Per tant, som davant d’un munt de contradiccions que només es resoldran quan l’independentisme pugui acudir al Tribunal Europeu de Drets Humans. Només allà es podran desemmascarar les trampes i els abusos de llei comesos contra l’independentisme.
Mentre tant, a Madrid, milers de Catalans (més de 100.000 segons l’organització i 18.000 segons la Delegación del Gobierno) vàrem cridar independència i cantar els segadors al bell mig del Paseo del Prado. La Cibeles ens mirava esverada: qui són aquests que em pengen una estelada al braç? Es deuria preguntar... mentre cantàvem l’Estaca amb en Lluís Llach a la mateixa Plaça de la Cibeles. La denuncia del judici-farsa va aconseguir el seu objectiu.
Però l’Estat es venjatiu; no només desvirtuant les xifres de participació a la manifestació. Els poders de l’Estat actuen implacablement contra l’independentisme, tant els fa si tenen la raó com si no la tenen. Ells matxuquen tot allò que té relació amb una possible independència de Catalunya. La última actuació dels poder de l’Estat ha estat la de la Junta Electoral Central (JEC), que a denúncia de Ciutadans i PP ha decidit que els llaços grocs no poden estar presents en els edificis públics de la Generalitat. Ni tan sols les escoles s’ha escapat a l’acció inquisidora del poders de l’Estat. Tampoc el president de la Generalitat Quim Torra se n’ha escapolit: la JEC ha demanat a la Fiscalia General de l’Estat que investigui al president Torra per desobediència... Fins quan aguantarem?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada