Aquest agost: l’independentisme de vacances i desorientat

Les actuacions dels uns i altres desconcerten a la gent que comença a estar farta de les anades i vingudes dels polítics i els seus canvis constants d’estratègia.

Per el moment, les inscripcions a la manifestació de la Diada, mostren un baix interès dels ciutadans, fruit d’aquesta desastrosa actuació dels polítics independentistes.     

L'economista Elisenda Paluzie és la presidenta de l'ANC

Com cada any l’ANC ha convocat als catalans a la manifestació de l’11 de setembre. Aquesta vegada torna a ser a la diagonal de Barcelona però a diferència d’anys anteriors l’expectació que la convocatòria ha despertat entre l’independentisme sembla estar lluny de l’interès d’altres anys per aquestes dates. A tres setmanes de l’11 de setembre tots els trams de la manifestació apareixen en verd a la web de de l’ANC , i això vol dir una molt baixa ocupació.  

Quins poden ser el factors que expliquin aquesta situació? 

D’una banda tenim un problema de lideratges a Catalunya. El gran líder natural del procés és el president Carles Puigdemont exiliat a Bèlgica. Les seves accions polítiques es centren en escenaris europeus per més que les tecnologies de comunicació modernes permetin la presència virtual de Puigdemont a molts dels actes que es celebren a Catalunya. Tanmateix a casa nostra no hi ha cap lideratge a la seva alçada. Quim Torra fa el que pot però és poc mediàtic; el predicador Junqueras és a la presó i més enllà de demanar-nos que ens estimem, des de la presó ben poca cosa més pot fer.

Entitats com l’ANC o Òmnium no són ni l’ombra del que eren. L’ANC té nova presidenta i Elisenda Paluzie, que és una dona amb una gran preparació en tots els àmbits, topa amb lluites partidistes internes dins del secretariat nacional que resten efectivitat a l’entitat. Òmnium està encara en una situació pitjor, atès que es mou exclusivament en l’òrbita d’ERC i ha deixat de tenir opinió pròpia per ser un mer transmissor de les instruccions que li arriben des de la cúpula del partit republicà.

Per altre banda, alguns polítics republicans envien missatges que generen desconcert en el món independentista quan no actuen clarament en contra dels interessos independentistes. En el primer del cassos hi ha Joan Tardà destacat polític republicà que porta temps defensant descafeïnar la independència amb propostes que equivalen a tornar unes quantes pantalles enrere. Ara, després que l’independentisme va desafiar l’Estat amb el referèndum de l’1-O Tardà proposa tornar a Madrid per demanar de nou un referèndum, com si la defensa que els catalans vàrem fer de les urnes i el miler de ferits que hi ha haver per defensar-les fons un tema menor i mai hagués passat.

Però no és només Joan Tardà qui desencoratja als independentistes. Roger Torrent president del Parlament de Catalunya també està constantment abocant aigua al vi. Els cops de porta a la investidura de Carles Puigdemont com a president de Catalunya no es poden entendre en cap clau política. Són pura revenja per haver perdut les eleccions i al mateix temps un intent barroer d’evitar que Carles Puigdemont es converteixi en el gran líder de l’independentisme català. Segurament per això, el dia que el president Puigdemont fou alliberat pel tribunal de Schleswig-Holstein el twitter del Sr. Torrent, o el del Sr. Tardà o el del molt actiu Gabriel Rufián varen emmudir i en cap cas varen fer menció a un fet que va tenir un ressò mediàtic mundial.

També s’ha d’afegir a la llista de desconcerts el paper d’estrassa que està fent el PDECAT en tota aquesta història. El vells i nocius tics de Convergència continuen contaminant el procés i les lluites internes han posat en evidència una vegada més la manca de lideratge i de projecte. Tanmateix sembla que la nova Crida Nacional per la República que encapçala Carles Puigdemont por posar punt i final a l’intent dels ex-convergents de voler continuar remenant les cireres.

Més enllà d’aquestes contradiccions, més allà d’aquestes friccions entre ERC i Junts per Catalunya, més enllà fins i tot dels interessos partidistes caldria que la CUP, Junts per Catalunya, o la Crida Nacional per la República, i ERC tracin conjuntament un full de ruta definitiu on quedi clar per tothom el camí a seguir fins assolir la República de Catalunya plena i lliure. Necessitem aquest full de ruta com l’aire que respirem. És la única manera que els instruments de l’orquestra sonin d’una manera harmònica sense desafinar, que és precisament allò que tant li agrada fer al Sr. Joan Tardà.