Elements de l’esquerra independentista catalana li volen fer el llit al president Mas

S’intenta donar la impressió que la CUP ha mogut peça i ara li toca al president Mas fer un pas més per aconseguir la investidura d’un president de consens de la Generalitat

Si la valoració que fan els ciutadans dels líders polítics de Catalunya situa a Anna Gabriel, Antonio Baños, Joan Coscubiela o Lluís Rabell per sobre d’Artur Mas, és que el país està malalt

Fa pocs dies escoltava a la tertúlia política de “El Punt Avui Televisió” com un periodista d’aquest Grup de comunicació insinuava que potser si que el president Mas hauria de fer un pas al costat per intentar cercar un candidat de consens a qui investir president de la Generalitat, i això ho contraposava amb els esforços que havia fet la CUP per intentar un acord d’investidura amb “Junts pel Si”. El mateix mitjà es preguntava el cap de setmana passat en una enquesta als seus lectors “Quin candidat alternatiu a Mas creieu que seria una bona opció?”. Tot plegat evidencia com aquest mitjà de comunicació manifesta obertament les seves preferències en favor d’un candidat a la investidura diferent al president Mas.

I això no tindria més importància si ells es declaressin obertament partidaris de Oriol Junqueras o per no personalitzar, d’Esquerra Republicana, però és del tot inadmissible  que ho vulguin fer sota l’aparença d’una suposada imparcialitat, que per altre banda se’ls veu a la llegua que no existeix. Són del tot parcials, i ho són amb aquesta mena de posat pròpia del covards quan es disfressen amb una pell de corder. I això, aquesta manera d’actuar tan rastrera, és el que em sembla indignant.

Per acabar-ho d’adobar, el diari esmentat publicava en la seva edició de divendres un article en el que es valorava la última enquesta del CEO donada a conèixer aquesta setmana passada. L’article mostrava com Els líders més valorats a Catalunya després de les eleccions del 27S eren per aquest ordre: Anna Gabriel (CUP) amb un 5,82 seguida per Antonio Baños (CUP) amb un 5,62. El tercer lloc l’ocupava (com no) Oriol Junqueras que també aprovava amb un 5,38. Fins aquí els aprovats. Entre els suspensos el millor situat era Joan Coscubiela  amb un 4,62. Seguit de Lluís Franco Rabell amb un 4,4. I en el sisè lloc ens trobàvem  al president Mas amb un 4,22.

Algú es creu que Anna Gabriel, Baños, Coscubiela i Rabell pugin ser més valorats que el president Mas? És del tot impossible. Només es podria entendre si el país s’hagués tornat boig o els catalans estiguéssim tots malalts. Atenguem-nos a la realitat: Junts pel Sí en les passades eleccions del 27S va obtenir 1.628.714 vots, que representen un 39,59% dels vots, mentre que la CUP va obtenir 337.794 vots que equival a un 8,21% dels vots. Per tant comparant aquests resultats amb l’enquesta (feta només 10 dies després de les eleccions)  és dedueix que aquesta valoració dels líders només seria possible si la mostra sobre la que es va elaborar l’enquesta estigués formada per un tant per cent molt elevat de votants de la CUP. Per arribar a aquesta conclusió no cal ser massa espavilat, és tracta tan sols d’aplicar el sentit comú.  De fet és la constatació del que afirmen els detractors de les enquestes en el sentit que si en una enquesta vols obtenir determinats resultats només cal preparar la mostra de la manera que et convingui.

Estem doncs davant d’una situació perversa pels interessos dels catalans que desitgem la independència, atès que hi ha uns quants espavilats que aprofitant que el vent ens porta cap a Ítaca ells volen que la tripulació que ens hi porti no sigui la que les urnes han decidit, sinó la que a ells els convé per motius ideològics. I després expliquen que ells s’estimen molt Catalunya.

Convé que la CUP tingui clar que la democràcia exigeix que Mas sigui investit president de la Generalitat. O això, o noves eleccions. I el mateix cal explicar-ho a l’ANC que últimament sembla com si no hi toquessin vores. Han perdut la transversalitat que tan bé havia defensat Carme Forcadell, i han optat per una “neutralitat” falsa que deixa ben evident quines són les seves veritables intencions. Una ANC en hores baixes presidida per algú que tampoc sembla entendre que quan es guanya folgadament unes eleccions, la democràcia obliga a respectar la voluntat majoritària del poble

Si el procés cap a la independència descarrila, no serà la primera vegada que una part de l’esquerra independentista casposa en tingui la culpa. A l’any 1937 ja va passar, a un altre nivell, quelcom de similar amb les disputes entre el PSUC, el POUM, la CNT i d’altres. Quin país de mediocres encegats per una ideologia que portada a nivells irracionals és capaç de trobar normal que qui ha guanyat les eleccions amb molta claredat no sigui investit president.