Laura Borràs, apunyalada per l’esquena per Gabriel Rufian amb el consentiment d’ERC

  

La finalització de l’estat d’alarma serà mogut per diferents motius. Per una banda el president de la Generalitat Quim Torra ha recusat diferents magistrats del Tribunal Suprem, que haurien de jutjar el seu recurs contra la inhabilitació dictada per el TSJC, per la seva relació amb la Junta Electoral Central. Per altre banda, avui la justícia belga analitza la petició d’extradició a España del conseller Lluís Puig, i finalment el proper dijous es vota al Congrés dels Diputats a Madrid el suplicatori contra Laura Borràs. Tres fets que tenen transcendència.

Rufián el Traïdor 

Durant l’etapa del confinament l’independentisme s’ha vist relegat a un segon terme com a conseqüència de la crisi sanitària que tan greument ens ha afectat. Tanmateix era una situació absolutament transitòria atès que una vegada s’ha relaxat una mica la situació apareixen en l’horitzó immediat uns fets que sen dubte tensaran de nou les relacions amb el govern espanyol.

La primera d’aquestes situacions es va produir ahir quan es va saber que el president de la Generalitat Quim Torra havia recusat a 11 dels 13 magistrats que composen la Sala penal del tribunal Suprem, atès que considera que en algun moment han intervingut en resolucions vinculades als diferents processos penals que s’han obert contra el procés d’independència de Catalunya, i per tant estarien mancats de la necessària imparcialitat per garantir un judici just. Recordem que el president Torra es troba en aquesta situació per culpa d’una pancarta, penjada al balcó del Palau de la Generalitat, que la Junta Electoral Central va obligar a retirar, i el president Torra, en ús de la llibertat d’expressió va decidir mantenir penjada la balcó uns dies. Per aquest gravíssim fet la “justícia” espanyola el vol inhabilitar.

La segona situació està succeint en aquests moments a Brussel·les, on el conseller Lluís Puig està exiliat, i on ha comparegut davant la justícia belga que ha de decidir sobre l’euro-ordre d’extradició que cursada per la justícia espanyola. Se’l reclama per ser jutjat a Madrid pels delictes de sedició i malversació. Per les informacions que arriben de Bèlgica sembla que la justícia belga prendrà una decisió el dia 7 d’agost vinent.   

La tercera de les situacions, la viurem dijous quan Laura Borràs veurà com el Congrés dels Diputats de Madrid accepta el suplicatori que li ha fet arribar el Tribunal Suprem amb l’objectiu de poder jutjar a la Sra. Borràs per els suposats delictes de prevaricació, frau a l’administració pública, malversació de fons públics, i falsedat documental comesos presumptament en l’època en que Laura Borràs dirigia la Institució de les Lletres Catalanes. 

Més enllà de que la sindicatura de comptes no hi veu delicte i els Mossos d’Esquadra tampoc, tota l’acusació contra la Sra. Borràs sembla que es basa en uns informes de la Guàrdia Civil, que ja coneixem la seriositat i professionalitat amb que acostumen a estar elaborats. Fins i tot el govern de Pedro Sánchez ha patit a les seves carns aquesta mena d’informes quan la guàrdia civil va acusar en els seus informes al delegat del governs espanyol a Madrid d’haver ocultat informació quan va autoritzar  la manifestació del 8-M a Madrid.

Però més enllà de les irregularitats en el procediment, i de la veracitat dels informes judicials, el que verdaderament sorprèn és l’actitud d’una partit com Esquerra Republicana que està mantenint una posició que els pot portar a legitimar fins i tot la presó del seu líder mossèn Junqueras. En efecte, deixar entreveure que Laura Borràs pot ser culpable, equival a acceptar que els informes de la Guàrdia Civíl son veraços i per tant també ho deuen ser els informes de la benemèrita que van servir per engarjolar Oriol Junqueras.

De fet, el que busca ERC amb aquest posicionament tan vergonyós, no és altre cosa que, per una banda, el desgast polític del seu partit rival (JuntsxCat) a les eleccions al Parlament de Catalunya, i per altre, eliminar a una rival que per la seva dimensió política i per les seves capacitats de seducció de l’electorat la veuen com un obstacle molt evident que eviti que Pere Aragonés arribi a la presidència de la Generalitat. I tot això, segons diuen, pactat a Madrid per un pocavergonya com Gabriel Rufian que actua sempre com els covards; a cara tapada... 

Aquest seria un objectiu comú que convé tant a ERC com al PSOE. Als republicans perquè els treu del davant una possible rival que podria arrasar en unes eleccions catalanes i al PSOE perquè això possibilitaria un govern tripartit a Catalunya amb la presència d’Iceta a la Generalitat, fet que garantiria una legislatura plàcida per Pedro Sánchez pel que fa al contenciós amb Catalunya. Ni taula de diàleg, ni concessions de cap mena, i això si, anar incrementant el dèficit fiscal; només faltaria...