Duran Lleida dimiteix...a mitges

Més que un adéu, sembla que Duran vulgui dir: fins després...

Joana Ortega explica que la decisió no és encara, del tot ferma.

La noticia de dia ha estat la possible dimissió de Duran Lleida d’alguns dels seus càrrecs.  Semblaria que Duran no vol repetir com número 1 de  la federació CiU de cara a les properes eleccions generals, i tampoc vol continuar presidint la comissió d’exteriors del Congrés dels Diputats. També s’està plantejant dimitir com a número 2 de la Federació. Pel que sembla Duran continuaria com a portaveu del grup català al Congrés i president d’Unió Democràtica, i estaria analitzant la possibilitat de presentar-se com a candidat a la presidència a la Generalitat en el supòsit que el president Mas arribés a convocar en els propers mesos unes eleccions plebiscitàries. Tot això són càbales al voltant de la verdadera voluntat de Duran que a hores d’ara encara no s’ha manifestat públicament al respecte. Segons aquestes mateixes informacions Duran no formalitzarà aquestes intencions fins passada la data de coronació de Felip VI.

Per alguns, les raons per les quals Duran hauria pres aquesta decisió estan en les diferències recents amb els líders de Convergència sobre la postura de la federació davant la coronació del nou Rei. Duran hauria volgut escenificar una postura de suport a la monarquia, mentre que Convergència l’ha forçat a decantar-se cap a l’abstenció. En el mateix sentit, algunes expressions  recents de dirigents de Convergència al voltant de la família real tampoc haurien complagut gens al dirigent d’Unió.

Són aquestes les verdaderes raons per les quals Duran pren aquetes decisions? Aquí cadascú hi pot dir la seva, però per a mi aquestes raons no serien més que la “tapadora” formal, l’excusa oficial, que li permetria mantenir la seva dignitat política davant dels seus acòlits a l’hora d’explicar el seu adéu a mitges.  Tinc  el convenciment que en el fons, les raons que justifiquen aquesta postura de Duran són unes altres.

Tal com s’explica la notícia, Duran més que un adéu, el que diu és: fins després. M’explico. Semblaria que Duran ha sucumbit als cants de sirena del PP i s’hauria adherit a l’estratègia del PP. Aquesta estratègia consistiria a deixar que el president Mas s’estimbi portant a Catalunya a un carreró sense sortida amb una consulta que no es podria materialitzar; aquesta situació acabaria precipitant unes eleccions autonòmiques en les Convergència sense Mas es convertiria en un partit testimonial. Cal recordar en aquest punt que malauradament per Convergència darrere el president Mas, dins del partit  no hi ha cap lideratge suficientment fort per agafar el relleu: al president Mas l’envolta la mediocritat més absoluta i això a Madrid ho saben.

Amb aquest escenari, l’únic rival amb certa entitat davant d’ERC seria Unió Democràtica de Catalunya, presidida per Duran Lleida, que encapçalaria una candidatura a la presidència de la Generalitat, i que comptaria amb tot el suport de Madrid per tal que s’imposés a les urnes a la candidatura republicana d’Oriol Junqueres.

Aquesta operació maquiavèl·lica passaria per dotar a Duran d’armes suficients per poder guanyar les eleccions i aquestes armes serien precisament les de la tercera via que com sabem Duran defensa des del primer moment.  L’armament de que es dotaria Duran seria un acord amb el PP per tal de dotar a Catalunya d’un règim econòmic particular (tampoc el concert basc), i blindar aspectes culturals bàsics com la llengua i l’educació. Amb això, Madrid calcula que els catalans ens baixarem els pantalons fins a mitja canya...   

Tant de bo m’equivoqui en aquest anàlisi. Em sabria molt greu que ara que tenim la independència més a prop que mai, un líder polític que pensa molt més en el seu mausoleu que en el seu país, pogués malmetre les aspiracions democràtiques d’un poble que vol ser lliure.

El Rei d’Espanya ha abdicat

En el seu primer discurs després de l’abdicació del seu pare, Felip VI fa una glosa de la nació espanyola

Pels catalans, aquest canvi en la successió a la corona espanyola, no ens aportarà cap nova situació: “más de lo mismo”

Aquests dies la notícia està en el fet que el passat dia 2 de juny, el Rei d’Espanya li va comunicar formalment al president del Govern espanyol la seva voluntat d’abdicar en el seu fill, que regnarà a partir d’ara amb el nom de Felip VI.

El cert és que al sobiranisme català aquest fet ni li va ni li ve; allà els espanyols amb l’organització i el tipus d’Estat amb que es vulguin dotar. Bé, exactament tampoc és ben bé així, per que tot indica que els partits majoritaris espanyols ja han decidit ells el que convé als espanyols, els quals no podran exercir el seu dret a decidir atès que PP i PSOE han decidit que Espanya ha de continuar sent una Monarquia Parlamentaria segons estableix la Constitució espanyola, furtant així el dret dels espanyols a poder decidir lliurement la forma d’Estat que els convingui més.

Deixant de banda aquestes reflexions, sembla que no queden clares les raons per les quals el Monarca espanyol ha decidit abdicar. Per uns el seu estat de salut n’és la causa;  altres opinen que la motivació que l’ha portat a abdicar cal buscar-la en el conflicte català que es pot complicar encara més de cara a la tardor propera; també hi ha qui diu,  com ho ha fet el conseller Homs, que el motiu de l’abdicació està en el fet de poder “mantenir el negoci familiar”. Sigui quina sigui la raó, en qualsevol cas sembla que pel que fa a Catalunya no s’han d’esperar canvis d’actitud per part del nou Monarca espanyol si ens guiem pel contingut del seu primer discurs després de saber que seria nomenat Rei, en el que va fer una glosa de la unitat de la nació espanyola. Per tant, de cara a Catalunya, tot continuarà igual en la voluntat de la política espanyola encapçalada pel nou Rei: munyir la mamella econòmica que tan bé els raja a Catalunya.

Més enllà d’això, si que m’agradaria entrar una mica en el joc de les al·legories. Felip VI va tenir com antecessor en el tron d’Espanya a Felip V, que és qui va conquerir Catalunya després del brutal setge de Barcelona a l’any 1714 del qual enguany en celebrem el tri centenari. Precisament el dia de la coronació de Felip VI serà també el tres-cents-setè aniversari de la crema de Xàtiva per part de les tropes de Felip V. Són coincidències que em sembla que volen augurar un canvi de cicle en la història dels Borbó.

Sigui com sigui, aquest fet ha generat importants discussions tant a nivell espanyol com català. Aquí, a casa nostra, només el PSC, PPC i Ciutadans estan a favor de votar la coronació de Felip VI; Convergència i Unió (a l’igual que el PNV al País Basc) està per l’abstenció, mentre que ICV i ERC estan clarament a favor del NO.

Tanmateix cal adonar-se d’una cosa: el fet de votar SI o votar NO, signifiquen que et vols implicar en la vida política espanyola. Els del SI des d’una perspectiva monàrquica, mentre que els del NO, des d’una vessant republicana. Sobta el paper del PSC que com ja ens té acostumats des de fa anys, seguint l’estela que li marca el PSOE cau en greus contradiccions: Des de quan el partit socialista és monàrquic? Aquests s’han vist abocats una vegada més a un paper d’allò més patètic.    

Passi el que passi a Espanya m’agradaria que aquest ascens de Felip VI al tron espanyol signifiqués el contrari del que va significar el regnat de Felip V. Llavors Catalunya va sucumbir a la força de les armes. Ara al 2014, Catalunya hauria de vèncer amb la força de la democràcia.

Tant de bo ho puguem celebrar !

