La setmana posterior al 9N ha estat moguda

Nerviosisme absolut a les files del PP

Les pressions i intromissions del govern espanyol a la Fiscalia, irrita a bona part dels fiscals catalans

Després de l’èxit absolut del 9N,  la setmana va començar amb el silenci de Madrid. Dilluns 10 celebraven la festa de la Verge de l’Almudena i ningú fa gosar fer cap valoració pública del que havia passat el dia anterior. Segons algunes informacions, al president Rajoy el va enutjar enormement que el 9N hagués estat un èxit i per altre banda sembla que el va molestar encara més el ressò internacional que la consulta catalana havia tingut.  

Va ser el dimarts quan es va destapar la caixa dels trons. La Sra. Sánchez Camacho es va erigir en portaveu del ministeri fiscal i va anunciar a bombo i plateret en una cadena de televisió, que la Fiscalia general de l’Estat interposaria aquell mateix matí una denúncia contra el president Mas pels presumptes delictes de suborn, desobediència als tribunals i malversació de fons públics, amb uns fonaments jurídics molt sòlids. Era la resposta del PP a les crítiques internes que es produïen en el sí del propi partit i que responien a la passivitat que segons alguns Rajoy havia demostrat davant del desafiament català. Aquell dimarts no hi va haver cap querella interposada per la Fiscalia de l’Estat.

L’endemà dimecres va ser el president Rajoy qui va comparèixer per dir entre altres temes que el 9N havia estat un “profundo fracaso” per que dos de cada tres catalans s’havien quedat a casa.  Rajoy va denotar un nerviosisme important intentant treure transcendència a la votació massiva de ciutadans que hi havia hagut a Catalunya el dia 9. Sembla mentida que un estadista i cap d’Estat vulgui restar importància a una cosa que tothom ha valorat molt positivament, inclús els observadors estrangers.   Queda en un ridícul espantós. Aquell dia tampoc hi va haver querella contra el president Mas,  però des del PP pressionaven a la fiscalia per tal que a més del president Mas s’inclogués en la querella a alguns dels seus consellers (es parlava de tres).

El mateix dimecres, mentre el PP continuava pressionant a la fiscalia demanant que la presentació de la querella no es podía eternitzar, el fiscal general de l’Estat es va reunir a Madrid amb el fiscal superior de Catalunya per analitzar l’estat de la querella que es volia presentar. Sembla que el cap de la fiscalia catalana li va transmetre el profund malestar dels fiscals catalans per la intromissió del PP, i en particular de les declaracions de la Sra. Camacho que deixaven en entredit la independència de la fiscalia de l’Estat, a més d’assabentar-lo d’algunes discrepàncies que havien sorgit en el sí del conjunt dels fiscals catalans, sobre els presumptes delictes que s’haurien d’incloure en la querella.

Divendres, la becària del president Rajoy tornava a la càrrega pressionat a la fiscalia, dient que “el gobierno considera que se ha producido una ilegalidad”. De fet tal com reconeixen molts mitjans, el govern espanyol no entén que la fiscalia encara no hagi interposat la querella contra el govern català.

Tot plegat amanit per les diferents intervencions de determinats personatges de la vida política espanyola, tots ells partidaris de la querella contra el president Mas. En aquest sentit cal remarcar que el divendres, el Parlament de Catalunya va aprovar una moció en al que s’autoinculpa en el cas que prosperin les querelles anunciades de la Fiscalia, per haver organitzat el procés participatiu malgrat la suspensió cautelar del tribunal Constitucional.

Veurem la setmana vinent que ens depara, però a la deteriorada imatge del govern espanyol a nivell internacional no li faria cap favor el fet que a Espanya es posés una querella al president Mas per haver posat les urnes per una votació sense efectes jurídics. Ningú no ho entendria      

  

Un 9N triomfal !

Lliçó de democràcia al govern espanyol

Ni amenaces, ni coaccions, ni intimidacions: els catalans volem anar a totes

Ni les amenaces del govern espanyol, ni les intimidacions de l’Espanya més cavernícola han pogut amb la voluntat de 2.305.290 ciutadans de Catalunya que han decidit desafiar a l’Estat i acudir als punts de votació que tenien assignats per dipositar el seu vot. Vot que d’una manera molt majoritària s’ha decantat cap el Si-SI amb més del 80% dels vots, front al 10% que han optat per la dita “tercera via” (SI-NO) o els que han triat el continuisme de les relacions entre Catalunya i Espanya, i que han votat NO amb un 4,5% dels vots. La resta de vots (5,5%) se la reparteixen els vots nuls i els vots en blanc.

Com cada vegada que el poble català s’expressa massivament mobilitzat pel sentiment de nació de la seva gent, la jornada participativa ha estat festiva i emocionant a l’hora. Les cares de satisfacció dels presents ho deien tot, i els ulls plorosos d’aquells que venen de molt enllà en el temps, i que van patir els horrors d’una guerra, gairebé no es podien creure el que estaven veient. Emocions, sentiment, record pels que ja no hi eren..., viure aquest dia ha estat d’una gran intensitat de sensacions. Per això no mereixen ni ser esmentats els quatre brètols que han entrat en un punt de votació de Girona on han començat a etzibar puntades de peu a un parell d’urnes fins que han estat reduïts.  

En la mateixa línia s’hauria de tractar les paraules de menyspreu dels representants catalans del PP titllant de tupinada la votació i tot plegat de ser una farsa, o com en el cas de Ciutadans dient directament que la jornada de participació ha estat una atac a la democràcia. Un dels despropòsits més gran ha estat el del Diputat del PP al Congrés, i membre de la comissió constitucional, el Sr. Gómez de la Serna, que ha arribat a dir que “el 9N ha estat un fracàs de participació!”. Tanmateix, ha estat el ministre de Justícia, el Sr. Català qui s’ha endut la palma del menyspreu institucional a la jornada participativa. Ell ha estat l’encarregat de fer el comentari oficial del govern espanyol sobre la jornada participativa, i ha qualificat la demostració catalana de “simulacre inútil i estèril”, això després que el seu govern hagués demanat al TC la suspensió d’aquest simulacre...en què quedem  senyor ministre?

En canvi a nivell internacional tothom ha destacat la determinació dels catalans per voler votar en un referèndum d’autodeterminació i la il·lusió per assolir la independència, en contraposició als mitjans de comunicació espanyols, públics i privats, que esmercen tots els seus esforços a minimitzar la participació, a negar significació política als resultats de la votació, i a demanar a la fiscalia que actuï contra els responsables d’haver organitzat la consulta.

Voldria gastar mig minut en aclarir una aspecte sobre la participació en la diada d’ahir.  La participació ha estat de 2.305.290 persones, que representen aproximadament un 40% del cens, xifrat en 5 milions i mig de persones. D’aquest cens total, hi ha un 30% que mai no vota en cap tipus d’eleccions, és a dir 1.650.000 que mai participen en les votacions. Per tant el cens real es redueix a 3.850.000 persones,  o dit d’altre manera, de la gent que vota en unes eleccions, en aquesta ocasió la participació ha estat quasi del 60% de la gent que participa.

Deixant a banda les xifres,  i tal com faig cada vegada que el poble català exterioritza els seus sentiments deixo pas a les imatges que han estat seguides amb interès per mig món, que expliquen els fets sempre molt millor que les paraules:

Jo també vaig votar:

Catalunya camina amb fermesa cap el 9N

La Generalitat interposa un contenciós administratiu contra el govern espanyol per anar contra la llibertat d’expressió i la llibertat ideològica davant del Tribunal Suprem espanyol

Paral·lelament els polítics sobiranistes electes del Parlament de Catalunya, Congrés dels Diputats, Senat, Parlament Europeu, i ajuntaments catalans, signen un manifest demanat que es deixi votar als catalans. 

Ahir dimarts el Tribunal Constitucional, arma jurídica al servei del govern del Partit Popular, va acceptar a tràmit el recurs del govern espanyol contra el procés participatiu del 9N i en conseqüència va declarar la il·legalitat de l’acte simbòlic del dia 9. La reacció del govern català va ser immediata. En paraules del propi President  de la Generalitat els catalans vàrem saber que el procés participatiu continua endavant, que res no s’atura, però a més se’ns va comunicar que la Generalitat havia interposat una demanda al Tribunal Suprem contra el govern del Sr. Rajoy.   En aquesta demanda el govern català acusa al govern espanyol de fer un ús fraudulent del dret, al recórrer al Tribunal Constitucional, paralitzant així, d’una manera automàtica el procés català, sense tenir ni que justificar perquè ho fa. Aquest recurs contenciós administratiu atempta contra els drets fonamentals de les persones atès que al govern espanyol ha actuat contra el dret de la llibertat d’expressió i contra el dret de la llibertat ideològica.  

Aquest mantenir el 9N “en legítima defensa” tal com ho diu el President Mas, no es correspon de cap manera  amb el tracte que el President està rebent per part de forces polítiques que en lloc d’agrair-li el fet que estigui al davant del procés, posant en risc la seva pròpia persona plantejant-li exigències de molt difícil entendre. Destaca en aquest punt el líder d’ERC Oriol Junqueras, persona que en lloc de recolzar al President de la Generalitat, sembla que vulgui competir amb ell, però ho fa des de la rereguarda, allà on no xiulen les bales com quan ets a les trinxeres.  No entenc que li ha passat al Sr. Junqueras, però aquest error estratègic li pot passar factura de cara a les eleccions quan molt probablement ell està cercant  tot el contrari. Veurem.

Però seguint amb al reacció de Catalunya davant dels atacs constants del govern espanyol amb el suport incondicional del Tribunal Constitucional, s’ha de destacar l’acte que dimecres al matí s’ha celebrat al Parlament de Catalunya, en el que un centenar de càrrecs electes del propi Parlament, del Congrés de Diputats i del Senat espanyol, i eurodiputats, tots ells partidaris del Dret a Decidir han signat un document de denúncia del Govern del PP i una crida a la comunitat internacional per defensar el 9N.   Aquest document ha arribat a l’ONU, al Parlament Europeu i a la Comissió Europea i al Consell d’Europa per tal que endeguin les accions necessàries per garantir que els catalans puguin decidir el seu futur polític davant  la negativa del govern espanyol.

A banda d’aquest escrit, els ciutadans també podrem signar un escrit similar, el proper dia 9 en el mateix lloc on es facin les votacions, amb l’objectiu també de demanar l’empara a les democràcies occidentals per tal que el govern espanyol no posi obstacles a que els catalans decidim lliurement el nostre futur com a  poble.

Mentre tot això passava, l’exercit espanyol continua enviant efectius a Catalunya. Vull suposar que es tracta d’un  fet exclusivament intimidatori, i que no tindrà més conseqüències que intentar evitar que els ciutadans participin en el procés, i agafin por veient el desplegament de mitjans policials i militars a Catalunya.  Si no fos així, i l’Estat s’hagués begut l’enteniment, la imatge dels militars impedint la votació del dia 9 donaria la volta al món. No crec que l’Estat espanyol i el govern del PP ens facin aquest obsequi. 

També han passat més coses: des d’ahir i convocats per les xarxes socials, cada nit a les 10, des de finestres i balcons de moltes llars catalanes es dedica un sonor concert amb casseroles i altres atuells metàl·lics que fan prou  rebombori. Suposo que aquest concert durarà fins el dia 8. 

En qualsevol cas... ho tenim a tocar...ens falta molt poc. Paciència, seny, tranquil·litat, comportament exquisit de tots plegats, són bàsics en aquets moments. Hem de recolzar al govern català ara més que mai.         

El nerviosisme del govern espanyol davant del 9N els fa caure en el ridícul

El president Mas anuncia que malgrat els recursos contra el 9N, diumenge vinent votarem

L’alcalde Trias present el certificat on es demostra que mai ha tingut un compte a Suïssa. Dur revés a les clavegueres de l’Estat.   

Com era previsible, el consell de ministres de divendres passat va presentar un recurs al Tribunal Constitucional (TC) per l’anul·lació de la nova consulta del 9N. En qüestió de 15 dies, el nou 9N va passar a ser una ocurrència de Mas (o una costellada segons per qui), a un referèndum encobert, encara més il·legal que l’anterior. Segons la becària del govern Rajoy, els motius pels quals es recorre aquest segon intent de consulta a Catalunya, és per defensar la democràcia i els drets del catalans.

Arguments del tot curiosos atès que defensar la democràcia, impedint que la gent expressi la seva voluntat política, és tot una contradicció en sí mateixa i un exercici de funambulisme polític per part del govern. És evident que aquesta decisió comportarà el contrari del que el govern espanyol pretén: en lloc de que la gent s’atemoreixi davant les amenaces, aquesta prohibició encara portarà més gent a votar el proper dia 9.

En quant al segon argument (defensar els drets del catalans) la Sra., becària del govern espanyol ens hauria d’explicar si defensar els interessos dels catalans passa per carregar-se l’Estatut de Catalunya, o adjudicar a Catalunya un pressupost d’inversions que fa que sent Catalunya la segona comunitat en aportar recursos a l’Estat, acabi sent la desena a l’hora derebre’n. I això  per posar només dos exemples, per que la llista de greuges podria ser llarguíssima per no dir infinita.

Com que la democràcia espanyola això de la separació de poders no ho acaba de tenir clar, dimarts vinent el TC admetrà a tràmit el recurs del govern, fet que implicarà la suspensió automàtica de què?... No hi ha cap convocatòria per escrit d’aquest nou 9N. La llei en que es basa és plenament constitucional, els funcionaris públics no intervenen en el procés que es suporta en base al voluntariat. Per tant, que és el que impugnarà el TC?

En una compareixença feta el mateix divendres, unes hores després de que la Sra. becària del govern espanyol fes públics els acords del consell de ministres va comparèixer el president Mas que en una roda de premsa va explicar que tot i el recurs presentat pel govern, el procés seguia endavant i el 9 de novembre els catalans podrien votar a les urnes. També va anunciar que el gabinet jurídic de la Generalitat estava estudiant les possibilitats de denunciar als tribunals l’abús de poder que el govern espanyol estava aplicant contra Catalunya, i avui el conseller Homs, hi ha afegit que aquesta denúncia fins i tot es podria interposar en estaments internacionals.  Em sembla molt vàlid el plantejament del govern català, i tant de bo trobin la manera de poder denunciar al govern espanyol a la justícia espanyola però sobre tot a estaments internacionals.

Aquest nerviosisme de Rajoy i el seu govern els està portant a més a fer el ridícul més espantós: Ahir l’alcalde de Barcelona Xavier Trias va mostrar un document de la banca suïssa on teòricament  segons el diari El Mundo hi havia tingut un compte, que certifica que Xavier Trias i Vidal de Llobatera en els últims 10 anys no havia tingut cap compte en aquella entitat, i assegura a més que el número de compte que havia filtrat el policia espanyola al diari El Mundo, tampoc es correspon amb el sistema de numeració dels comptes d’aquella entitat suïssa. Això ja no són clavegueres de l’Estat; això encara té una categoria més baixa.  Segons ha explicat el propi alcalde de Barcelona sembla que el propi ministre de l’Interior espanyol, Jorge Fernández Diaz, va trucar personalment a alguns directors de diaris de rellevància a nivell nacional, demanant que publiquessin la notícia per que era del tot certa.

Si això és veritat, i venint de l’alcalde Trias, jo ho prenc per absolutament cert, el ministre Fernández Diaz hauria de ser cessat amb immediatesa. El joc brut a la vida no si val en res, però quan aquest joc brut és precisament l’Estat qui el practica, llavors ja estem davant de la descomposició i degradació absolutes de les bases de qualsevol estat democràtic. Quina credibilitat té el govern espanyol a nivell nacional, però també a nivell internacional, quan s’inventen falses acusacions? 

No cal dir que l'alcalde Trias ha estat el primer a demanar la dimissió del ministre Fernández Diaz, qui ja està acostumat a viure aquestes situacions, atès que ara fa dos anys va filtrar pressumtament una notícia similar sobre el president Mas, que va resultar ser falsa, i per la qual ningú en el ministeri de l'interior va assumir cap mena de responsabilitat.  

Greu no; gravíssim...