Nova sessió històrica al Parlament de Catalunya

Gairebé dos terços de la cambra aproven demanar autorització a Madrid per fer la consulta

L’abstenció de les CUP es veu compensada pels vots de tres diputats del PSC que voten en consciencia per respecte a Catalunya  

Ahir es va celebrar un Ple en el Parlament de Catalunya en el que es va acordar demanar al Congrés dels Diputats la delegació a la Generalitat de la competència per convocar el referèndum per la via de l’article 150.2 de la Constitució. Cal destacar l’àmplia majoria que aquesta Proposició de Llei Va assolir: hi varen votar a favor 87 diputats dels 133 presents, fet que dona un 65,41% de vots afirmatius tant per cent molt proper als 2/3 de la cambra. Els vots s’han repartit de la manera següent: 87 vots a favor, 43 en contra i 3 abstencions. Han votat a favor de la iniciativa els diputats de CiU, ERC, ICV-EUiA i els socialistes Marina Geli, Núria Ventura i Joan Ignasi Elena; en contra, els setze diputats del PSC restants, els del PPC i C's, i s'ha abstingut la CUP. 

Més enllà del paper estrambòtic de les CUP, que encara no saben que volen ser quan siguin grans, la notícia s’ha produït quan els tres diputats del PSC esmentats han decidit prioritzar el sentiment de les seves consciències per sobre de les imposicions del partit, obviant la disciplina de vot. Aquest gest és molt important, atès que significa varies coses a la vegada. La primera, que el socialisme catalanista és rebel·la contra la dependència del PSOE en temes tan transcendents com el futur de Catalunya. El PSC no pot, ni per història, ni per tradició ni per principis girar l’esquena al clam de la societat catalana.  La segona, que aquesta rebel·lió no és cosa de tres, sinó que té una base molt àmplia: avui mateix s’ha donat a conèixer un moviment de suport a aquests tres diputats a través d’un manifest signat per “il·lustres” dels socialisme català com Tura, Royes, Nadal, Castells, i d’altres. El manifest es titula “Crida Socialista pel Referèndum”. La tercera qüestió que voldria ressaltar és la debilitat de la direcció del PSC. Després d’aquest revés, qualsevol directiu polític o empresarial, que constatés el nivell de contestació que en aquests moments tenen Navarro, Lucena, Collboni i Companyia, hauria presentat la dimissió per poca dignitat que tingués. En comptes d’això exigeixen als diputats díscols que entreguin les seves actes de diputat, donant per entès que ells estan en possessió de la veritat.

Ventura, Geli i Elena, els tres herois del Parlament
en el Ple d'ahir

En aquesta mateixa línia, la diputada Martínez Sempere també ha defraudat. Ella formava part d’aquest grup de socialistes catalanistes díscols que volien prioritzar el que els deia les seves consciències per sobre dels dictats del partit, però com que la Sra. Sempere aspira a participar a les primàries del seu partit per l’alcaldia de Barcelona, ha fet com l’alcalde Ros, i ha prioritzat els seus interessos personals. Per evitar que el trencar la disciplina de vot la perjudiqués en les seves aspiracions ha decidit acceptar el sentit del vot imposat pel seu partit, en aquest cas sense abandonar el seu escó (d’alguna cosa ha de viure la senyora).

Tots aquests fets no han passat desapercebuts a nivell internacional. La llista de mitjans que s’ha  fet ressò de la petició catalana és extensa, fet que demostra que la internacionalització del conflicte amb Espanya és un fet, i que el procés català interessa al món. Cal ara veure com reacciona la comunitat internacional quan el Congrés dels Diputats espanyol doni un nou cop de porta a les aspiracions catalanes que mica en mica van aconseguint el respecte de les democràcies de tot el món.

Seguim fent camí cap a un futur comú il·lusionant: Catalunya, un nou Estat a Europa                            

Voldria encara destacar una altres aspectes: la valentia i dignitat de Elena, Geli i Ventura contrasta amb la covardia i egoisme de l’alcalde lleidatà Àngel Ros. Aquest no ha dubtat a abandonar l’acta de diputat, traint al seu país i als seus companys catalanistes, però amb les esquenes ben cobertes  atès que ell és alcalde i els altres tres no. D’aquesta manera Àngel Ros s’assegura continuar sent el candidat del PSC a l’alcaldia de Lleida a les properes eleccions municipals. Sembla mentida que un home tan suposadament catòlic, deixa tirats als seus companys díscols, deixa de banda els interessos del seu país, i es decanta per una opció “segura”: continuar medrant en la política gràcies a continuar a la Paeria.

