Europa es mou: el procés català cap a la independència interessa

Suïssa s’interessa pel procés català, i estaria disposada a fer de mitjancera entre Madrid i Barcelona

El president Puigdemont, sense fer soroll, va mantenint contactes diplomàtics amb representants estrangers.

El Parlament Suís

Mentre a Catalunya el seguiment del procés independentista continua sota mínims pel desencert dels polítics que l’haurien de liderar, sembla que al món la situació plantejada per Catalunya comença a despertar interès. Per tant, mica en mica, aquell objectiu d’internacionalitzar el conflicte amb Espanya comença a sortir dels despatxos dels líders polítics europeus on la diplomàcia espanyola ha intentat recloure el conflicte, per començar a treure el cap a les institucions públiques primer, i a la societat civil europea, esperem que més endavant.

Aquest dies s’ha celebrat a Brussel·les una jornada al Parlament europeu al voltant del procés català cap a la independència. En aquesta jornada a la que han assistit diferents parlamentaris europeus, s’ha destacat que el procés català és un moviment democràtic, transversal i pacífic, que el diferència d’altres moviments nacionalistes de caràcter ètnic com per exemple la Lliga Nord a Itàlia. L’acte ha estat seguit per eurodiputats de països com Bèlgica, Irlanda o Bulgària i assistents de parlamentaris d’altres nacionalitats, representants d’ambaixades i d’alguns governs regionals alemanys.

A banda d’aquest fet remarcable per ell mateix, a Suïssa també s’ha mostrat interès pel procés català. En aquest sentit el Parlament Suís crearà un denominat “Grup d’Amistat” que tindrà per objecte seguir el procés català i captar així l’atenció del govern suís sobre la situació que el procés d’independència viu a Catalunya. Es pretén que tots els partits que conformen l’arc parlamentari suís (Unió Democràtica de Centre, el Partit Liberal i el Verds), s’integrin a aquest Grup d’Amistat per acabar oferint a Madrid i Barcelona els bons oficis de Suïssa en matèria de neutralitat i tradició democràtica per tal apropar postures a través de la mediació.

Però la internacionalització del conflicte entre Catalunya i Espanya tampoc acaba aquí. Avui s’ha sabut que el president Puigdemont ha rebut a Palau a més de 20 representacions diplomàtiques entre ambaixadors i consols, interessats a rebre informació de primera ma sobre l’evolució del procés independentista català.

Per altre banda i a més dels molts contactes que el conseller d’afers estrangers Raül Romeva manté amb l’exterior, el president Puigdemont ha anunciat que del 30 d’abril proper fins el 2 de maig farà un viatge oficial a Brussel·les amb la intenció de mantenir contactes amb alts funcionaris de la UE a qui exposarà personalment l’estat del procés català així com les expectatives futures que el govern català manté sobre el full de ruta del procés.

Es tracta doncs d’una ofensiva a l’exterior, pacífica però decidida, que ha de servir per que el món torni a sentir parlar del desig dels catalans d’esdevenir quan abans millor un nou Estat d’Europa. No cal dir que aquest intent d’explicar el procés català fora de les nostres fronteres, ha topat sempre amb les traves i el boicot de la diplomàcia espanyola. Segur que en aquesta ocasió no serà diferent.

Tanmateix, aquesta situació vers Europa contrasta amb al situació a l’interior de Catalunya on sembla que les ànsies independentistes estan força apaivagades com a conseqüència de la desunió que impera en el camp de la política. És evident que des que els polítics catalans s’han volgut posar al front del procés independentista la desunió entre ells ha estat manifesta i la gent s’ha desil·lusionat veient com per interessos egoistes de líders i partits, per manca d’un lideratge potent, i per prioritzar altres qüestions per davant de la independència, els desacords estan apunt de fer descarrilar el procés.

Confiem que aquesta nova embranzida serveixi perquè els catalans recuperem la fe per un procés il·lusionant de conquesta de les llibertats polítiques d’un poble.