dimecres, 22 de maig de 2013

L’espoli econòmic de Catalunya


Espanya ens arruïna culturalment  i econòmica   


Ahir el conseller Mas Colell donava a conèixer la dimensió de l’espoli econòmic a que està sotmesa Catalunya des de fa forces anys: A l’exercici del 2010, el dèficit fiscal català arribava als 16.500 milions d’€, que equival al 8,5% del PIB català. Aquesta xifra correspon a la diferència entre el que Catalunya paga cada any a l’Estat espanyol via  impostos, i el que Catalunya rep per tot concepte.

Aquest % del PIB, amb lleus oscil·lacions, es manté constant al llarg dels anys. L’any 2009 havia estat del 8%, i al 2010 s’ha incrementat fins al 8,5% del PIB. I així, es miri l’any que es miri hi trobes xifres similars, independentment del sistema de finançament de Catalunya. Les retallades a que s'ha vist obligat el govern per reduïr el dèficit de la Generalitat no haurien estat necessàries si l'espoli no tingués les actals dimensions actuals


El conseller Mas Colell xifra l'espoli fiscal de l'exercici 2010 en més
de 16.000 milions d'€
Està molt clar per tant, que cada vegada que Catalunya ha negociat amb Madrid un nou sistema de finançament, els espanyols han estat capaços de donar-li la volta, per tal d’assegurar que la contribució catalana a les arques de l’Estat resti invariable. Aquesta contribució a les arques de l’Estat arriba a valors que fan esgarrifar si ho contem des de l’any 1986: més de 230.000 milions d’€ és la quantitat que Espanya s’ha apropiat de Catalunya. Aquesta quantitat representa de de l'any 1986 de mitjana un 8,1% d'espoli anual. Sens dubte, una quantitat molt superior a l’or de les antigues colònies d’Amèrica. És per això que Espanya farà tots els possibles per impedir la independència de Catalunya. Som la seva colònia més rentable de tota la història.

Per això indigna que líders polítics de determinades comunitats espanyoles (Extremadura, Castilla-La Mancha, Castilla-León, Galícia, etc.) diguin les barbaritats que arriben a dir. Sembla mentida que tinguin tan poca dignitat: viuen d’explotar Catalunya, i a sobre es queixen i ens insulten quan Catalunya reclama una mica de treva en l’asfixia econòmica a que ens té sotmesos l’Estat espanyol. El Sr. Monago, la Sra. de Cospedal i tants altres, ens tenen acostumats a menysprear a Catalunya mentre viuen del nostre esforç. Em recorda a aquell gos que quan li acostes un rosegó de pa, te la vol mossegar.

La pregunta és, i fins quan ha de durar aquesta situació? Fins quan els polítics catalans acceptaran amb el cap cot ser espoliats pels espanyols? Fins quan la societat civil catalana acceptarem que dels nostres esforços i del nostre treball haguem  de pagar unes quantitats tan elevades com a conseqüència dels malbarataments que els espanyols fan dels recursos que gestionen?


El president Mas troba escandalós que amb un dèficit fiscal
tan elevat, alguns polítics de l'Estat gosin criticar Catalunya  
Tots aquests interrogants només poden tenir una resposta: ja n’hi ha prou. Hem esgotat la paciència i tal com va quedar palès l’11 de setembre de l’any passat, els catalans volem la independència per passar a ser un nou Estat d’Europa.

Si ajuntem tots els greuges que patim com catalans, a l’espoli econòmic hi haurem de sumar el genocidi que Espanya està cometent contra la nostra llengua, i també els intents de anorrear les nostres estructures polítiques. Espanya s’ha proposat viure a costa dels catalans (no exclusivament, però déu ni do), i ho està portant fins les últimes conseqüències. Els catalans haurem de fer el mateix i portar fins les últimes conseqüències la nostra ferma voluntat de marxar d’Espanya.

I aquest missatge l’han de tenir clar els nostres polítics. A mi em preocupa llegir que el govern català vol extremar el diàleg amb el govern espanyol. Està més que demostrat i constatat, que els espanyols sempre ens enreden, i mai acceptaran cap situació que no sigui la del ple domini sobre Catalunya.

Estem doncs davant d’un camí que no té retorn. Seria desitjable que el seu trajecte no sigui excessivament llarg. Com més tardem a assolir la independència més patirem.             

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada