Carme Forcadell investigada per la fiscalia del Tribunal Superior de
Justícia de Catalunya (TSJC), acusada dels presumptes delictes de prevaricació
i desobediència al Tribunal Constitucional (TC)
Per la seva part el TC anul·la la llei catalana que prohibia les toros a Catalunya
La situació que estem vivint aquests dies no és nova, sinó que forma
part de la reiterada actuació de la Justícia espanyola contra els interessos de Catalunya. Una vegada sí i un altre també, les sentencies i les actuacions
judicials van sempre en una sola direcció: la de maltractar, menystenir i
anul·lar la capacitat del Parlament de Catalunya de formular les seves pròpies
lleis i mantenir els debats polítics que cregui oportuns.
Tenim imputats per la fiscalia del TSJC pel 9N a l’expresident de la
Generalitat Artur Mas, i a les seves conselleres Irene Rigau i Joana Ortega.
Per la mateixa causa el Tribunal Suprem vol investigar Francesc Homs. Tot ells
acusats de prevaricació i desobediència al TC. Ara la fiscalia del TSJC, com a
arma legal del PP contra Catalunya, ha decidit investigar també a Carme Forcadell presidenta del Parlament de Catalunya, acusada com els polítics
anteriors, de prevaricació i desobediència al TC per haver permès les votacions
i el debat sobre el full de ruta per la desconnexió produïdes fa ben pocs dies al Parlament. En el seu escrit la fiscalía argumenta que Forcadell volia canviar la Constitució espanyola per la vía dels fets. Aquesta última querella interposada per la fiscalia deixa obertes les portes per a una possible ampliació de la imputació als portaveus parlamentaris de
Junts pel Sí i la CUP com a impulsors de full de ruta aprovat. Carme Forcadell va rebre el suport de molts ciutadans a les portes del Parlament tan bon punt es va conèixer la notícia de la seva imputació.
Tot plegat resulta escandalós per un país (Espanya), que es diu
democràtic, i que pretén donar lliçons de democràcia als catalans. Resulta escandalós
perquè queda ben palès per aquell que ho vulgui entendre, que la Justícia està
del tot supeditada a la voluntat dels polítics que ostenten el poder de
governar a Espanya. Resulta escandalós perquè les decisions de la Justícia
espanyola van en contra del més elemental respecte a la llibertat d’expressió.
I resulta escandalós per que s’amenaça als representants polítics del poble de
Catalunya amb noves repressions si continuen amb el seu afany de complir amb el
mandat clar que les urnes els van donar el 27S quan l’independentisme va
guanyar clarament per majoria absoluta, les eleccions a Catalunya.
Cada vegada que el Parlament legisla, a Madrid s’ho miren amb lupa per
veure de quina manera poden tombar allò que els catalans a través dels nostres
representants polítics al Parlament volem fer. Encara hi ha un últim exemple que reforça tot el que vinc
explicant, que s’ha conegut oficialment aquesta setmana: el TC ha tombat la llei catalana que prohibia que a Catalunya hi poguessin haver corrides de toros.
Ho han fet a través d’un procediment sibil·lí, propi de gent tramposa que no
sap respectar les regles de joc.
Catalunya al 2010 havia aprovat la seva llei de prohibició de les
corrides de toros sorgida d’una Iniciativa Legislativa Popular. Aquella llei no
era impugnable de cap de les maneres. Però ai las, els espanyols es van posar a
cavil·lar com podien donar al volta a la truita. I ho van fer declarant als
toros, amb posterioritat a la llei catalana, com un bé d’interès cultural. Va
ser la gran idea del ministre Wert, un home nefast per Catalunya. Produïda
aquesta declaració, el PP va recórrer al TC, i ara aquests els han donat la
raó: la Generalitat no té competències (segons ells) per prohibir una expressió
que està sota la protecció de ser catalogat com un bé d’interès cultural per l’Estat
espanyol.
És ben bé allò de “feta la llei, feta la trampa” però en aquest cas dut
a terme pel govern de l’Estat amb el suport necessària de la Justícia
espanyola. La Generalitat ha dit que intentaran fer el possible per evitar que,
tot i la sentència del TC, i hagin corrides de toros a Catalunya.
Quin fàstic de país... Queda molt encara per marxar?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada