divendres, 14 de març del 2014

Un altre “Margallada”


Segon informe del ministre Garcia Margallo, en contra de la viabilitat econòmica d’una Catalunya independent


Una vegada més, l’amenaça i el discurs de la por són les armes dels unionistes contra Catalunya



El ministre d’afers estrangers espanyol Margallo, és qui s’està mostrant més actiu en els esforços per negar legitimitat al moviment sobiranista català. Entre moltes altres actuacions, cal significar el primer informe que va fer arribar a les ambaixades espanyoles argumentant contra la independència de Catalunya des de la vessant rància dels espanyols de la caverna. Ara acaba d’elaborar un segon informe que es basa una vegada més en el discurs de la por. A banda del nul rigor científic de l’informe, Margallo dibuixa un panorama apocalíptic per Catalunya, en cas de ser un país independent: caiguda brutal del PIB, fugida  d’inversions estrangeres, elevats aranzels per les exportacions catalanes  a Europa, etc. Tot plegat com les set plagues d’Egipte juntes.



Ara el ministre Margallo demana una mena “d’alto el foc” en aquesta guerra en la que només ell s’hi ha ficat. Diu que ja n’hi ha prou de llançar-se improperis d’uns als altres (la part catalana només demana poder votar), i proposa contrastar amb evidències els seus informes que són més discurs de la por, i fàcilment qüestionables com ja han fet alguns economistes.

El ministre Margallo hauria de saber (segur que ho sap) que els catalans només volem votar, i alguns a més volem ser independents. Xoca que sigui precisament el ministre d’exteriors espanyols qui hagi agafat les regnes de les accions contra el sobiranisme català. Això només pot tenir una lectura, i és que el mateix govern espanyol és el primer a considerar que Catalunya no és Espanya: per això ens envia al ministre d’Exteriors i no al ministre d’Interior.  Bon senyal per les aspiracions catalanes.

En una clara mostra  d'arrogància, el ministre Margallo ha arribat a dir que estan disposats a acudir al Parlament de Catalunya per discutir amb els diputats sobre el rigor de les xifres presentades en aquest segon informe. Poques hores després de fer aquesta proposta, CiU amb el suport de ERC li ha demanat al ministre que comparegui al Parlament per tal de debatre sobre la qüestió. Encara no hi ha resposta del ministre.

Com  a primera reacció a l’informe, cal destacar les paraules del conseller Mas Colell que amb el to que el caracteritza va dir amb tota claredat que aquest document era una nova “margallada”, en clara al·lusió a les idees, a vegades agosarades, de l’Alcalde i president de la Generalitat Pasqual Maragall que van ser popularment batejades com “maragallades”. Per la seva banda el conseller de presidència Francesc Homs, va deixar molt clar  que “la nostra causa, no és de diners; és de dignitat”

Per la seva banda, la resta de partits catalans al Congrés s’han manifestat també contraris a l’informe del ministre Margallo, que com el primer que va fer, també el vol fer arribar a totes les ambaixades i consolats espanyols al mon, per tal que aquests tinguin arguments per combatre la independència de Catalunya quan sigui interpel·lats sobre aquesta qüestió. 

Aquest segon informe ha estat molt ben acollit en el sí de la caverna mediàtica espanyola que el veuen com una continuació del primer, que es centrava en demostrar la inviabilitat jurídica de la independència, mentre que aquest segon es centra en la inviabilitat econòmica.

En qualsevol cas cap novetat sobre el cúmul de calamitats que fa temps ens venen anunciant. Recrodem en aquest sentit que fa ben pocs dies, el propi Garcia Margallo va dir que una Catalunya independent "vagaria eternament pels espais siderals"  Tot el que conté aquell primer informe com el que s’explica en aquest segon són qüestions que per repetides una i cent vegades, ja cansen. Amb els discurs de la por, segur que al catalans no ens convenceran mai.


Restem dons a l’espera d’un tercer informe, que sens dubte serà tan fals i poc rigorós i sense cap credibilitat com els dos que han fet fins ara.    

diumenge, 9 de març del 2014

El joc brut del govern espanyol


Conxorxa entre Montoro i Monago


Amb les balances fiscals presentades per Extremadura es vol donar la impressió que cadascú les calcula a la seva manera i aconseguir així, restar credibilitat a les balances que presentarà Mas Colell



Aquesta setmana passada en un acte esperpèntic l’impresentable president d’Extremadura, l’inefable Sr. Monago va donar a conèixer el que segons ell, serien les balances fiscals entre comunitats a Espanya. Segons aquest pamflet polític, Catalunya seria la comunitat més beneficiada i Extremadura la pitjor, tal com es desprèn d’uns càlculs fets a la manera de la marca Espanya. Tothom que entén de que va això de les balances s’ha afanyat a desautoritzar el sistema seguit per Monago que a banda de no ser gens científic a més comet errors importants com el d’integrar dins del finançament de Catalunya el dèficit acumulat, que només els catalans haurem de pagar sense que això li costi un sol euro a l’Estat. Els consellers Mas Colell i Homs s’han afanyat a dir que els números presentats per Monago són un autèntic despropòsit.


Però no ha estat només la part catalana  qui ha  desautoritzat aquest pamflet  de Monago; també ho ha fet el Sr., Àngel de la Fuente, que és aquell “simpatitzant” de Ciutadans, investigador del CSIC que ha estat escollit per l’altre membre de la trama, el ministre Montoro, per elaborar unes noves balances fiscals (allò que ells anomenen “cuentas públicas regionalizadas”). El Sr., de la Fuente ha dit ras i curt que les balances de Monago estaven mal fetes. Però ull, no ens deixem enredar, tot això forma part d’una conxorxa que intentaré explicar tot seguit.

Tots sabem que el conseller Mas Colell va anunciar que ben aviat farà públiques les balances fiscals segons els seus càlculs basats en les dades que li ha facilitat el ministeri d’hisenda   espanyol. Com que les xifres resultants seran molt properes a les ja conegudes d’altres anys, segons les quals el dèficit fiscal català ronda el 8% del PIB català mig punt amunt, mig punt avall, Madrid necessita “arguments” per poder desautoritzar les balances de Mas Colell. I aquests arguments, Monago, seguint instruccions del propi Montoro els hi ha servit amb safata. De fet, divendres passat la vicepresidenta del govern espanyol, que més sembla una becària que no pas una vicepresidenta,  ja va insinuar el camí que seguiran quan Catalunya doni a conèixer les seves balances: “tothom utilitza el model de càlcul que li va millor ”. Sembraran la confusió, diran que les balances catalanes no tenen credibilitat, i llavors sortirà el ministre Montoro i donarà carta d’oficialitat a les balances que està preparant l’altre integrant de la trama, el Sr. Àngel de la Fuente. Dirà: “estas si que estan bien hechas”.

Per tant em resulta del tot evident que tot això forma part de la representació teatral que han muntat per desautoritzar una vegada més Catalunya, i combatre un fet que cada dia és més evident que no és altre que Espanya ens roba. A aquesta conspiració si ha afegit també el president de la comunitat de Madrid, i la de d’Andalusia, tot i que aquesta última ho ha fet més des de la inconsciència que no pas sabent que estava col·laborant amb la “causa” del ministre Montoro.

Així és com funciona Espanya: sempre per les clavegueres, sempre amb la trampa preparada, sempre intentant convertir les seves mentides en realitats, sempre enganyant. La maraca Espanya en estat pur.  Per tant, preparem-nos a viure un sainet amb desqualificacions dels uns als altres, amb una finalitat evident: deixar palès que les úniques balances fiscals fetes amb rigor i que mereixen credibilitat són les que presentarà Montoro; les altres un pur joc d’interessos. Confio que els catalans se’n adonin i no es deixin enredar per aquests maquiavel·lismes del govern espanyol.


Mentre hi hagin pallassos com Monago, el circ de Montoro continuarà actuant.                      

dijous, 6 de març del 2014

El govern català passa a l’ofensiva


Després dels molts intents recentralitzadors del govern espanyol, la Generalitat ha decidit presentar diferents recursos d’inconstitucionalitat.

Si no defensem les nostres competències, Madrid no ens permetria ni tan sols mantenir un nivell d’autonomia mínimament digne

  
La conferència informativa que els divendres ofereix la vicepresidenta del govern espanyol Sra. Sáenz de Santamaria ofereix, els catalans la seguim amb autèntic temor, atès que sistemàticament el govern espanyol aprofita l’avinentesa per anunciar lleis aprovades en el consell de ministres de cada divendres que van descaradament en contra dels interessos de Catalunya i del seu autogovern.



Aquest dimarts el conseller de presidència de la Generalitat Francesc Homs ha anunciat que la Generalitat presentarà davant del Tribunal Constitucional quatre recursos d’inconstitucionalitat contra sengles lleis del govern espanyol. En concret són:  la Llei de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local (LRSAL), la Llei Orgànica de Qualitat Educativa (LOMCE), la Llei de Garantia d’Unitat de Mercat (LGUM) i la Llei d’Avaluació Ambiental.

La primera per que vulnera competències de la Generalitat i l’Administració local; la segona per que també   envaeix competències de la Generalitat i a més és contraria a la Constitució, a l’Estatut de Catalunya i a la pròpia doctrina del Constitucional; la tercera per que envaeix competències de la Generalitat i a més afecta al model d’organització política i territorial de Catalunya; i al quarta per invasió de competències en determinats articles de la mateixa. Tot plegat equival en opinió del govern de la Generalitat a una reforma encoberta de la Constitució, que tant diuen defensar els líders del PP.

Cal tenir present que quan el recurs d’inconstitucionalitat és presentat per una comunitat autònoma, la Llei recorreguda continua vigent fins que el Tribunal es pronuncia, contràriament a si el recurs el presenta l’Estat contra una llei autonòmica; en aquest cas la Llei autonòmica queda automàticament suspesa a partir del moment de l’acceptació a tràmit dels recurs del govern espanyol.

