es troba en aquesta situació per culpa d’una pancarta, penjada al balcó del Palau de la Generalitat, que la Junta Electoral Central va obligar a retirar, i el president Torra, en ús de la llibertat d’expressió va decidir mantenir penjada la balcó uns dies. Per aquest gravíssim fet la “justícia” espanyola el vol inhabilitar.

La segona situació està succeint en aquests moments a Brussel·les, on el conseller Lluís Puig està exiliat, i on ha comparegut davant la justícia belga que ha de decidir sobre l’euro-ordre d’extradició que cursada per la justícia espanyola. Se’l reclama per ser jutjat a Madrid pels delictes de sedició i malversació. Per les informacions que arriben de Bèlgica sembla que la justícia belga prendrà una decisió el dia 7 d’agost vinent.   

La tercera de les situacions, la viurem dijous quan Laura Borràs veurà com el Congrés dels Diputats de Madrid accepta el suplicatori que li ha fet arribar el Tribunal Suprem amb l’objectiu de poder jutjar a la Sra. Borràs per els suposats delictes de prevaricació, frau a l’administració pública, malversació de fons públics, i falsedat documental comesos presumptament en l’època en que Laura Borràs dirigia la Institució de les Lletres Catalanes. 

Més enllà de que la sindicatura de comptes no hi veu delicte i els Mossos d’Esquadra tampoc, tota l’acusació contra la Sra. Borràs sembla que es basa en uns informes de la Guàrdia Civil, que ja coneixem la seriositat i professionalitat amb que acostumen a estar elaborats. Fins i tot el govern de Pedro Sánchez ha patit a les seves carns aquesta mena d’informes quan la guàrdia civil va acusar en els seus informes al delegat del governs espanyol a Madrid d’haver ocultat informació quan va autoritzar  la manifestació del 8-M a Madrid.

Però més enllà de les irregularitats en el procediment, i de la veracitat dels informes judicials, el que verdaderament sorprèn és l’actitud d’una partit com Esquerra Republicana que està mantenint una posició que els pot portar a legitimar fins i tot la presó del seu líder mossèn Junqueras. En efecte, deixar entreveure que Laura Borràs pot ser culpable, equival a acceptar que els informes de la Guàrdia Civíl son veraços i per tant també ho deuen ser els informes de la benemèrita que van servir per engarjolar Oriol Junqueras.

De fet, el que busca ERC amb aquest posicionament tan vergonyós, no és altre cosa que, per una banda, el desgast polític del seu partit rival (JuntsxCat) a les eleccions al Parlament de Catalunya, i per altre, eliminar a una rival que per la seva dimensió política i per les seves capacitats de seducció de l’electorat la veuen com un obstacle molt evident que eviti que Pere Aragonés arribi a la presidència de la Generalitat. I tot això, segons diuen, pactat a Madrid per un pocavergonya com Gabriel Rufian que actua sempre com els covards; a cara tapada... 

Aquest seria un objectiu comú que convé tant a ERC com al PSOE. Als republicans perquè els treu del davant una possible rival que podria arrasar en unes eleccions catalanes i al PSOE perquè això possibilitaria un govern tripartit a Catalunya amb la presència d’Iceta a la Generalitat, fet que garantiria una legislatura plàcida per Pedro Sánchez pel que fa al contenciós amb Catalunya. Ni taula de diàleg, ni concessions de cap mena, i això si, anar incrementant el dèficit fiscal; només faltaria...                                               

Perpinyà referma al president Puigdemont com l’únic lideratge potent de l’independentisme

 

Una vegada més l’independentisme ho ha tornat a fer. Entre 100 i 200 mil persones es donen cita a Perpinyà en suport als dirigents independentistes exiliats, que per primera en més de dos anys, trepitgen terra catalana.  

Malgrat tots els impediments creats per les policies espanyola i francesa, la capital de Catalunya Nord demostra al món que l’independentisme continua més viu que mai, més mobilitzat que mai, i disposat a persistir fins ala victòria final. 

Ni les llargues cues organitzades per la Policia Nacional, contravenint el tractat de Schengen sobre la lliure circulació de persones en els països de la UE, amb uns controls fora de lloc al pas fronterer entre Catalunya i França, ni la policia francesa que en connivència amb l’espanyola va organitzar un monumental col·lapse, canalitzant a tots els busos per la sortida 41 de l’autopista, van poder evitar que més de 100.000 catalans es concentressin al Parc de les Exposicions de Perpinyà per donar la benvinguda a terres catalanes al president Puigdemont, a la consellera Clara Ponsatí i al conseller Comin.

Malauradament, més de 100 autocars van tenir que girar cua al no poder accedir al recinte on es celebrava l’acte, atès el col·lapse absolut que es va organitzar, generant la natural frustració entre els passatgers dels busos afectats.

De l’acte en sí, en queda aquest resum:

L’Independentisme continua més viu que mai

Una molt fluixa representació d’ERC que palesa el pànic que tenen a la força electoral del president Puigdemont

La CUP pixant fora de test com de costum 

El president Puigdemont demanant mobilització permanent fins aconseguir l’èxit definitiu

La consellera Ponsatí demanant que no ens deixem entabanar per taules de diàleg que només pretenen que el Sr. Sánchez guanyi temps.

El conseller Comin, demanant més sacrificis que ens permetin arribar a la República somniada. 

Cal agrair a la gent de Catalunya Nord la seva calorosa acollida, i els esforços desplegats per que l’acte transcorregués de la millor manera possible.

Com sempre en aquests cassos, unes imatges valen més que qualsevol paraula:  

   

Aquestes són algunes imatges de la jornada festiva a Perpinyà:    

El descrèdit de la Junta Electoral Central

Aquells que reclamen el “compliment de la llei” són els mateixos que compren jutges perquè acomodin les seves sentències als seus objectius polítics. Quan un partit polític es passa la ètica per l’arc del triomf, es desqualifica sol per defensar la “cosa pública” atès que demostra que el que realment els preocupa és “la cosa nostra” (d’ells).    

Des de fa ja algunes campanyes electorals, la Junta Electoral Central, havia assumit un cert nivell de protagonisme que mai abans havia tingut. D’una manera molt especial en les últimes eleccions al Parlament de Catalunya i també a les eleccions generals espanyoles. Aquest protagonisme s’havia centrat en la prohibició d’exhibir rètols i llaços grocs en favor dels presos polítics en els edificis públics i en la prohibició de frases com “presos polítics”, “assemblea de càrrecs electes”, “consell de la República” o “exili”, entre d’altres. 

En la mateix línia cal assenyalar la persecució que la JEC ha practicat sobre el president de la Generalitat Quim Torra, per una pancarta penjada al balcó del Palau de la Generalitat amb el lema “llibertat presos polítics i exiliats”. A conseqüència d’aquesta, el president Torra ha estat jutjat pel TSJC i condemnat a un any i mig d’inhabilitació, i fins i tot ha perdut, per imposició de la JEC la seva condició de diputat al Parlament de Catalunya.

Fins aquí els fets objectius, però què hi havia realment al darrere? Doncs segons una informació que publica el “el diario.es”, resulta que un dels jutges de la JEC, el Sr. Andrés Betancor, estava en nòmina de “Ciudadanos” i exercia com a jutge de la JEC, de manera que ell mateix elaborava per la JEC els recursos com a assessor de Ciudadanos, i participava en la seva resolució do  a membre de la JEC. Ras i curt i dit en altres paraules, Ciudadanos tenia comprat a u  dels membres de la Junta Electoral Central. 

Ara s’entenen molt millor algunes de les determinacions de la JEC, com per exemple quan varen intentar retirar al president Puigdemont la seva qualitat d’elegible per presentar-se a les eleccions europees, o que a dia d’avui encara no hagin comunicat al Parlament Europeu que Carles Puigdemont, Toni Comin i Clara Ponsatí han adquirit la condició d’eurodiputats per que així ho va decidir la gent, a banda de les actuacions contra el president Quim Torra ja explicades més amunt.

Ha quedat demostrat que el partit de la Sra. Arrimadas, contràriament al que predica, és el primer en fer trampes. Quan van proposar al Sr. Betancor com a candidat per formar part de la JEC, resulta que ja estava en nòmina del partit, fet que varen amagar, amb la clara intenció de tenir a l’àrbitre comprat, per quan toqués senyalar penals contra els rivals polítics. Així fins i tot l’Espanyol podria guanyar al Lliga. Això desacredita al partit “Ciudadanos” que entre de ple en selecte club de la corrupció.

Aquesta tendència dels partits unionistes, d’infiltrar-se en el camp de la justícia, no es nova. Sembla que per defensar els seus interessos, o fins tot la “indisoluble unidad de la pátria” són capaços de portar fins al desprestigi al sistema judicial espanyol sense cap respecte per els jutges i magistrats honestos que algun n’hi deu haver. Exemples no en falten: la frase del ministre del govern espanyol Fernández Diaz “fiscalia te lo afina...” encara ressona a les nostres oïdes, o més recentment quan Ignacio Cosidó, senador del PP, va dir que “controlamos la Sala Segunda del Supremo por la puerta de atrás” referint-se al control que exercien sobre el jutge Marchena què com és sabut va ser l’encarregat de jutjar als presos polítics catalans per la causa de l’1-O. Però no cal anar tan lluny. L’actual president del govern espanyol Pedro Sánchez, a preguntes d’un periodista, encara no fa ni sis mesos, va dir “La fiscalia de quién depende?... pués ya està...” referint-se al control que el govern estatal exerceix sobre la fiscalia general de l’Estat. 

Tot plegat ha portat al descrèdit més absolut del sistema judicial espanyol. Ara s’hi afegeix aquest episodi de la JEC que hauria de tenir conseqüències: totes les decisions en les que hagi participat el jutge comprat per “Ciudadanos" haurien de ser immediatament anul·lades, al marge de les actuacions que corresponguin en dret, contra aquest personatge, i contra el partit que el va comprar.                

Els Judes de la política catalana

ERC ha passat d'impedir la investidura del president Puigdemont a acceptar que se li retiri l’escó al president Torra. Aquests fets gravíssims, complementats per un seguit de des-encontres entre tots dos partits, justifica que el president Torra hagi decidit convocar eleccions. El govern català no por continuar intentant fer veure que no passa res, quan un dels seus socis no para de cometre deslleialtats una darrere de l’altre.

El lamentable espectacle de dilluns passat al ple de Parlament, veient als diputats d’ERC assentats a les seves cadires sense aplaudir al president Torra va evidenciar clarament que havien escollit el camí de la traïció, i no el camí de la lleialtat al soci de govern.

L’enrenou entre Junts per Catalunya i ERC ve de lluny, però la troca es va començar a embolicar dies enrere quan una delegació d’ERC va negociar amb el PSOE a Madrid la investidura de Pedro Sánchez com a president del govern espanyol. Aquesta delegació d’ERC estava presidida per Gabriel Rufián, un personatge tèrbol (per dir-ho suau), amb un nivell cultural molt limitat, però amb una maldat innata que li surt fins i tot per les orelles. No sabem que es va pactar; sobre el pacte ens han explicat de la missa la meitat, però comencem a veure’n els resultats.

La justícia espanyola va començar a perseguir al president Torra per una pancarta penjada al balcó del Palau de la Generalitat en favor dels presos polítics i dels exiliats en període preelectoral. A conseqüència d’aquest fet el TSJC inhabilita al president i la Junta Electoral Central demana que se li retiri l’escó de diputat al Parlament de Catalunya, fet que es portat a la pràctica per el secretari del Parlament. Ni la Junta Electoral Central, que és un òrgan de caràcter administratiu té potestat per retirar-li l’escó sense sentència ferma, ni el secretari del Parlament té atorgada la capacitat de destituir un diputat. Això només es pot dur a terme si la presidència del Parlament pren la decisió. I justament això és el que va fer Roger Torrent, un altre “don nadie” posat a exercir un càrrec que li ve molt gran, li va demanar al secretari del Parlament que executés l’ordre de deixar sense escó al president de la Generalitat.   

Davant d’aquesta situació, el president de la Generalitat només tenia una sortida plena de dignitat, dir-li a ERC: “Srs., després de les seves deslleialtats continuades, convoco eleccions... ho faré després d’aprovar els pressupostos per no perjudicar més el país” i això és el que el president Torra ha comunicat públicament avui que faria. Per tant s’obre un nou període electoral que ara per ara cal preveure que culmini amb unes noves eleccions allà per els mesos de maig o juny. Serà la consumació de la traïció d’ERC a l’independentisme, perquè actuar així només s’explica si es prioritzen els interessos del partit per sobre dels del país i de l’independentisme. 

Però hi ha més fets; de tants que n’hi ha hagut fer-ne una llista seria molt llarg. Però si que val la pena recordar el primer de tots, el que va demostrar la classe de persona que és el president del Parlament Roger Torrent. Aquest primer fet es va produir quan Torrent va desconvocar el ple del Parlament que havia d’escollir a Carles Puigdemont coma president de Catalunya. Aquella primera actuació de Torrent ja va deixar clar la classe de persona de la que estem parlant, i des de llavors ençà, fins avui, la seva actuació en cap cas mereix cap comentari positiu: un sectari amb totes les lletres, un bocamoll també amb totes les lletres, i un cagacalces immens. Aquest senyor no mereix cap respecte polític.

Aquest parell de Judes representen les misèries humanes
de la política

Aquesta actitud indecent d’ERC vers els seus socis de govern xoca amb les paraules que mossèn Junqueras deia ahir mateix al Parlament quan va comparèixer amb la resta de presos polítics a la comissió que està estudiant l’aplicació de l’article 155. Deia Junqueras que cal dialogar fins i tot amb aquells que aplaudeixen que ells estiguin a la presó. El que no entenc és com es pot fer aquesta afirmació quan porten mesos negant-se a dialogar amb el seu soci de govern. Tan imbècils ens creuen? 