Destaca al poca categoria política d’alguns responsables del PSC demostrada en el decurs d’aquests esdeveniments. El Sr. Maurici Lucena ha demostrat ser políticament inútil i no té cap credibilitat. El seu company de partit i alcalde de Cornellà Sr.Antonio Balmón va en la mateix línia, intentant projectar ombres sobre les tres persones que han obrat seguint els dictàmens de la seva consciència i d’acord a la seva dignitat. Paraula aquesta que molts dirigents del PSC ignoren.    

La Internacionalització del “conflicte català”

Rajoy i Margallo  són probablement els que més estan posant de la seva part per que la secessió de Catalunya esdevingui un afer internacional

Barak Obama, no cedeix a les pressions de la diplomàcia espanyola, i no es pronuncia sobre la  secessió de Catalunya

Fa relativament pocs dies explicàvem que el President Mas havia mogut fitxa fent arribar als líders de tots els països de l’UE una escrit en els que s’explicava les raons per les quals els catalans  volien decidir lliurement el seu futur i se’ls demanava suport per tal que Catalunya pogués celebrar el seu referèndum d’autodeterminació. 

Aquest és l'interès que la converça de Rajoy va
despertar en el President Obama

Aquest fet havia coincidit en el temps amb una mena de manual que el ministre Margallo havia enviat a totes les ambaixades i a tots els consolats espanyols distribuïts arreu del món, en el que s’explicava el que havien de contestar si algú els preguntava sobre la situació a Catalunya.

Abans d’aquests fets, el govern espanyol a través del ministre Margallo havia pressionat a diferents líders europeus, fonamentalment funcionaris de l’UE per tal que expressessin el seu punt de vista contrari a la independència de Catalunya, i sobretot amenaçant als catalans de deixar-nos fora de l’UE si gosàvem decidir lliurement la separació de l’Estat espanyols. El primer va ser el comissari Almunia, i a aquest el van seguir el portuguès José Manuel Durao Barroso President de la Comissió europea, l’alemany Martin Schulz, president del Parlament Europeu o el belga Herman Van Rompuy President del Consell Europeu, tots ells amb el discurs de la por. “Un estat que es separi d’un estat membre de la Unió queda automàticament fora de la Unió”. Més enllà de la comicitat que es deriva d’aquests comentaris, destaca com anècdota que algun d’aquests personatges ha rebut fins i tot algun “premi” per haver complert tant bé amb les instruccions que se li havien donat. Em refereixo al Sr. Van Rompuy, que en ocasió d’un recent viatge a Madrid va ser investit doctor honoris causa per una universitat madrilenya de segon ordre.  Com es pot veure, el conflicte català està certament internacionalitzat, però és evident que en aquesta internacionalització qui més esforços hi ha esmerçat fins ara és el govern espanyol.  

Van Rompuy va ser nomenat doctor honoris causa per una
univesitat madrilenya de segona fila, en premi a ser un
 bon nen i utilitzar el discurs de la por contra Catalunya.
 Quina manera de fer el ridícul

Tanmateix aquest mateixa setmana, les coses han encara més enllà. Resulta que el president del govern espanyol Mariano Rajoy, ha anat als EEUU a fer-se la foto de rigor que es fan tots els presidents de govern amb el màxim mandatari americà, en aquest cas el president Barak Obama. En aquesta visita, i sense que ningú li preguntés (i encara menys el President Obama), el Sr. Rajoy va fer un comentari en la roda de premsa conjunta que es va fer en acabar la reunió, sobre Catalunya. El Sr. Rajoy li va explicar al món que “la independència de Catalunya no se hará”.

Més internacionalització del conflicte que fer aquestes declaracions a Washington en la roda de premsa amb el President Obama, és impossible. Per si encara no hi era, el Sr. Rajoy va situar el conflicte català en el primer pla de l’actualitat mundial, fet que sens dubte li haurem d’agrair algun dia. Ni que ho haguéssim volgut fer expressament ho hauríem aconseguit, de manera que millor impossible. Per quan el proper viatge Sr. Rajoy?

   

Val a dir que el comentari del Sr. Rajoy va tenir la callada per resposta, fet que al President del govern espanyol no li va agradar gens. Barak Obama no va dir ni una paraula sobre el tema, ni a favor, ni en contra. Resta clar doncs que no es va deixar influir per les pressions de la diplomàcia espanyola a qui en aquesta ocasió li ha sortit el tret per la culata.

Catalunya es planteja exercir el Dret de Petició

Què és el dret de petició?

El Dret de petició és un dels Drets fonamentals que recull l’article 29 de la Constitució espanyola i que es regula mitjançant la Llei orgànica 4/2011 de 12 de novembre. Aquest Dret de petició es recull també en l’Estatut de Catalunya vigent.

