Ha començat el judici de la vergonya que posarà a l’Estat espanyol contra les cordes

Els presos polítics catalans varen ser traslladats a presons madrilenyes pocs dies abans de l’inici del judici, en condicions inacceptables per un ser humà

De la naturalesa política del judici en dona fe la presència com a acusació particular, del partit d’ultra dreta Vox, simpatitzants del quals s’han dedicat a menystenir als presos polítics catalans en el transcurs de la sessió d’ahir.

El govern de Pedro Sánchez es queda sense pressupostos per la negativa dels partits independentistes catalans, per donar-li suport. 

    

Ha començat la farsa. Ha començat un judici basat en acusacions del jutjat 13 de Barcelona, que com és sabut havia incorregut ren irregularitats a l’hora de formular algunes de les seves actuacions, i del anomenat tinent coronel Baena de la guàrdia civil, conegut a les xarxes socials com a “Tacito” per les seves piulades a twitter contra els líders independentistes catalans i per signar suposadament informes basats en una gran imaginació però defugint el retrat real dels fets ocorreguts els mesos de setembre i octubre del 2017 a Catalunya.

Més enllà de les falsedats d’algunes acusacions, el judici és una farsa perquè s’han vulnerat greument els drets dels acusats, els advocats dels quals encara no disposen de totes les proves acusatòries segons han denunciat el primer dia d’iniciat el judici. El advocats de les defenses també s’han queixat de la discriminació que representa que alguns dels testimonis que han reclamat no hagin estat acceptats al judici, mentre que totes els testimonis de la fiscalia i del partit feixista Vox han estat admesos al judici. Les queixes del advocats defensors també han fet esment al greuge que representa la presó preventiva per els seus defensats, fet que els impedeix poder preparar adequadament les defenses amb els seus advocats.

A banda de totes aquests situacions, hi ha un fet que demostra que el Tribunal Suprem té molts dubtes sobre aquest judici indiscutiblement polític i no de caràcter jurídic. I aquest fet no és altre que la no acceptació per part del Tribunal Suprem de la presencia d’observadors internacionals  que havien demanat autorització per assistir-hi. De què té por el Tribunal Suprem? Potser temen que aquests observadors internacionals denunciïn la poca consistència d’unes acusacions basades en l’imaginari policial?. O potser del poc respecte als Drets Humans?

Aquest primer dia del judici farsa, ha servir també per constatar que a l’estranger s’està vivint amb interès tot el que passa a la sala del Suprem. Però les primeres reaccions que arriben no deuen ser massa ben rebudes per el govern espanyol ni per el ministre Borrell, autor d’una campanya de descrèdit del independentisme català, però de la que li està sortint el tret per la culata. Islàndia ha traslladat al ministeri espanyol d’Exteriors la seva preocupació per el judici que s’està duent a terme. El diari britànic “The Independent” ha publicat un editorial duríssim contra el judici. El president de la cambra dels Comuns britànica diu que a Westminster s’hauria pogut debatre d’independència sense cap problema. L’exministre francès Hamon ha qualificat el judici de polític i demana la intervenció de la UE. Alfred Zayas expert independent de l’ONU ha denunciat la violació de drets humans i europeus per part d’Espanya en aquest judici. Comencen a aparèixer doncs reaccions que no deuen agradar gens a la  Moncloa, a la Zarzuela, i a la seu del Tribunal Suprem.

Mentre això passava, avui s’ha produït un altre fet molt destacat. El govern espanyol de Pedro Sánchez s’ha quedat sense pressupostos al mantenir els partits independentistes catalans les seves esmenes a la totalitat. Aquesta negativa d’ERC i PDECAT a pactar els pressupostos estatals es conseqüència del pas enrere donat per el govern espanyol, quan es va desdir de l’acord al que s’havia arribat d’obrir una taula de negociació amb la presència d’un relator que havia de donar fer dels temes tractats i dels acords assolits. 

El pas enrere del govern de Pedro Sánchez s’explica pel tremolor de cames que els va agafar quan la dreta i l’extrema dreta espanyola varen convocar diumenge passat una manifestació a la plaça Colón de Madrid a la que només hi varen assistir 45.000 persones convocades per tota Espanya amb autocar i entrepà gratuït. Tot i aquest fracàs, Pedro Sánchez es va fer enrere, i per tant els partits catalans, coherents amb les seves posicions manifestades anticipadament, han decidit dir NO als pressupostos generals de l’Estat. Ara li toca moure fitxa al Sr. Sánchez, i sembla que no n’hi queda un altre que la convocatòria d’eleccions. Veurem...