diumenge, 20 de març de 2016

El president de la Generalitat Carles Puigdemont s’adreça al món.


Aquests últims temps el procés independentista avança lentament... però sembla que amb pas segur.
 

Gràcies a aquestes iniciatives el procés català va guanyant adeptes dins i fora de Catalunya
 


Aquests dies ha estat notícia que el president de la Generalitat Carles Puigdemont ha estat entrevistat per cinc diaris europeus de molt prestigi, en els que s'ha donat a conèixer com a president de Catalunya, i on a més a explicat al món en quin estat es troba el procés independentista català.

Els cinc diaris són el britànic “Financial Times”, el francès “Le Monde”, el diari alemany  “Süddeutsche Zeitung”, el “Corriere de la Sera” italià. I el portuguès “Diario de Noticias”. Tot i que l’entrevista ha estat conjunta cada un d’a           quests diaris ha destacat el que li ha semblat més significatiu com a titular. Així el Financial Times destacava que “Catalunya pot separar-se sense l’acord de Madrid”. Per Le Monde la frase a destacar en el titular era “les catalans no esperaran cinc o deu anys més”. Per la seva part el Corriere de la Sera italià titulava “Catalunya a Madrid: doneu-nos el referèndum i votarem  sí al govern”. El diari portuguès  Diario de Notícias agafava la mat4eix línia que els italians titulant “Catalunya no pot donar suport a un projecte polític que no contempli un referèndum”. Per la seva banda l’alemany Süddeutsche Zaitung deia “Lluitar contra les dificultats” fent referència als que intenten impedir que a Catalunya es celebri un referèndum en el que els catalans puguem decidir amb tota llibertat que és el que volem pel nostre país.

Aquesta nova posada en escena del problema català per part de la Generalitat s’ha pogut dur a terme malgrat les innombrables traves i dificultats que el govern espanyol posa amb la finalitat de evitar que els catalans puguem explicar al món quina és la nostra situació front el govern espanyol. Tot i així l’equip de Raül Romeva s’ha mogut amb habilitat per poder aconseguir aquesta fita de que cinc diaris europeus de primera línia es facin ressò del conflicte català, i de la nostra voluntat de voler fer un referèndum. Així queda clar qui són els demòcrates i els que no ho són.

Tanmateix les iniciatives del president Puigdemont no acaben aquí. També hem sabut que el president català s’ha dirigit per carta al comissari europeu per la immigració en la que mostrava la plena disponibilitat de Catalunya per acollir 4.500 refugiats,  dels quals Catalunya està ja preparada per rebre’n 1.800. En el seu escrit el president Puigdemont explica que “donar una solució per aquests milions de persones que fugen de la guerra no només és un deure legal internacional, sinó que també és una obligació  moral per a tots nosaltres...”. En la seva carta Puigdemont explica també que el conseller d’Afers Exteriors (minister en anglès) Raül Romeva està a la disposició del comissari per avançar en aquesta iniciativa del govern català. L’escrit de Puigdemont a les autoritats europees d’immigració ha caigut molt malament a Madrid, on la vicepresidenta del govern i becària de Rajoy ha muntat en còlera, a la sortida del consell de ministres d’aquest passat divendres. Les seves reaccions han estat més pròpies d’una criatura en plena rebequeria que no pas d’un membre del govern. 

El president Puigdemont i l'ambaixador
britànic a Madrid
Per altre banda, el president Puigdemont ha rebut al Palau de la Generalitat a l'ambaixador britànic a Madrid, en el marc d'aquestes iniciatives per internacionalitzar la situació Catalana, tot i que el motiu "oficial" que s'ha donat per explicar la trobada era la presentació a Puigdemont del nou cònsul general a Barcelona. Com es pot veure el govern català està prenent tot un seguit d’iniciatives amb al voluntat que tot el món, però sobretot Europa coneguin la situació de Catalunya en la seva pugna amb  el govern espanyol per aconseguit la independència. En aquest sentit val a dir que el president Mas, tal i com li va encomanar el president Puigdemont, ja està duent a terme contactes internacionals, i tal com ell mateix ha explicat en una entrevista ja té algun viatge programat a l’estranger per contribuir a fer contactes amb persones influents en la creació d’opinió a nivell internacional.

Es dur veure passar els dies sense masses notícies positives en favor de la independència; tant de bo algun dia aquesta complicada i poc engrescadora espera ens sigui llargament compensada i Catalunya pugui assolir al seva llibertat plena.             



dijous, 3 de març de 2016

La CUP no és de fiar

En el Parlament de Catalunya, la CUP ha deixat en minoria al Govern de la Generalitat traint els compromisos adquirits amb Junts pel Sí.


La manca de serietat i aquesta nul·la capacitat d’assumir compromisos fan de la CUP una força política que en lloc de sumar per la independència de Catalunya, resta a favor de l’espanyolisme més acèrrim.  