Estic convençut que d’aquí a les eleccions encara en veurem de grosses. Jo estic pendent de que el president Puigdemont expliqui alguns dels fets ocorreguts durant el seu mandat. Va dir que no li semblava correcte explicar-ho mentre s’estava jutjant a Oriol Junqueras, però ara aquest judici ja està acabat. Per quan les explicacions president Puigdemont? 

                                      

La independència de Catalunya ja és un afer europeu

La data del 13 de gener de 2020 serà recordada per l’entrada oficial del president Puigdemont i del conseller Comin al Parlament europeu, malgrat les traves de tot ordre que hi ha interposat l’Estat espanyol tant a nivell polític com jurídic.

Centenars de catalans es concentren davant del Parlament Europeu a Estrasburg malgrat ser dia laborable, i desafiant el fred, per fer arribar el seu escalf i suport als eurodiputats independentistes.

El vicepresident Junqueras ni hi va poder assistir, atès que el Tribunal Suprem espanyol no va acceptar la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, recolzant-se en un argumentari que ha estat recorregut pels advocats d’Oriol Junqueras davant del Tribunal Europeu 

De nou els catalans hem anat fins a Estrasburg per fer arribar al president Puigdemont i al conseller Comin el suport i l’escalf per la batalla política que estan duent a terme en la defensa dels drets dels pobles i per tant a l’autodeterminació de Catalunya. Aquesta vegada la presència catalana no s’ha fet notar tant com al juliol atès que estem en ple més de gener i en un dia laborable. Malgrat això el valents que han arribat a les portes del Parlament Europeu han pogut presenciar un moment històric: l’entrada de l’independentisme al Parlament, i per tant, oficialment la independència de Catalunya ha deixat de ser un “assumpte intern de l’Estat espanyol” per passar a formar part del dia a dia dels eurodiputats.  

Aquesta entrada dels nostres diputats ha estat possible gràcies a la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que deixava ben clar que la condició de diputat europeu s’adquireix a partir del moment en que es fan oficials els resultats de les eleccions. Per tant, a més del president Puigdemont i del conseller Comin, ahir hauria d’haver entrat també al Parlament el vicepresident Junqueras injustament empresonat. No hi va ser perquè el Tribunal Suprem espanyol no va aplicar la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea argüint una sèrie de circumstàncies que han estat recorregudes per els advocats del vicepresident. Caldrà estar pendent de la resposta de la Justícia europea respecte a aquest cas, i segons els comentaris de professionals experts en la matèria, la justícia espanyola pot rebre de nou un important clatellot que acabi de posar de manifest, per si algú encara ho dubta, la baixa qualitat de la Justícia espanyola.    

En les seves primeres intervencions com a parlamentaris europeus, tant Carles Puigdemont com Antoni Comin han deixat molt clar que el respecte als drets humans, a l’autodeterminació dels pobles i a una Justícia despolititzada serà el seu cavall de batalla polític sobre el que centraran les seves intervencions. Europa no pot girar l’esquena quan un dels seus Estats membres no respecta els drets humans.

El president Puigdemont i el conseller Comin han adreçat un escrit de presentació als seus companys MEP,s en el que expliquen que durant la seva estança com a eurodiputats es proposen aconseguir canvis en la Llei electoral europea per evitar situacions com les que ells han hagut de patir, així com treballar per un codi penal unificat dels estats membres per evitar que allò que alguns estats ho consideren delicte en altres llocs no hi sigui, en referència a que a l’Estat espanyol la sedició és delicte mentre que a altres països europeus aquest “delicte” no existeix. També anuncien que donaran veu a l’independentisme que representen i afirmen que “els catalans tenen dret a decidir sobre el seu propi futur, de la mateixa manera que el poble escocès ho ha poder decidir. Finalment es comprometen a ajuda a consolidar una Europa forta, democràtica i unida. 

Aquesta decisió del president del Parlament europeu, l’italià Sassoli, ha estat tota una bufetada al orgull d’una majoria d’espanyols, de manera que el jutge LLarena s’ha afanyat a demanar al Parlament Europeu la tramitació del suplicatori amb l’objectiu que Carles Puigdemont i Toni Comin perdin la immunitat dels parlamentaris, que no el seu escó, i la justícia belga pugui continuar estudiant l’euro-ordre d’extradició que en el seu dia Llarena havia emès contra els nostres representants. 

Ateses les majories existents en el Parlament Europeu, podria ser possible que el suplicatori sortís endavant. En aquest supòsit caldria veure que decidiria la justícia belga sobre l’extradició a Espanya del president Puigdemont i del conseller Comin. Ho seguirem.            

Bon Nadal !!!

BON NADAL i FELIÇ ANY 2020

Gran victòria de l’independentisme a Europa

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea reconeix que Oriol Junqueras és eurodiputat de ple dret, i que gaudia d’immunitat des del moment en que va ser proclamat oficialment com eurodiputat

Aquesta sentència afecta de retruc al president Puigdemont i al conseller Toni Comin, que juntament amb Oriol Junqueras haurien de poder ocupar ben aviat, els seus escons al Parlament Europeu. 

A més, la consellera Clara Ponsatí, ara exiliada a Escòcia, també haurà de ser reconeguda com eurodiputada quan es materialitzi el Brexit el 31 de gener proper, i a l’Estat espanyol li siguin reconeguts uns escons addicionals, el primer dels quals serà per la consellera Ponsatí.

El mateix dia que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) dona a conèixer aquesta sentència, i davant d’aquesta derrota en tota regla, la justícia espanyola a través del TSJC respon inhabilitant durant un any i mig al president de la Generalitat Quim Torra per haver penjat un llaç groc i un rètol en favor dels presos polítics i exiliats en el balcó de la Generalitat  

Fa ja unes setmanes l’advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea havia expressat el seu criteri determinant que la condició d’eurodiputat s’adquireix en el moment en que es proclamen oficialment els resultats de les eleccions. En el nostre cas, quan el BOE publica el llistat amb el resultats electorals i el nom dels diputats que han resultat elegits. Aquesta opinió de l’advocat general havia de ser referendada (o no) per el ple del Tribunal de Justícia Europeu, fet que s’ha produït avui.  

En la sentència d’avui, el TJUE reconeix que Oriol Junqueras tenia immunitat des del 13 de juny passat, dia en el que va ser proclamat oficialment càrrec electe al Parlament Europeu per la Junta Electoral i publicats els resultats en el BOE. El Tribunal també estableix que la condició de diputat s’adquireix des del moment en que va ser proclamat càrrec electe, seguint el plantejament que en el seu dia havia fet l’advocat general del mateix Tribunal. 

Caldrà veure ara com actua el Tribunal Suprem, atès que el Parlament Europeu ja s’ha afanyat demanant-li al govern espanyol que compleixi la sentència del Tribunal de Justícia Europeu. Veurem quina és la resposta, però mentre tant ERC s’ha posicionat exigint la nul·litat del judici i demanant la posada en llibertat immediata d’Oriol Junqueras. Com no podia ser d’un altre manera la fiscalia espanyola ha reaccionat segons el seu llibre d’estil, és a dir amb excuses de mal pagador, demanant que es deixi sense efectes la immunitat d’Oriol Junqueras.

   

Aquesta sentència té una derivada que afecta directament al president Puigdemont, al conseller Comin i ben aviat també a la consellera Ponsatí, atès que el Parlament Europeu   es veurà obligat a reconèixer la seva condició d’eurodiputats per que també van ser, com en el cas d’Oriol Junqueras, proclamats coma a tals per la Junta Electoral. Només queda esperar el dia en que tot això es formalitzi, i en el cas de Clara Ponsatí, haurà d’esperar que el Brexit sigui una realitat el 31 de gener proper. 

Aquesta sentència del TJUE ha tingut un ampli ressò internacional i les seves conseqüències estan sent objecte d’anàlisi per part dels grans grups de comunicació internacionals. Tanmateix totes les portades anuncien l’aval del TJUE a la Immunitat de Junqueras, i coincideixen en l’apreciació que la condició d’eurodiputat s’adquireix quan s’és elegit a les urnes i les produeix la proclamació oficial dels resultats.

Com era d’esperar, la caverna mediàtica no podia resistir una nova derrota d’aquest nivell, i vagin vostès a saber si és casualitat o no, però aquest matí mateix, coincidint amb la sentència del TJUE, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha comunicat al president de la Generalitat Quim Torra, que se’l condemnava a un any i mig d’inhabilitació per haver comès el greu delicte de penjar al balcó de la Generalitat un llençol amb un llaç groc, reclamant la llibertat dels presos polítics i dels exiliats... És molt preocupant veure a quins nivells està arribant la justícia espanyola... aquesta sentència no es ferma i pot ser recorreguda al Tribunal Suprem... servirà de res? 

Caldrà veure com acaba tot... estarem divertits durant una bona temporada.