Anem a totes...!!!

"Si l’Estat bloca el govern o el Parlament proclamarem igualment la independència"

Les eleccions del 27S comencen a tenir un clar sentit plebiscitari.

   

Ahir a la tarda es va presentar al MACBA la candidatura unitària “Units pel Sí” amb l’objectiu d’aglutinar el vot independentista en una sola candidatura transversal i sense exclusions. Tal com s’ha donat a conèixer, la candidatura estarà encapçalada per Raül Romeva, ex eurodiputat del Parlament europeu per ICV. Romeva va deixar el partit ara fa uns mesos per discrepàncies amb la direcció dels ecosocialistes que finalment es van treure la careta i van aparcar l’opció independentista per abraçar l’espanyolisme de Podemos.

El segon lloc a la llista serà per Carme Forcadell, fins fa ben poc presidenta de l’ANC, que va deixar la presidència de l’entitat per raons estatutàries, i que ha estat capaç de liderar exitosament a Catalunya l’independentisme de la societat civil d’una manera exquisidament transversal a través de l’Assemblea Nacional Catalana. La seguirà en la llista Muriel Casals presidenta d’Òmnium, i que juntament amb Forcadell ha donat suport a totes les iniciatives de l’ANC, i ha contribuït per ella mateixa en accions concretes per defensar i eixamplar les bases del sentiment independentista.

Els llocs quart i cinquè seran per Mas i Junqueras respectivament. Poc cal afegir d’aquests dos valors de la política catalana, estendards de la independència que es complementen molt bé. Mas, molt conegut a Europa i al món per defensar els interessos de Catalunya davant dels ofecs a que ens han sotmès els governs espanyols i en particular aquest últim del PP, i Junqueras identificat des de sempre a Catalunya amb la independència. Un tàndem del tot necessari i imbatible per garantir l’èxit del 27S.

Pel que diuen els mitjans de comunicació, sembla que la llista la tancaria Pep Guardiola, l’exentrenador del Barça, avui entrenador del Bayern München, que ja en moltes ocasions ha mostrat el seu recolzament als sentiments d’independència dels catalans. Tancar la llista amb Guardiola és un altre encert dels que han confeccionat aquesta llista unitària atès que es tracta d’un personatge molt conegut a nivell internacional. De fet, només transcendir als mitjans que Guardiola tancaria la llista unitària, les reaccions a Madrid han palesat un gran nerviosisme. El ministre Garcia Margallo va comentar irònicament que “Guardiola havia estat un bon entrenador, però no li coneixia les seves habilitats polítiques”. Per la seva banda, Jorge Fernández Diaz ministre de l’Interior del govern espanyol ha canviat la ironia del seu col·lega per treure a relluir la seva fòbia vers els independentistes. La seva reacció ha estat la pròpia d’un ultra, i ha arribat a dir en referència a Guardiola "Veiem que es treuen la careta i gent que ha jugat i ha triomfat amb la selecció espanyola de futbol veiem que anava segurament no per interès patriòtic, sinó per interès crematístic, perquè hi ha persones que el Déu que tenen és el dels diners". Com es veu, a Madrid ha caigut molt malament que els catalans haguem refet la unitat política, i que personatges importants dels catalanisme, reconeguts a Europa i al món, recolzin les ànsies d’independència dels catalans.

Tornant a la presentació d’ahir, vull destacar el discurs potent i convençut de Raül Romeva. Algunes de les seves afirmacions són:

• “El 27-S és la possibilitat d'exercir el nostre dret de vot, expressar què volem fer, i òbviament, si hi ha majoria, fer-ho”
• “Si el dia 27-S la nostra proposta té majoria suficient, volem que el Parlament declari solemnement que, en virtut d'aquest mandat, s'iniciï el procés d'independència.”
• “Quan tinguem tot això fet, proclamarem la independència: voldrà dir començar el procés de desconnexió amb l'estat espanyol.”
• “Sapiguem que si en aquest procés l'estat bloca el govern o el Parlament de Catalunya procedirem igualment a la proclamació d'independència i a l'aprovació de la llei de transitorietat jurídica.”
• “Anem a totes. Cal que tothom entengui que això va de debò.”

Ara només cal aconseguir un magnífic resultat pel 27S. Seria ideal que les forces sobiranistes no baixin dels 85 escons comptant amb els de les CUP. Veurem com va  

El 27S pren forma: ja tenim llista unitària

Encapçala la llista unitària Raül Romeva, seguit per Carme Forcadell i Muriel Casals. Artur Mas i Oriol Junqueras ocuparan finalment, el quart i cinquè lloc respectivament.