Després de moltes hores d’intenses converses entre representants de Junts pel Sí i la CUP per pactar la investidura d’un president de la Generalitat, finalment es va arribar a un acord en virtut del qual el president Mas feia una pas al costat, deixava pas a un nou candidat per a ser investit president, i la CUP es convertia en aliat del govern català, cosa que comportava que el govern no podia perdre cap votació en el Parlament de Catalunya.

Inicialment aquest acord a alguns no ens va deixar massa satisfets atès que per imposició d’un partit molt minoritari (la CUP havia aconseguit la representació més reduïda en les eleccions al Parlament del 27S), qui havia guanyat les eleccions havia de canviar de candidat a presidir la Generalitat. Era injust pel que fa al concepte i a la puresa del que és la democràcia però també era injust pel que fa a la persona d’Artur Mas. Ell ha estat sense cap dubte qui més ha fet a Catalunya per que els catalans conquistem la nostra llibertat política, i apartar-lo del procés tal com va obligar a fer la CUP era del tot immerescut i una contradicció democràtica en si mateixa . Tanmateix, molts catalans ho vàrem acceptar amb dolor perquè per sobre dels sentiments personals i dels valors de la democràcia hi vàrem  posar els interessos de Catalunya i de la seva gent. Es tractava d’aconseguir un acord per investir un president de la Generalitat, i tot i que la fórmula pactada ens feia mal, Catalunya passava pel davant.

Com he dit més amunt el fet de retirar a Artur Mas de la candidatura i substituir-lo per Carles Puigdemont comportava una contrapartida per part de la CUP, que consistia entre d’altes qüestions menors, que aquesta força política es comprometia a assegurar que en cap cas el govern de Junts pel Sí perdria una sola votació al Parlament. Doncs bé, a la primera de canvi la CUP ha deixat en minoria al govern de Junts pel Sí. Ho ha fet donant suport a una petició del PSC referent a que la Generalitat recuperi la gestió pública de la concessió Aigües Ter Llobregat, que des del punt  de vista jurídic ha resultat particularment enrevessada, però que ha comportant uns bons ingressos per la Generalitat que d’aquesta manera ha pogut evitar nous impostos als ciutadans o retallar en cara més els serveis de l’estat del benestar per posar un exemple.

Més enllà de la gravetat del fet en si, que ha portat a la CUP a deixar en minoria al govern, hi ha una qüestió greu i inadmissible entre gent de bé, com és el haver trencat el compromís que havien adquirit. Cada dia que passa resulta més i més evident que la CUP és una organització imprevisible, mancada de serietat, que incompleix els seus compromisos i que està dirigida per uns quants il·luminats que encara no saben que volen ser quan siguin grans. Així no es va enlloc; d’aquesta manera és impossible construir un nou país. Quan s’incompleixen d’una manera tan flagrant els compromisos, deixen ben patent que no són una organització seriosa. A quins compromisos o acords es pot arribar amb aquells que amb la seva actitud i amb els fets demostren dia sí i dia també que no compliran amb allò al que s’han compromès? Què hi fa aquesta gent en el món de la política que avui més mai implica consens, acords i compromís?

De fet, des de l’endemà de fer-se públic l’acord entre la CUP i Junts pel Sí, alguns membres de la formació anticapitalista ja havien anunciat que ells en el Parlament votarien el que els vingués en gana més enllà del que deien els acords que havien signat. Aquest fet ja denota per si mateix, que a aquesta formació el que menys l’interessa és complir amb els seus compromisos. Són anticapitalistes, si; són anarquistes, sí; però per sobre de tot són una colla de persones amb els que no es pot confiar. Ser anarquista, anticapiltalista, o fins i tot antisistema, és perfectament respectable, només faltaria; però ser informal, no complir amb els compromisos adquirits, trair els acords als que has arribat, això desvirtua els mèrits de tot lo altre. I és per aquest motiu que la CUP ha perdut tota la seva credibilitat si és que alguna vegada n’ha tingut alguna.

El que si que han tingut sempre són contradiccions. Com que la CUP no es presenta a les eleccions a l’Estat espanyol, alguns membres il·lustres de la formació van aconsellar a militants i simpatitzants que en les eleccions al Congrés del Diputats de Madrid votessin a una de les confluències catalanes de Podemos, que sempre s’ha mostrat en contra de la independència de Catalunya. Com pot un partit que sempre ha fet gala del seu independentisme, recomanar que es voti a una formació espanyolista?


En la línia de les contradiccions, destacar també que entre les diferents corrents integrades en la CUP, hi ha moviments d’extrema esquerra anticatalanistes, i que quan es va decidir no recolzar la investidura de Mas, aquestes forces contraries a la independència van votar a favor de no investir a Mas president de la Generalitat, defensant així, des de dins de la mateix CUP els interessos del PP i de totes les forces espanyolistes. Algú ho entén? Mentre Catalunya estigui en mans d’aquests personatges, lo de la independència que molts defensem i anhelem, no deixarà de ser una utopia.