Rajoy a Sitges: NO a la consulta

El president espanyol Mario Rajoy obra la porta a Sitges a una reforma de la Constitució, que una vegada més, si es porta a terme, serà un nou engany contra els catalans

Mariano Rajoy diu que si hi ha xoc de trens és per que algun dels trens va per la via equivocada: no hi ha via més equivocada que aquella que porta a la negació de la democràcia i a impedir que els catalans puguem decidir el nostre dret a decidir lliurement el nostre futur

Divendres i dissabte s’han celebrat a Sitges les XXX jornades organitzades pel Cercle d’Economia que presideix Anton Costas.  Entre altres, hi han desfilat noms com el d’Artur Mas, Pérez Rubalcaba i Mariano Rajoy. S’esperava amb certa expectació la presència d’aquest últim, més que res per veure si donava algun titular sobre el procés sobiranista que està vivint Catalunya, i des d’aquest punt de vista, l’ha donat. S’han complert les expectatives. Altre cosa és que el que hagi dit sigui mínimament positiu pel futur de Catalunya.

El primer gran titular que el Sr. Rajoy ha deixat en la seva visita a és una frase, i tot sabem que les frases se les emporta el vent; és a dir el que ara explicaré entre en el món de la gracieta, però en cap cas té cap mena de transcendència pel procés: ni en positiu ni en negatiu. En concret el Sr. Rajoy va dir que “quan es produeix un xoc de trens és per que algun dels trens va per la via equivocada”. Un obvietat absoluta, que va ser tímidament aplaudida pels correligionaris de Rajoy presents a l’acte. Aquesta frase no aporta res, per que som molts els que pensem que el tren que ha errat la via és precisament el tren que condueix el president del govern espanyol. En els temps que corren, negar que un poble pugui decidir lliurement i democràtica el seu futur és anar per la via equivocada. Tot el mon occidental circula justament per l’altre vaa, i no per la via del president Rajoy. Per tant frase pels titulars, però que se li girà en contra degut a la seva  maldestre imaginació.

El segon titular d’aquesta visita de Rajoy a Sitges va venir com a conseqüència d’una petició que li va formular el president del Cercle d’Economia en el sentit de  que s’avingués a aportar alguna solució positiva a les reclamacions dels catalans. En aquest sentit Rajoy va dir que la Constitució es pot reformar però que abans cal consensuar el que es vol reformar i perquè es vol reformar, i que en tot cas per fer-ho  reclama parlar amb transparència i dins de la llei.

Sobre la reforma de la Constitució vull fer uns aclariments. El primer és que qualsevol pacte amb Espanya implicarà com cada vegada que hi hem pactat, que al final ens acabin enredant. El segon aclariment fa referència a la nul·la possibilitat que una reforma de la Constitució convingui a Catalunya: tots sabem que la cultura dels subsidi imperant a moltes comunitats espanyoles passen pel cafè per a tothom, i això implica sens que després d’una eventual reforma de la Constitució l’espoli fiscal continuï com fins ara, per que és la única manera que tenen els espanyols per finançar els desastres productius i de gestió d’algunes d’aquests comunitats.  Encara un tercer aclariment: la reforma de la Constitució és la tercera via; és a dir la via morta. Jo vull per al meu país una via d’ample internacional capaç de portar als catalans a un futur brillant.

El que per a mi és el verdader titular de la presència del president Rajoy a Sitges és el que fa referència a la consulta del 9 de Novembre. La celebració de la consulta és impensable, va dir. El Sr. Rajoy s’escuda amb els pronunciaments tant del Tribunal Constitucional  com del Congrés dels Diputats negant aquesta possibilitat. Arguments  polítics en contra d’una decisió democràtica, lliure i pacífica del poble català. Aquesta és l’Espanya del PP, però no ens confonguem, també és l’Espanya del PSOE. Tinc molt clar que en aquesta Espanya jo no mi vull quedar... 

Al govern espanyol no li agrada la democràcia

Mes de cent mil catalans residents a l'estranger no van poder votar. En les últimes eleccions autonòmiques del 2012 ja va succeir el mateix.

Per evitar que el 9N passi el mateix, el govern de la Generalitat ha decidit crear un registre de catalans residents a l’estranger 

Una vegada mes, una majoria dels mes de 160.000 catalans amb dret a vot que viuen a l'estranger no han pogut votar. Els motius, els de sempre: el funcionament desastrós de la maquinaria administrativa espanyola que no ha estat capaç de fer arribar a temps a tots els catalans que ho havien demanat la documentació necessària per poder exercir el dret al vot.

Ja sabíem que la democràcia no es el punt fort de l'Estat espanyol. Ho hem pogut experimentar amb la negativa constant del govern Rajoy a que els catalans puguem decidir lliurement el nostre futur. En les eleccions autonòmiques de l'any 2012, va succeir el mateix. Una bona colla de compatriotes tampoc van poder votar en aquella ocasió. Aquest fet posa en evidencia que el govern espanyol en aquest any i mig no ha fet absolutament res per solucionar les suposades dificultats tècniques.

El conseller de Presidència Francesc Homs, anunciant la
creació del registre de catalans residents a l'estranger  

El tema es saber si aquestes suposades dificultats no s'han resolt, bé per la "dificultat" que comporten, o bé per que no hi ha cap voluntat d'arreglar-ho. Jo diria que el tema va per aquí. La meva impressió es que a Madrid impedeixen voluntàriament que la documentació arribi als seus destinataris, impedint així que aquests puguin votar. El resultat perseguit és obvi: considerant una proporció similar a la que hi ha a Catalunya de sobiranistes, entre els catalans existents a l’estranger, amb aquesta obstrucció els govern espanyol aconsegueix que els vots als partits sobiranistes catalans estiguin per sota del nivell que podrien assolir.

El ministre Margallo, que es gasta tants diners en fer propaganda anticatalanista a tot el mon, estaria ratllant el delicte en el moment en que mira cap a un altre banda quan ambaixades i consolats espanyols deixen de complir amb les seves obligacions a l’empara d’excuses que van des del servei de correus, fins la junta electoral central, fins la no disponibilitat de paperetes de vot, etc., etc. Els uns es passen la responsabilitat als altres i d’aquesta manera no hi ha possibilitat de saber qui és el culpable real que molts catalans residents a l’estranger, d’un temps cap aquí no puguin votar mai. De tota manera, encara que intentin difuminar responsabilitats, els culpables són molt clars: el ministre Margallo, i el ministre Fernández Diaz, el que de tant en tant va a cercar inspiració al Valle de los Caidos.

Afortunadament, i de cara al 9N, sembla que això no passarà. Aquesta setmana s’ha fet públic que el govern català ha decidit crear  un registre  de catalans  residents a l’estranger, amb la finalitat de poder facilitar el vot a aquests compatriotes just el dia en que els catalans decidirem el futur del nostre país. Sens dubte, el dia més transcendent de les nostres vides. 

El ministre Margallo està especialitzat en la guerra bruta
contra Catalunya, però no és l'únic ministre del govern
amb aquesta "noble" especialitat

Segons va explicar el conseller de presidència Francesc Homs, la finalitat d’aquest registre és “procurar el coneixement de les demandes i les necessitats dels catalans residents a l’exterior per tal de desenvolupar les línies d’actuació i els programes adequats” per part del Govern de la Generalitat, així com facilitar a aquests ciutadans l’exercici dels seus drets quan la Generalitat de Catalunya articuli polítiques públiques que afectin o siguin d’interès d’aquest col·lectiu, que Homs ha estimat en unes 200.000 persones. “La Generalitat ha de fomentar els vincles socials, econòmics i culturals amb les comunitats catalanes a l'exterior i els ha de prestar l'assistència necessària”

La inscripció en aquest registre serà voluntària, i els tràmits per poder-s’hi inscriure començaran a partir del proper dimarts 3 de juny. El procés es farà per mitjà electrònic via el web de la Secretaria d’Afers Exteriors i de la Unió Europea. Posteriorment  s’haurà d’enviar a la mateixa Secretaria d’Exteriors de la Generalitat, i per correu postal tota la documentació que se’ls demanarà.

Confiem que amb aquesta mesura, les trampes habituals del govern espanyol, no es puguin fer amb tanta impunitat com ho han estat fent fins ara.

Atac contra Catalunya per terra mar i aire

L’odi que sent el govern del PP contra Catalunya els impulsa a intentar trobar contínuament aquelles accions que més poden fer mal als catalans

Ara la víctima és TV3: haurà de reduir el nombre de canals i renunciar a l’intercanvi amb el País Valencià o Ses Illes

Segons ha comunicat avui el conseller de Presidència Francesc Homs, el govern de la Generalitat ha rebut una notificació del govern espanyol per la qual haurà de reduir el nombre de canals de Televisió de Catalunya atès que el govern espanyol vol alliberar per "raons tècniques" la meitat de l’espai radioelèctric que avui ocupa la televisió catalana.

Aquest fet, segons el govern català, pot tenir tres conseqüències possibles: el tancament d’alguns canals de TVC, renunciar a la televisió d’alta definició (HD) i oblidar-se de la reciprocitat amb les televisions veïnes del País Valencià i de les Balears. El resultat és que dels dos Múltiplex de que disposava Catalunya, a partir de ben aviat només en podrà disposar d’un per decisió del Ministeri d’Industria espanyol. Es tracta d’una decisió unilateral del govern del PP, que només afectarà a Televisió de Catalunya i que té molt més a veure amb raons de caràcter ideològic que no de caràcter tècnic. 

El fet és preocupant per que tots hem pogut comprovar el poc respecte que el PP té per la informació, bàsicament quan aquesta és veraç i defensa la informació per sobre dels interessos polítics, fet que molesta molt particularment al PP, que necessita al seu voltant informacions que els vagin  a l’hora encara que siguin falses. Ho hem pogut veure amb el tancament recent de canal 9 al País Valencià.

El poc respecte que el PP té per la llibertat d’expressió en general, associat al fet de donar un nou cop a la llengua catalana els porta a actuar novament contra els interessos dels catalans. El que busca el PP és en realitat reduir la presència del català tant com pugui i allà on pugui. Ho han fet a l’escola i ara ho volen fer a la televisió. De fet avui en dia l’oferta de televisió en català a Catalunya ja està entre el 22 i el 23 per cent.

La pèrdua de la televisió d’alta definició (HD), quan avui una bona part de l’oferta televisiva en castellà a Catalunya ja és en aquesta tecnologia, implicarà que les emissores catalanes es veuran amb una qualitat inferior ales de parla castellana fet que pot comportar que amb el temps la televisió en català es converteixi en residual a Catalunya, que és el que de fet pretén el govern espanyol, obsessionat en acabar amb al nostra llengua, que com és sabut ha estat objecte d’atacs ferotges al País Valencià, a Ses Illes , i fins i tot a l’Aragó on han arribat a encunyar el nom de LAPAO per no utilitzar el nom de “català”. 

 

Per entendre millor la manera d’actuar autoritària i amb menyspreu del ministeri d’indústria espanyol, val a dir que els representants dels govern de Catalunya no han estat rebuts ni una sola vegada en la seu del ministeri, i que totes les comunicacions s’han  fet via telefònica. Semblaria que el govern espanyol podria aprovar la mesura en el consell de ministres de divendres vinent mitjançant un Reial Decret. 

De fet, indirectament, aquest pot ser un cop mortal per TVC: de tots és sabut que la competitivitat ve donada al cap i a la fi, per l’audiència i si aquesta baixa i baixa, es posa en risc, d’una manera molt clara la sostenibilitat de la Televisió de Catalunya. Cal esperar d eles autoritats catalanes que faran tot allò que estigui a les seves mans per evitar que el PP se’n surti amb la seva, i a última hora, sinó hi ha cap més alternativa, amb els atacs de tot tipus al català, a l’escola catalana i al finançament de Catalunya, potser si que haurà arribat l’hora de donar un cop de puny sobre la taula i dir Prou! Marxem d’una vegada sense esperar més històries