Nou informe del Consell Assessor de la Transició Nacional (CATN)

En aquesta ocasió l’informe analitza els diferents escenaris després de la constitució del nou Estat català.

De les diferents alternatives, la de continuar a la Unió Europea (UE) és la més versemblant

Ahir es va fer públic un  nou informe del CATN en el que els autors analitzen els diferents escenaris que es podrien produir en el moment en que Catalunya consumés la seva secessió de l’Estat espanyol i es constituís en un nou Estat al Sud d’Europa. Aquest és el sisè informe que el CATN ha lliurat al govern, i anuncia que d’aquí a l’estiu en presentaran de nous

En aquest sisè informe, el Consell Assessor marca quatre possibilitats en el cas que Catalunya esdevingui un nou Estat europeu, relatives a les possibles reaccions que la Unió Europea (UE) pugui tenir davant d’aquesta possibilitat.

Presentació del sisé informe del CATN. El conseller
de presidència Francesc Homs i el president del
CATN, Carles Viver i Pi Sunyer
van presentar l'informe

El primer dels escenaris possibles és que quan l’Estat català comuniqui a l’UE que ha esdevingut un nou Estat, aquesta consideri que atès que Catalunya ja formava part de la UE abans de la escissió d’Espanya, després de la escissió en continua formant part. En aquest supòsit als catalans no ens passaria absolutament res: estaríem dins de l’UE, de l’Euro i de les institucions europees com qualsevol dels estats que ja hi pertanyen.

El segon escenari passa per  considerar que en el moment de comunicar la constitució de Catalunya com a nou Estat europeu  a l’UE, aquesta consideri que cal obrir un procés “ad hoc” per tal de poder incorporar novament a Catalunya com a Estat de ple dret de l’UE. Aquesta situació comportaria un curt període de temps en el que Catalunya en restaria exclosa, mentre durés el procés de negociació d’aquest conveni “ad hoc”.

Un tercer escenari estudiat seria que en el moment que Catalunya comuniqués a l’UE la seva constitució com Estat independent, l’UE decidís obrir un procés d’adhesió convencional com el de qualsevol país que s’hi vulgui adherir per primera vegada. Això implicaria que Catalunya s’hauria de posar a la cua de tots els països que abans hagin manifestat el seu interès per pertànyer a l’UE.

I l’últim dels escenaris estudiats passaria pel fet que l’UE es negués fins i tot a obrir una procés d’adhesió ordinari, fet que comportaria que Catalunya quedés exclosa “sine die” de la Unió Europea.   

En aquest últim supòsit , i fins i tot en el període transitori del tercer dels escenaris, Catalunya podria establir acords bilaterals amb la mateix UE tal com tenen establerts països com Suïssa o Kosovo. També Catalunya es podria adherir a la EFTA (Associació Europea de Lliure Comerç) constituïda per països com  Islàndia. Liechtenstein, Noruega i també Suïssa. També seria possible que Catalunya es sumés a l’Espai Econòmic Europeu constituït per la pròpia UE i l’EFTA, i fins i tot podria participar en l’espai Shengen del que en formen part 26 països independentment de la seva pertinença o no a l’UE.

Segons el CATN, les dues primeres alternatives són les que semblen més raonables, i les que a judici d’ells les que tindrien més possibilitats de acabar sent situacions reals. Jo per la meva part em decanto obertament pel primer dels escenaris, i ho faig per aquestes dues raons de pes que exposo tot seguit:

La primera és molt senzilla d’entendre: Jo avui sóc ciutadà europeu de ple dret. Qui em traurà aquesta condició, i en base a quina legislació? Si jo sóc ciutadà europeu no ho puc deixar de ser, només per la voluntat d’unes persones que no tenen cap legislació en la que basar-se per treure’m la ciutadania europea

Tinc encara una segona raó: algú creu que països tan pragmàtics com Alemanya, per posar un exemple, deixaran que moltes empreses d’alemanys amb interessos i instal·lacions industrials a Catalunya, deixaran que els seus ciutadans sofreixin cap risc o perjudici econòmic? En aquesta línia econòmica encara podríem afegir un altre realitat: sent Catalunya un contribuent net a l’UE, algú es pensa que Alemanya renunciaria als ingressos procedents de Catalunya?

El dia que siguem un nou Estat d’Europa, els catalans continuarem sent ciutadans de l’UE, de la mateixa manera que ho som ara. N’estic ben convençut.   

Cop de Porta a Catalunya

Ni oferiments ni cap atenció especial: el menyspreu prepotent i més absolut

Només els queda a dins una mena de ràbia continguda: no van poder destruir al president Mas

Tal com estava previst el Congrés dels Diputats va dir ahir NO a la presa en consideració de la proposició del Parlament de Catalunya, per la qual es demanava la delegació a Catalunya de la competència  per convocar un referèndum sobre el nostre futur polític. Fins aquí res de nou més enllà de la nul·la credibilitat dels membres del PP català que havien anunciat que el president Rajoy faria grans ofertes a Catalunya que els catalans no podríem rebutjar. Res de res; d’ofertes cap (tampoc les volíem), però no hauria estat malament tractar a la delegació catalana amb una més de consideració i respecte atès que representaven al poble català. Com a mostra representativa d’aquest menyspreu cap els representants catalans, cal només exposar una anècdota coma mostra: En el seu torn de paraula el diputat d’ICV-Verds Joan Coscubiela estava explicant al president Rajoy  les seves tesis en favor de la consulta, quan se’n va adonar que tant el president Rajoy com la vicepresidenta del govern estaven parlant pels seus telèfons mòbils mentre el Diputat Coscubiela anava desgranant el seu discurs. Una bona mostra de l’elegància dels parlamentaris espanyols fins i tot quan saben que guanyaran per golejada.

Els tres diputats catalans que van representar al Parlament de Catalunya:
Marta Rovira d'ERC, Jordi Turull de CiU i Joan Herrera d'ICV- Verds 

Més enllà d’aquesta anècdota el debat va permetre constatar la pugna entre PP i POSOE per veure qui d’entre ells era més espanyol. Va ser llastimós veure al Sr. Pérez Rubalcaba que temps ha havia defensat el dret a l’autodeterminació en algun document oficial del seu partit, competint amb el Sr. Rajoy a veure quin dels dos era més espanyol. Tan llastimós com veure votar als diputats catalans del PSC en contra de Catalunya. Què s’ha fet d’aquells socialistes històrics catalans com Pallach, Raventós, Obiols o el mateix Maragall? Segur que avui es farien creus de la deriva espanyolista d’aquell partit de progressistes catalans que contemplava el dret a l’autodeterminació, i que ells van contribuir a fundar. Quina pena, per que Catalunya necessita d’un partit socialista potent.

Només acabar la votació a Madrid, el president de la Generalitat va fer una declaració pública en la que va deixar clar que això no representa un punt i final del procés sobiranista com reclamen PPC i Ciutadans, sinó que és  només un punt i a part i que a partir d’ara caldrà cercar altres vies legals que portin també a poder exercir el dret a votar dels catalans. Pel que el president Mas va dir, sembla que aquestes vies legals poden ser en l’àmbit de les competències de la Generalitat de Catalunya, i també de l’àmbit internacional. Veurem quin és el camí que es tria. Afortunadament, el president Mas no va anar a Madrid; si ho hagues fet, els espanyols avui anirien presumint d'haver destruit al president de la Generalitat, posant en ridicul la nostra més alta instància política. Jo felicito al president Mas per haver pres aquesta decisió.   

El president Rajoy i la vicepresidenta Saenz de Santamaria
parlant per mòbil, mentre Joan Coscubiela
 interrompia el seu discurs esperant
que acabessin de parlar

El que està clar és que els catalans no ens podem quedar parats davant d’aquesta situació. Com en el cas d’ETA el govern espanyol exigeix la rendició total dels catalans a les  seves tesis, i si fem això, si cometem l’error de sotmetre’ns al la voluntat dels espanyols, això significarà la desaparició de la nostra llengua, la nostra cultura, les nostres institucions i sobre tot, la nostra personalitat col·lectiva. És per això que el poble de Catalunya no es pot rendir; hem de continuar la lluita pacífica cap a la llibertat, hem de buscar un camí democràtic que ens hi porti, i per això ens cal una unitat política que avui no tenim. Aquesta vegada hem aconseguit que tres representants de 3 partits del Parlament hagin anta a Madrid, però la CUP no hi ha anat i el PSC tampoc. La CUP ha d’entendre que això de la política és seriós i en determinats moments cal deixar de banda les poses per fer contents als electors, i actuar en funció d’allò que et reclama el país. Prou de populisme, i més nació catalana en serio.

I què dir del PSC? Només se’m acut una cosa. Els socialistes catalans i catalanistes haurien de ser capaços de aconseguir celebrar un congrés extraordinari en el que l’actual cúpula directiva del partit se’n anés a casa. És urgent que Catalunya compti amb un partit socialista català d’obediència exclusivament catalana.   

En qualsevol cas... endavant Catalunya!                

          

L’11 de setembre vinent: Una gran V de Victòria! El camí cap a la independència…!

    
                                                                



    

La tercera diada reivindicativa de la independència pot ser la definitiva

Mai tant com ara, els catalans havíem tingut tan a prop la independència

Dissabte passat a Tarragona, i durant la seva Assemblea General, L’Assemblea Nacional Catalana va fer públic el seu “full de ruta” en el que destaca la convocatòria d’una nova manifestació profundament cívica i pacífica i radicalment democràtica pel proper 11 de setembre. Aquest any, els catalans partidaris de la Independència de Catalunya haurem de concentrar-nos en l’Avinguda Diagonal i l Gran Via de Barcelona, que al confluir les dues avingudes a la plaça de les Glòries Catalanes, dibuixaran una immensa V de votar, i V de victòria. Serà sobre tot des del cel des d’on la imatge serà impactant per tal que el mon constati la ferma voluntat dels catalans de voler assolir la nostra independència.

La presidenta de l'ANC fent la senyal de la Victòria

Aquest serà l’acte culminant de tot un seguit d’accions que es desenvoluparan aquell mateix dia, com concentracions davant dels ajuntaments de tots els municipis de Catalunya. Fins que arribi aquell dia, l’Assemblea organitzarà en els diferents territoris catalans en els que és present uns mosaics, que també es repetiran el dia de la gran manifestació, amb diferents missatges a les grans potències mundials que tenen la possibilitat de reconèixer Catalunya com un nou Estat d’Europa..

Amb posterioritat a aquest 11 de setembre, i fins el 9N, l’Assemblea voldrà mantenir viu el foc de la il·lusió. Per això diàriament es duran a terme actes per anar dissenyant el país que volem. Entre aquests actes destaca la cloenda de la campanya “Signa un vot per la Independència”, amb els lliurament al Parlament de totes les instancies recollides.

Sembla que l’11 de setembre, Òmnium Cultural també s’afegirà a la jornada reivindicativa, organitzant una gran festa musical lúdica en un  espai obert, per tal de projectar al món la cultura catalana.

En el seu discurs de cloenda, la presidenta de l’ANC Carme Forcadell  va dir que “abans que independentistes som profundament demòcrates, i per això volem votar. No renunciarem a la consulta perquè està en joc la nostra dignitat”. La Sra. Forcadell ha afegit també que “no anem contra ningú, només volem exercir la nostra sobirania com  a poble; la independència  és una oportunitat per fer un país millor per tots, vinguin d’on vinguin, parlin com parlin, i pensin com pensin”.  

Un 11 de setembre que tornarà a ser històric; tant de bo que sigui l’últim 11 de setembre en el que els catalans haguem de reivindicar els nostres drets coma poble, i que l’any 2015 puguem aconseguir la plenitud nacional. Esperem que tant la Diagonal com al Gran Via s’omplin de gom a gom i tot el món pugui assistir a una reivindicació festiva, reivindicativa, respectuosa i democràtica. En paraules de la presidenta de l’ANC Carme Forcadell, els diferents mosaics que es faran aquell dia seran missatges a diferents líders mundials com ara el president americà Barak Obama, o el mateix Papa Francesc. 

Convindria que la societat civil catalana vagi comprometent-se en el seu futur, amb el convenciment que si un dia som independents no serà per que els partit polítics ho facin possible. La independència només l’aconseguirem amb al força de la societat civil, passant per davant del polítics, manifestant d’una manera inequívoca a Espanya i al món, que volem ser independents i que volem ser nosaltres mateixos dins del marc d’una Europa moderna.

Aquest 11 de setembre vinent el poble de Catalunya no pot fallar!                    

La CEOE, obertament contra Catalunya

La por i les amenaces, l’únic argumentari que els espanyols tenen contra la independència

La CEOE, amb el català Joan Rosell com a president, ataca obertament el procés català: no li deu importar massa ser un botifler a cara descoberta

Aquests últims dies han aparegut en diferents mitjans, informacions al voltant del procés català, sempre des de l’òptica unionista, i sota el parer de gent relacionada amb la CEOE. No cal dir que el factor comú a totes aquestes informacions està relacionat amb la sèrie de mals i desgràcies varies que caurien sobre Catalunya, en cas d’esdevenir un estat independent.

És difícil ser més botifler que aquest personatge

En concret, el sanedrí econòmic de la COE integrat per personatges tan il·lustres com  Clemente Polo, catedràtic d’Anàlisi Econòmic de la UAB,  Àngel de la Fuente (el de les balances fiscals a l’estil Montoro) o José Luis Feito president de l’Institut d’Estudis Econòmics i de la comissió econòmica de la CEOE van comparèixer al Círculo Eqüestre per presentar l’informe “Panorámica del argumentario economicista a favor de la independéncia de Cataluña: mitos y realidad”

No repetiré les moltes bajanades dites per aquests personatges, però si que en recalcaré algunes que han estat especialment recollides pels mitjans de comunicació per evidenciar el tarannà tan democràtic d’aquests “pensadors” espanyols, i per tant de l’associació a la que assessoren, la CEOE.

“La declaració d’independència comportaria la suspensió de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, la destitució del govern català i el tancament del Parlament de Catalunya i la restricció d’alguns drets constitucionals”

“Si Catalunya se independitza hi haurà hiperinflació i fugida de capitals”

“Cauran les vendes i hi haurà deslocalitzacions”

“La Constitució espanyola preveu la intervenció de les Forces Armades per garantitzar la integritat territorial”

Els tres cervells económics de la CEOE

El més greu de tot plegat, des del meu punt de vista, no és que aquests personatges sorgits del més profund anticatalanisme, diguin totes aquestes barbaritats i més, sinó que el president de la CEOE, el català Joan  Rosell, no els desmenteixi categòricament i els expulsi d’una  organització que fa tuf a florit, amb reminiscències dictatorials, originada en el sindicalisme groc del franquisme, i amb exdirigents que hauran hagut de passar per la presó a conseqüència de les moltes i variades malvestats que han arribat a fer. En comptes d’això el Sr. Joan Rosell mira cap a un altre banda, i accepta que l’organització que ell presideix humiliï Catalunya i els seus habitants. Ni el més gran dels botiflers arribaria fins aquest nivell tan repugnant.

En una entrevista que li van fer als matins de TV3, el Sr. Rosell va passar de puntetes sobre aquests temes, dient que necessitava més informació per tenir clar el tema de la independència, i a preguntes de la periodista va intentar treure valor a les declaracions d’un empresari català d’alta volada el Sr. Victor Grífols, i no de pa sucat amb oli com el Sr. Rosell. El Sr. Grífols havia dit el dia anterior amb ocasió de la inauguració d’una nova fàbrica del Grup Grífols a Parets del Vallès, dirigint-se al president de la Generalitat: “President,…tiri endavant, no s’arronsi…”. Aquestes paraules del Sr. Grífols van agradar molt poc al Sr. Rosell que va voler posar ràpidament aigua al vi, dient que tots els empresaris li diuen als presidents del seu país “president no s’arronsi”. Quina vergonya tenir un compatriota tan miserable com aquest…