El Dret de petició permet que qualsevol persona natural o jurídica, prescindint de la seva nacionalitat, individualment o col·lectivament, es pot adreçar davant qualsevol institució pública, administració o autoritat, per fer peticions sobre qualsevol assumpte o matèria que puguin afectar exclusivament el peticionari o siguin d’interès col·lectiu o general.

El dret de petició s’exerceix mitjançant un escrit o qualsevol altre mitjà, fins i tot de caràcter electrònic, que permeti acreditar-ne l’autenticitat, on ha de constar la identitat del sol·licitant, la seva nacionalitat, si és estranger, allò que es demana, el destinatari de la petició i un lloc o mitjà per rebre les notificacions. La petició ha d’anar signada i els peticionaris poden exigir la confidencialitat de les seves dades. Poden signar-la els ciutadans majors de 16 anys i també els estrangers.

Què vol aconseguir l’Assemblea Nacional de Catalunya?

Amb l’exercici del Dret de Petició es vol demanar al Parlament de Catalunya que dugui a terme totes les iniciatives polítiques perquè es pugui celebrar en la data prevista (9/11/14) una consulta democràticament i política vinculant en la qual es pregunti as ciutadans de Catalunya si volen o no que Catalunya esdevingui un estat independent. En cas que això no sigui possible perquè l’Estat espanyol no permeti, impedeixi, o dilati la celebració d’una consulta vinculant o unes eleccions plebiscitàries, o no en reconegui els resultats, es demana que aquesta petició sigui entesa com una manifestació lliure d’una voluntat favorable (“VOT”) perquè els representants electes del poble de Catalunya declarin la independència de Catalunya, d’acord amb el dret internacional.

L’Assemblea Nacional de Catalunya s’ha proposat com una de les accions d’aquest any 2014, que els catalans exercim aquest Dret de Petició. A tal fi ha organitzat per aquest mes de gener la recollida massiva de signatures a la pràctica totalitat dels pobles de Catalunya amb l’objectiu de recollir quantes més peticions millor. La recollida començarà demà mateix dissabte 11 de gener i diumenge 12 a més de 400 punts de recollida arreu de Catalunya. 3.000 apoderats de l'ANC es desplegaran pel territori entre les 10 i les 20h de dissabte i les 10 i les 14h de diumenge. El calendari previst de recollida de vots es pot consultar fent clic en aquest enllaç. La campanya es durà a terme durant tot el mes de gener sota el lema “Signa un vot per la independència”.

L'acte de presentació del full de ruta de l'ANC per al 2014 s'ha fet de manera simultània a Barcelona, Girona, Lleida, Vic, Tortosa i Artés i a banda de la presentació d’aquesta campanya sobre l'exercici del Dret de Petició (Signa un vot per la independència), s’han explicat altres 4 projectes o línies d’actuació. Són aquestes:

• De la Desobediència a la Sobirania que proposa la desconnexió progressiva amb l’Estat espanyol i donar una resposta col·lectiva amb mobilitzacions massives cada vegada que hi hagi una agressió d’Espanya a Catalunya
• Un Sol Poble seria una campanya que intentaria ampliar la majoria social a favor de la independència de Catalunya
• El País que volem pretén aglutinar a la societat civil i entitats socials, per tal que aportin les seves reflexions sobre com s’hauria de configurar la Catalunya del futur
• De Catalunya al món  voldria aconseguir la internacionalització del procés català i aconseguir suports que quan arribi el moment facilitin el reconeixement del nou estat català

En Paraules de la Sra. CarmeForcadell, presidenta de l’ANC: “Si no aconseguim la independència la responsabilitat només serà nostra”

Els boicots del PP a Catalunya

L'Estatut de Catalunya o la llengua catalana en són proves fefaents

Sovint sentim parlar als líders del PP, i en particular als del Partit Popular de Catalunya, sobre les coses tan magnífiques que el govern espanyol fa per Catalunya. Expliquen que el ministre Montoro paga els deutes de la Generalitat com si aquest fet l’haguéssim d’agrair de per vida, quan en realitat el que paguen no és ni una mil·lèsima part de l’espoli al que Catalunya està sotmesa des de fa anys i panys, i en qualsevol cas, el que fan és abonar aquestes deutes, que després descompten del que ens han de pagar, i a sobre ens cobren interessos. De manera que caldria recordar a la Sra. Sánchez Camacho que de favor res de res; en tot cas ens fan de banc, que ens presta diners que després cal retornar amb els corresponents interessos, que no són precisament baixos, i que no tenen res a veure amb el preu del diner que estableix el Banc Central Europeu, sinó que ens apliquen la tassa d’interessos que estableix Hisenda.     