Les xarxes socials han jugat un paper molt important en el fet d’haver-se aconseguit la tan desitjada unitat. 

   

Sembla que res es mogui però tot d’una els fets es produeixen a una velocitat de vertigen. Fa tot just unes setmanes, en una conferència a Molins de Rei, el president Mas convidava a les entitats sobiranistes de la societat civil (ANC, ÓMNIUM i AMI), a unir forces en una llista sobiranista unitària feta per la societat civil, i en la que ell s’oferia a jugar-hi el paper que aquestes entitats determinessin. Va proposar que les entitats tiressin endavant una llista no tant “del president”, sinó una llista “amb el president”.

Des d’aquell dia, les entitats sobiranistes es van posar a treballar, primer demanant als seus afiliats si estaven d’acord a assumir el repte que els platejava el president Mas. La resposta de les bases de les tres entitats implicades va ser afirmativa, i a partir d’ella les entitats van endegar un procés amb molta discreció, d’anar parlant amb els partits sobiranistes per veure si hi havia alguna manera de trobar un punt d’entesa entre tots ells.

Semblava que el procés de cercar el consens no avançava, i tot d’una la setmana passada es va despenjar la CUP dient que ells donarien suport a una llista unitària sempre que no hi haguessin polítics en actiu a les llistes. Aquesta proposta va tenir una resposta immediata per part d’ERC dient que si la llista unitària era sense polítics en actiu, ells hi donarien suport i farien un pas al costat. Convergència per la seva part, no es manifestava oficialment ni a favor ni en contra, tot i que algunes veus autoritzades del govern català defensaven en públic i en privat que no es podia perdre, pel bé del procés, un actiu tan important com el que representava Artur Mas. Aquesta idea d’una llista unitària sense polítics en actiu anava doncs guanyant cos, i era criticada tant des de les forces polítiques espanyoles (PP i PSOE) com de les espanyolistes (PSC, C’s, Podemos, etc). Fins i tot alguns personatges del món periodístic català havien també comentat diferents inconvenients que aquesta solució comportava des del seu punt de vista. 

Malgrat les crítiques tot apuntava doncs a una llista unitària de les entitats sobiranistes, en la que no hi haurien polítics en actiu. Això era així fins dilluns passat quan Artur Mas va convocar una reunió al Palau de la Generalitat, primer amb les entitats sobiranistes, a la que més tard s’hi van incorporar la CUP i ERC. Encara més tard la reunió es va ampliar amb representants de MES i DC (el nou partit sorgit de l’escissió dels sobiranistes d’UDC), i sembla que també els de Sumate.

La reunió va acabar molt tard, amb un preacord al voltant d’una llista unitària encapçalada per les entitats sobiranistes i persones conegudes de la societat civil, en la que s’hi incorporarien també polítics en actiu, i en particular Mas i Junqueras, tot i que cap dels dos l’encapçalaria. Finalment, ahir a la nit, Convergència Democràtica i Esquerra Republicana de Catalunya corroboraven en els seus comitès de direcció respectius, el preacord assolit entre ells. Només la CUP, que defensa un anticapitalisme radical, no es va voler afegir al que ara ja és un acord. Tanmateix si que hi ha acord entre tots els agents que han participat en aquestes reunions, CUP inclosa: el caràcter absolutament plebiscitari d’aquestes eleccions. Aquí convergeixen tots els punts de vista.

És evident que haver aconseguit finalment la unitat servirà entre altres coses per recuperar els ànims i les il·lusions  d’aquells que han vist, per unes causes o per unes altres, com passaven els dies i no s’arribava a la unitat que s’havia convertit pràcticament en un clam del sobiranisme. De la força d’aquesta unitat restablerta en dona fe les reaccions del govern espanyol a la notícia. Els nervis s’ha apoderat altre cop de Madrid, al veure que en contra dels pronòstics, els catalans hem estat capaços de posar-nos d’acord. I més nerviosos es posaran quan sàpiguen que els cinc primers candidats de la llista unitària i transversal seran:

1.- Raül Romeva; 2.- Carme Forcadell; 3.- Muriel Casals; 4.- Artur Mas; 5.- Oriol Junqueras.

Certament una llista guanyadora. Ara ens toca remar tots junts, al mateix temps i en la mateixa direcció. Si ho fem la victòria és nostra i la independència és a tocar. Tant de bo aquests desitjos s’assoleixin.

