Setge al Català

Tal com van fer a Amèrica, els colonitzadors espanyols volen acabar amb la cultura mil·lenària  de Catalunya, i el català és el seu objectiu prioritari 

On primerament es va manifestar l’animadversió contra el català, d’ençà la democràcia, va ser al País Valencià, on un polític local (Gonzalez Lizondo), va encapçalar una autèntica croada contra el català. Gonzalez Lizondo, va crear el partit Unió Valenciana (UV) i en va ser el seu president. Des d’aquesta formació va liderar un anticatalanisme ferotge, que el va portar a defensar que el valencià era una llengua diferent del català. Aquestes tesis van ser recollides pel PP valencià que les ha convertit en dogma, amb el recolzament dels diferents governs de l’Estat, tant del PP com del PSOE.   Remarco aquest fet, per fer notar que tal com deia Josep Pla, “el més semblant a un espanyol de dretes, és un espanyol d’esquerres”. Jo hi afegiria “sobretot quan es tracta de menystenir Catalunya”. El cert és que avui a Espanya hi ha reconegudes oficialment com a llengües el castellà, el basc, el gallec, el català...i el valencià.

Domini lingüístic de la llengua  catalana

Semblava que la “guerra” del català acabaria aquí, però no. Quan el PP va guanyar les eleccions a Ses Illes, el govern Bauzà va començar un atac intens al català. Primer eliminant de les condicions per ser funcionari públic l’obligació que hi havia de conèixer el balear, i ara fa poc, eliminant del tot la immersió lingüística  a les escoles de Ses Illes.

Tenim doncs una mostra de com mica en mica, s’ha anat tancant la tenalla sobre Catalunya. Però quedava encara un àmbit obert: la Franja de Ponent. Per poc temps, per que el govern d’Aragó, fent un dels ridículs més grans de la història d’un parlament democràtic, ha decidit actuar contra la variant del català que es parlava a “La Franja”. Una consellera de cultura del govern aragonès, nascuda a Ripoll per més inri, ha elaborat una nova llei de llengües a l’Aragó, segons la qual la variant del català que es parla a La Franja no es denomina català sinó “LAPAO” acrònim de “Lengua Aragonesa Propia del Área Occidental”, i la senyora s’ha quedat tan ample i satisfeta d’ella mateixa. No cal dir, que el govern aragonès és del PP, presidit per la Sra. Luisa Fernanda Rudi gràcies a un pacte amb el PAR (partido aragonés regionalista).

La Sra. Dolores Serrat consejera de cultura
del govern d'Aragó i nascuda a Ripoll
té l'inmens honor d'haver inventat
el LAPAO

No és casualitat que les 3 comunitats autònomes que envolten Catalunya hagin actuat d’aquesta manera en contra del català just en el moment en el que les 3 han estat presidides pel PP. No és casualitat per que en el fons tota aquesta estratègia d’aïllament del català sembla que prové de la “fàbrica d’idees del PP” és a dir la fundació FAES, presidida per l’inefable José Maria Aznar. És una estratègia ben dissenyada que té un objectiu clar: aniquilar el català. Allò que no va aconseguir el franquisme ho vol aconseguir el Sr. Aznar amb l’ajut inestimable dels corresponents babaus al seu servei, alguns d’ells catalans o si més no nascuts a Catalunya.

Alguns es preguntaran i la Catalunya Nord? Tots sabem que els francesos maltracten la llengua catalana, així doncs perquè han de preocupar-se els espanyols per la Catalunya Nord si allà els francesos ja faran la feina "tal com cal"?

Ara ja tenim al català aïllat, però encara resisteix dins del territori català. Cal clavar-li l’estocada definitiva.  Com fer-ho? 

Per aquest fi els calia un destre de primera categoria, disposat a morir per la causa. I l’han trobat amb la figura del ministre José Ignacio Wert, que amb la seva reforma de la Llei educativa vol donar aquesta estocada que acabi per sempre amb aquesta llegua dita català “que los catalanes hablan solo para joder a los españoles”. Però heus aquí que el Sr. Wert ha punxat a l’ós. Ha punxat a l’essència de l’ànima catalana, ha atacat allò que ens uneix, que és la base de la nostra cultura i que ha superat èpoques de persecució i clandestinitat. El Sr. Wert ha sobrevalorat les seves capacitats i al mateix temps ha menyspreat la capacitat de resistència del catalans amb el tema més sensible de la nostra personalitat. La reacció de la consellera Rigau, de la comunitat educativa, del món associatiu, de la societat civil, dels intel·lectuals, dels polítics, de tothom ha estat unànime: No passareu! I no passaran tot i comptar amb el braç excutor del Tribunal Constitucional

En el fons cal donar les gràcies al Sr. Wert, per que gràcies a gent com ell, a Catalunya cada dia som més els que tenim pressa per sortir d’Espanya.