El Sr. Rajoy, avui President del govern espanyol, portant
les signatures contra l'Estatut de Catalunya
al Congrés del Diputats a Madrid

Però avui, més que parlar d’aquesta Sra., que ni escolta ni vol escoltar sinó que es dedica a intentar ofendre a tots els que no pensem com ella, el que vull és fer un repàs dels boicots més assenyalats que el PP ha fet contra Catalunya al llar d’aquests últims anys.

Boicot a l’Estatut de Catalunya

El primer d’ells, per ordre cronològic, és el boicot a l’Estatut. Va ser a l’any 2006 quan el PP, llavors a l’oposició a Espanya, va promoure una campanya contra l’Estatut de Catalunya, recollint signatures arreu d’Espanya en contra de l’Estatut. Aquesta acció els va permetre segons ells recollir 4 milions de signatures (que mai ningú ha vist) a tot el territori espanyol, i pretenien exigir al govern del PSOE la convocatòria d’un referèndum per tal que tota Espanya pogués dir la seva sobre l’Estatut català.

Pers i en tenen algún subte aquí el poden veure
més a prop

Val a dir que davant de la negativa de les Corts espanyoles a convocar aquest referèndum, el PP va decidir impugnar l’Estatut de Catalunya davant del Tribunal Constitucional. És curiós ressaltar el fet que 30 articles dels impugnats pel PP a l’Estatut de Catalunya, tenien exactament la mateixa redacció que els estatuts d’autonomia d’Andalusia, Balears o València, i que el Partit Popular mai va recórrer, fet que demostra ben clarament la seva voluntat de perjudicar i menysprear Catalunya i els catalans

Boicot al català 

De sempre el PP ha propiciat atacs a la llengua catalana. Amb la seva influència en determinats estaments jurídics espanyols ha aconseguit decisions judicials que perseguien acabar amb el català no només a l’escola, sinó a més com a llengua amb la que els catalans puguem entendre’ns entre nosaltres. L’estocada final al català l’han intentat amb la Llei Wert, que pretén imposar el castellà com a llengua vehicular a Catalunya. La Generalitat ha anunciat recursos contra aquesta llei, i veurem com acaba tot, però si la Llei s’aplica el català es veurà relegat en l’ensenyament i per tant estarà en greu perill.

Un solitari ministre Wert va veure com  la seva polèmica llei
contra el català s' aprovava només amb el vot
favorable dels membres del seu partit

Afortunadament, el col·lectiu d’ensenyants s’oposa a l’aplicació de la Llei, i fins i tot alguns partits polítics han manifestat la seva posició a no acatar-la, fent prevaldre a Catalunya la Llei d’Educació Catalana

Boicot a la consulta   

I que dir de la consulta? Des del moment que el President Mas va proposar al poble de Catalunya ser consultat per que els catalans poguéssim decidir lliure i democràticament el nostre futur, el PP s’hi ha posat d’esquena. El President del govern espanyol ha arribat a dir que “ni vol, ni pot” autoritzar la consulta, basant-se en que la Constitució espanyola no ho permet. Des de quan en un país democràtic, una llei per important que sigui, pot estar en contra de l’exercici de la democràcia en la seva demostració més genuïna com és que els ciutadans puguin votar?

Els esforços espanyols van dirigits, a més d’oposar-se a la consulta, a evitar que Catalunya li pugui explicar al món que Espanya no ens deixa votar, i en aquests sentit han forçat a destacats líders europeus a compartir el discurs de la por que des de Madrid s’ha endegat per intentar que els catalans ens fem enrere en la nostra ferma voluntat d’assolir la llibertat com a poble i esdevenir un nou Estat a Europa.

Per acabar-ho d’adobar avui la Sra. Sánchez Camacho ha anunciat que els ajuntaments catalans governats pel PP no facilitaran el cens a la Generalitat, amb el clar propòsit d’impedir al realització de la consulta. 

Aquesta filla de militar no vol que els ajuntaments
governats pel PP, facilitin els cens per poder fer
la consulta d'autodeterminació a Catalunya

Boicot als pressupostos

En aquest punt no m’hi estendré massa, atès que recentment vaig penjar un post en aquest blog, en el que explicava llargament la qüestió. Només recordar que gràcies al PP de Catalunya, en aquests moments la Generalitat encara no disposa d’un pressupost per l’any 2014, atès que el PPC el va portar al Consell de Garanties Estatutàries per tal que aquest òrgan consultiu estudiés una possible inconstitucionalitat de les mesures que aquest pressupost incorpora., a judici òbviament del PPC.

Comentari final

No crec que facin falta més comentaris. Quan algú del PP els expliqui que els espanyols estimen molt Catalunya, recomanin-te’ls que es llegeixin aquest post, o senzillament els informen de tot el que els  espanyols han fet històricament en contra de Catalunya.

Les raons per dir Adéu Espanya són ben clares; només qui no les vulgui veure, mai les veurà. Però hi són, i són de pes.