Quins han estat els factors clau que han permès assolit aquesta unitat tan desitjada? Al meu entendre, les raons són fonamentalment quatre. La primera que les enquestes no auguraven majoria absoluta als partits sobiranistes si anaven separats. La segona, que el president Mas havia afirmat el seu compromís de convocar les eleccions al setembre si aquestes esdevenien plebiscitàries. Si només es pretenia canviar el govern, al setembre no hi haurien eleccions. La tercera, deguda a la pèrdua d’expectatives electorals per part d’ERC, que en les darreres enquestes no només no assolia el “sorpasso”, sinó que a més reculava sobre enquestes anteriors. I la quarta la gran pressió que s’ha fet des de les xarxes socials per aconseguir la unitat. Benvingudes siguin totes aquestes raons, si finalment Catalunya aconsegueix la independència.          

La internacionalització del conflicte català continua avançant

El procés català ha entrat ja als Parlaments de Dinamarca i d’Irlanda

Per altre banda un eurodiputat belga ha portat el problema del català al Parlament Europeu

Cada vegada hi van havent més detalls que confirmen que la situació que es viu a Catalunya interessa al món occidental. Si fa unes setmanes era el Parlament danès qui havia debatut la situació de Catalunya, ara han estat els Parlaments d’Irlanda i el propi Parlament Europeu els que d’una manera o altre han posat en primera plana la problemàtica que està vivint el poble català.

A Irlanda, un diputat laborista responsable de la Comissió d’Afers Europeus d’aquell Parlament va convidar a membres del DIPLOCAT pe tal que aquests expliquessin als integrants del Parlament i Senat irlandès les característiques del procés que està vivint Catalunya en la seva lluita pacífica però permanent per assolir la llibertat com a poble, però també la independència com a nació integrada a la Unió Europea. Els representants catalans van exposar les traves de tot tipus que el govern espanyol ha posat per evitar que els catalans pugéssim decidir lliurement el nostre futur, i van reforçar sobretot el caràcter plebiscitari que es vol donar a les eleccions del proper 27 de setembre. En el col·loqui posterior els representants polítics irlandesos van demostrar l’interès que suscita la situació de Catalunya pel que fa sobretot a la continuïtat en el si de la Unió Europea i com es podrà donar aquest caràcter plebiscitari a les eleccions.

Per altre banda, al Parlament Europeu, el seu president Martin Schulz ha estat interpel·lat per un eurodiputat belga que li ha retret que no hagi complert la seva promesa de convertir en oficial l’idioma català en el sí del Parlament Europeu. El diputat belga ha qualificat aquesta situació dient que era “de vergonya i un dèficit democràtic” recordant que el català és la tretzena llengua més parlada a Europa amb més de 10 milions de catalanoparlants. El diputat Demesmaeker ha instat Schulz a complir la seva promesa.

  

L'eurodiputat belga Demesmaeker

Però la internacionalització del procés català, a més dels escenaris europeus, en aquesta ocasió ha travessat l’Atlàntic. En efecte, Oriol Junqueras ha fet un viatge a alguns països de l’Amèrica del Sud (Argentina i Uruguai), per donar a conèixer l’estat en que es troba el procés cap a la independència que viu Catalunya, i explicar-ne les raons. Junqueras també ha aprofitat el viatge per donar-se a conèixer ell mateix atès que la seva imatge és força desconeguda en el camp de la política internacional. A Argetina s’ha entrevistat amb el premi Nobel de la Pau Pérez Esquivel i amb una representat de les “madres de mayo” i ha visitat el Casal Català de Buenos Aires i pensa visitar també el de Montevideo. En la seva reunió amb Pérez Esquivel aquest ha manifestat que “Quan un poble es posa dempeus, ho aconsegueix”. En el viatge a Uruguai, Junqueras espera poder reunir-se amb José Mujica un dels líders de l’esquerra en aquell país.

Estem doncs davant d’un intent seriós d’aconseguir que el problema de Catalunya sigui ben conegut al món, i que tothom sigui conscient de les traves de tot tipus que el govern espanyol posa per que els catalans donem a conèixer la nostra situació i sobretot puguem decidir el nostre futur. El fet més evident es va produir al setmana passada quan el president Mas, de viatge a Bèlgica va veure com l’ambaixador espanyol va aparèixer de sobte en una reunió que el president Mas mantenia amb el vici-primer ministre belga. Davant d’aquesta situació, el vici-primer ministre belga va quedar estupefacte i va decidir fer dues reunions: una primera només amb el president Mas, i posteriorment va convidat a l’ambaixador espanyol a sumar-se a una segona reunió.

Com es veu, el govern espanyol està disposat a fer el ridícul fins i tot a nivell internacional, abans que permetre que Catalunya pugui expressar-se lliurement a Europa.             

E pur si muove!

Sembla que finalment el 27S tindrem una candidatura unitària anomenada “llista per la independència” promoguda per les entitats sobiranistes de la societat civil catalana

Només la unió dels partits independentistes ens pot donar la victòria. El 27S no han de guanyar els partits, ha de guanyar Catalunya

“E pour si muove” diuen que va exclamar Galileu quan davant del tribunal de la Inquisició afirmava que la terra es movia al voltant del sol, en contra de les teories defensades per l’església catòlica que considerava a la terra com a element central del sistema solar. Dons bé, quelcom similar està succeint en la política catalana i en particular a nivell dels partits dits independentistes, quan partint d’una situació que semblava inamovible el president Mas, en el seu discurs de Molins de Rei va obrir la caixa dels trons, demanant a les entitats civils que agafessin la iniciativa d’elaborar una llista electoral transversal, amb personalitats de la societat civil, amb ell o fins i tot sense ell.

Pocs dies després, Oriol Junqueras, líder d’ERC es va despenjar amb unes declaracions del tot inesperades, afirmant que si les entitats de la societat civil elaboraven una llista transversal, sense polítics (en al·lusió a Mas i a ell Mateix), ERC faria un pas enrere, i recolzaria aquesta alternativa unitària. El que semblava impossible començava a moure’s.

Aquesta nova situació ha fet que les entitats civils independentistes hagin vist com la possibilitat d’una llista unitària i transversal tan desitjada pels catalans en general, aparegués a l’horitzó quan fa només tres dies semblava del tot enterrada. No hi cap dubte que una llista unitària és una aposta guanyadora pel 27S; ara el que cal és donar-li forma i sobre tot aconseguir que tant Convergència com Esquerra i la CUP li donin suport. Si això s’aconsegueix, tot i els molts obstacles que els procés ha patit, l’èxit està assegurat.

Aquest cap de setmana, Òmnium i l’ANC han obert un procés de consultes als seus associats, per veure si aquests estarien d’acord a emprendre una iniciativa com la que els va demanar el president Mas, amb el compromís de no prendre cap decisió que vagi en contra de cap partit independentista. El fet que Junqueras s’avingui a una llista unitària és molt positiu i la constatació que la CUP sense dir que hi està obertament d’acord, hagi dit que cal estudiar a fons la proposta que les entitats puguin fer, ja és en si un bon senyal.

La veritat és que els que volem una Catalunya independent, necessitem elements que ens ajudin a elevar la decaiguda moral. Després de mesos de veure com la desunió entre els dos principals partits que estan a favor de la independència es feia cada vegada més evident, després de constatar com els interessos de les persones i dels partits polítics passaven per sobre dels interessos de Catalunya, la moral de les forces independentistes se n’havia ressentit, fins el punt que fa pocs dies, una enquesta del CEO deia que el No a la independència superaria en 7 punts al Si. Tanmateix aquesta enquesta no reflecteix ni la separació de Convergència i Unió, ni aquesta notícia d’una possible llista unitària atès que ha estat feta abans que aquests fets es produïssin. Totes dues notícies tenen la seva transcendència i el fet que Convergència s’hagi tret de sobre la rèmora que representava Duran Lleida pels interessos independentistes segur que tindrà efectes balsàmics en uns votants inquiets per la manca d’unitat entre els partits.

Avui totes les informacions conflueixen en dir que la llista unitària és possible. Fa poca estona, Muriel Casals parlant en nom d’Òmnium deia que aquesta entitat accepta la proposta del president sota la fórmula d’una candidatura unitària amb el nom de “llista per la independència”. Per la seva banda, l’ANC ha tancat a les 2 del mig dia la consulta efectuada als seus membres de la que sembla que s’imposa el Si a la proposta del president. Per la seva banda Oriol Junqueras demana que abans del 27S es pacti un govern de concentració per gestionar la política catalana des del dia següent al de les eleccions. Sembla doncs que això va seriosament i que aquesta unitat tant volguda per molts catalans acabarà sent una realitat. Caldrà veure com s’acaba configurant tot plegat però crec sincerament que les bases pera un acord hi són. Convergència en paraules del seu president del grup parlamentari Jordi Turull, s’ha felicitat per aquest viratge d’Esquerra cap a la unitat. Confiem que res malmeti l’acord. El necessitem per assegurar la victòria.

Ara seria desitjable, que la CUP sigui coherent amb un dels seus principies bàsics com és la independència de Catalunya, i no posi obstacles de segon ordre ni matisacions  especials a  una situació que requereix de renúncies personals per aconseguir un objectiu superior com és la independència de Catalunya  No tenim masses dies per saber com s’acaba de lligar tot: el president Mas ha de convocar les eleccions com a molt tard el dia 5 d’agost... Veurem...