A més d'aquesta actuació del govern, els municipis integrats a l’Associació Catalana de Municipis i a la Federació de Municipis de Catalunya conjuntament amb les quatre Diputacions catalanes han donat suport a aquesta iniciativa del govern atès que consideren que la LRSAL és inconstitucional. Aquesta inconstitucionalitat estaria fonamentada en un dictamen emès pel Consell de Garanties Estatutàries. Aquest dictamen conclou que la LRSAL devalua el principi d’autonomia local i de subsidiarietat així com competències pròpies de la Generalitat.

Comença la batalla de l’Ebre


Per altre banda, el conseller de Territori i Sostenibilitat Santi Vila, ha confirmat el que ja es venia comentant en el sentit que pensen denunciar a laUnió Europea el Pla Hidrològic de l’Ebre, recentment aprovat pel govern espanyol, per que és lesiu per la preservació del Delta i la lluita contra la seva salinització, i contradiu la normativa europea.  El govern al·legarà defectes en el procediment d’elaboració del Pla ja que s’han obviat tot una sèrie de requisits que cal complir. “No hi ha hagut cap reunió oficial ni cap demanda de diàleg per part del govern espanyol”  ha dit el conseller Vila. La denúncia a Brussel·les és prèvia a obrir la via contenciós administrativa contra el govern espanyol davant del Tribunal Suprem, o fins i tot arribant si es veu positiu a portar el cas al Tribunal Constitucional.


Veurem doncs com evoluciona tot plegat, però és evident que als atacs en tota regla que Madrid dissenya contra Catalunya, la resposta de la Generalitat és ràpida i contundent. Ara només falta que els tribunals i Europa ens donin la raó...   

dissabte, 1 de març del 2014

A Catalunya ni aigua: Nou consell de ministres a Madrid i més independentistes a Catalunya


Nou greuge a Catalunya : ressusciten el Pla Hidrològic de l’Ebre


La vicepresidenta del govern menteix quan diu que el Pla ha estat consensuat amb el territori 





La vicepresidenta del govern espanyol, la Sra. Soraya Sáenz de Santamaria, ha explicat que en el consell de ministres celebrat avui, el govern espanyol ha aprovat el Pla Hidrològic de l’Ebre.  La conseqüència d’aquest Pla és la reducció del cabal ecològic del riu, per destinar l’excedent d’aigua a regadius segons el govern espanyol, quan tots sabem que en el fons, el que s’amaga darrera d’aquest projecte és el transvasament d’aigües a València, que les necessita per abastir totes les noves construccions fetes a la costa entre València i Sagunt, impulsades pel PP i que tenen un abastament d’aigües insuficient.

La Sra. Sáenz de Santamaria ha tingut la barra de dir que els cabals mínims del riu “s’han definit després d’un ampli procés de participació i en base a criteris científics i tècnics coherents amb la realitat del riu i que satisfan totes les exigències de la normativa de planificació”

Els criteris tècnics consisteixen en l’informe que els ha presentat una empresa consultora, que ha determinat el cabal mínim fent l’exercici al revés: no ha partit de les necessitats ecològiques del riu, sinó de les necessitats “polítiques” d’aigua, i restat del cabal del riu, ha quedat el cabal ecològic. Un exemple més de les trampes del govern espanyol i de la seva mala fe.

La resposta de la Generalitat ha estat immediata: el conseller de Territori  i Sostenibilitat Santi Vila ha denunciat que aquest Pla Hidrològic “és lesiu per a la conservació del riu atès que no assegura la seva sostenibilitat ambiental i no impedeix la regressió i salinització del delta”. També ha dit que hi haurà un resposta contundent per via administrativa, i que decidiran com recorreran  quan coneguin la lletra petita del Pla. Santi Vila ha lamentat la manca de diàleg del govern espanyol. Finalment el conseller Vila ha explicat que en el tram final del riu, aquest Pla hidrològic i contempla un cabal mínim e 3.000 Hm3, quan els estudis fets per la Generalitat en demanaven com a mínim 7.000.

Per la seva banda la Plataforma en defensa del Ebre ja s’ha posat en marxa per combatre aquest nou atac al riu. Ho faran tant des de l’àmbit polític però també des de la vessant social. Aquesta mateixa tarda han celebrat una assemblea d’urgència a Amposta en la que han anunciat una mobilització en algun poble de la zona encara per determinar. Tenen el convenciment que darrere d’aquesta nova agressió contra Catalunya s’hi amaga un nou intent de transvasament d’aigües al País  Valencià.

Els alcaldes dels principals municipis pels que discórrer el riu en terres catalanes també han mostrat el seu rebuig al Pla, així com la majoria de partits polítics que han assegurat que denunciaran a la Comissió Europea les intencions del govern espanyol.

Cal recordar que un Pla Hidrològic ja va ser aprovat pel govern espanyol a l'any 2000 quan governava el PP amb el Sr. Aznar de president del govern i el ministre d’agricultura Arias Cañete, que va arribar a dir que la implantació del Pla seria “un paseo militar”


Confiem que abans que tot això es materialitzi estem ja fora d’Espanya, i que la Comunitat Europea sancioni a Espanya  per un delicte ecològic d’aquesta envergadura.