El govern espanyol, ataca Catalunya per totes bandes

Pressupostos amb unes inversions insultants i coaccions internacionals; traves a la democràcia i pals a les rodes de l’acció exterior

Són exemples de com el govern d’Espanya estima Catalunya  

El ministre Montoro té dues caractéristiques que el
defineixen: l'odi a Catalunya i el seu cinisme
mal educat

Aquests dies estem assistint a un atac del govern espanyol contra Catalunya en tots el fronts imaginables.  És tanta la por que tenen que Catalunya assoleixi la independència que el seu propi encegament els porta a atiar des de Madrid als independentistes a voler marxar d’Espanya. Cada dia apareixen noves raons per dir “adéu Espanya”, i cada dia hi ha més independentistes a Catalunya disposats a donar el pas definitiu. Analitzarem quins han estat els darrers actes d’aquest govern espanyol que encara han atiat més les ànsies separatistes.

En primer lloc, cal esmentar l’aprovació al Congrés del Diputats dels pressupostos generals per a l’any 2016, en el que junt a altres menyspreus a Catalunya en destaca el capítol d’inversions, molt per sota no ja de les necessitats de Catalunya en matèria d’infraestructures, sinó a més, no complint els compromisos que el propi govern espanyol havia assumit. Continuem sense la inversió anunciada a Rodalies per mantenir la qualitat d’una xarxa que està sota mínims i posa en risc la mobilitat dels catalans; el govern espanyol continua sense considerar com a prioritat el corredor Mediterrani, desoint fins i tot les peticions de la UE. Els ports de Barcelona i Tarragona continuaran sense poder tenir connexió directe a les vies d’ample europeu dificultant i entorpint el transport de mercaderies. El quart cinturó continuarà sent una autovia que va d’enlloc a enlloc, i moltes altres infraestructures que es queden sense finançament per  a l’any vinent.

Com a complement al tema de les infraestructures, hi ha el de l’aeroport de Barcelona. La Generalitat havia aconseguit que dues companyies aèries, una japonesa i l’altre de la Índia, obrissin una línia que unís aquesta països amb Barcelona. El govern espanyol, els ha exigit que si volen autorització per volar a Espanya, aquests vols hauran de tenir la destinació final a Madrid. El govern espanyol, no vol de cap manera que l’aeroport de Barcelona pugui superar al de Madrid.

El ministre Margallo persegueix l'acció exterior de la
Generalitat, per terra, mar i aire  

Un altre exemple que s’ha de destacar en aquesta actitud hostil del govern espanyol vers Catalunya, és la denuncia que ha fet Roger Albinyana (secretari d’afers exteriors de la Generalitat), sobre les pressions que l’ambaixada espanyola a Uruguai ha fet per intentar evitar que membres de Diplocat poguessin explicar als diputats uruguaians que és el que està passant a Catalunya. Afortunadament, tot i aquestes pressions, els catalans varen poder-se explicar als membres de la cambra el procés català i com Catalunya ha arribat fins aquest punt. Tot i les pressions el diputats uruguaians van rebre molt bé a la delegació catalana, atès que donen suport al dret d’autodeterminació del pobles.

Les agressions a Catalunya, no acaben aquí. Tenint en compte que el termini per demanar el vot per correu per les eleccions del 27S, acaba el dissabte 29 d’agost, i que en aquesta data hi ha encara molta gent de vacances, fins i tot a les pròpies ambaixades i consolats del govern espanyol on a més es redueixin molt els horaris d’atenció al públic, la Generalitat havia demanat a la Junta Electoral Central que prorrogués uns dies el termini per poder demanar el vot per correu. Doncs bé, tal com era previsible, la Junta Electoral Central ha denegat aquesta ampliació de terminis, amb l’argument que “el govern català ja sabia que això passaria quan va decidir convocar les eleccions”. Una vegada més la política en lloc d’estar al servei dels ciutadans, ha servir per impedir que un bon grapat de catalans no puguin votar el dia 27 de Setembre.

A pocs dies del 27S, amb tot aquest argumentari complementari al ja existent, no haurien de quedar indecisos...