dijous, 9 de maig de 2019

Carles Puigdemont, Clara Ponsatí i Toni Comi podran ser candidats a les eleccions europees



La tupinada de la Junta Electoral Central era tan gran, que la fiscalia de Madrid, el Tribunal Suprem, i el Tribunal Constitucional no han tingut més remei que rendir-se a l’evidència i avalar la legitimitat de la candidatura de Lliures per Europa (Junts) es presenti a les eleccions europees.



Tanmateix, les traves judicials que han patit per la primera decisió de la JEC d’apartar-los dels comicis europeus, els ha perjudicat com a candidatura atès que han disposat de menys temps que altres formacions polítiques per poder preparar la logística de les eleccions.   




En la última entrada al blog explicava com la Junta Electoral Central (JEC) en una decisió mancada del mínim rigor jurídic, apartava de la cursa electoral a la candidatura de Carles Puigdemont a les eleccions europees. Era una plantofada absoluta a la democràcia. Tot plegat ha estat una setmana amb molts interrogants jurídics però finalment, i malgrat les males arts d’alguns, la candidatura encapçalada per el president Puigdemont, que inclou també al conseller Comin i a la consellera Ponsatí, podrà concórrer a les eleccions al Parlament Europeu sota la denominació de Lliures per Europa (Junts).

Una vegada coneguda la decisió de la JEC d’impedir als líders catalans participar en les eleccions al Parlament Europeu, es va produir una primera senyal de que les coses podien canviar: el president, el vicepresident i dos vocals de la JEC havien expressat vots particulars en els que explicitaven el seu desacord amb la sentencia de la JEC adoptada per majoria.

Davant del recurs presentat pels advocats del president Puigdemont al jutjat del contenciós administratiu, es va produir un segon senyal positiu: la fiscalia de Madrid va emetre un informe en el que no hi veia causa d’inelegibilitat pels líders catalans. Tot i així els jutjats de Madrid varen elevar la causa al Tribunal Suprem perquè no s’atrevien a sentenciar a favor del president Puigdemont. El Tribunal Suprem, es va declarar no competent per jutjar aquest cas remetent de nou el procediment judicial als jutjats del  contenciós administratiu de Madrid afegint tanmateix que el Suprem tampoc veia causa d’inelegibilitat en els líders catalans. Els jutjats dels contenciós administratiu es varen veure obligats per tant a declarar improcedent la decisió de la JEC i permetre que els líders catalans integressin la candidatura de Lliures per Europa. 

Quan ja semblava que la situació estava resolta a favor del president Puigdemont, varen aparèixer de nou els causants de tot l’enrenou: el PP i Ciutadans que són els que havien presentat el primer recurs a la JEC. Com que la sentència dels jutjats del contenciós administratiu no els va agradar varen decidir presentar un recurs d’empara al Tribunal Constitucional i finalment aquest no ha admès a tràmit els recursos d’aquests partits polítics, fet que tanca definitivament la via judicial d’aquest procés i dona via lliure a la candidatura de Lliures per Europa a les eleccions al Parlament Europeu.

Tal com diu un dels advocats del president Puigdemont, Gonzalo Boye, el treball jurídic ja està fet. Però aquest treball jurídic pot quedar en res si el president Puigdemont no aconsegueix els vots suficients per ser escollit diputat. Cal doncs complementar la feina feta fins ara i acudir massivament a les urnes el dia 26 per votar la candidatura del president Puigdemont.

Només imaginant la cara que se’ls posarà a PSOE, PP i C,s si el president Puigdemont surt elegit ja val la pena anar a votar. Però a banda d’això és evident que la feina que el president Puigdemont pot fer a l’Eurocambra en favor de Catalunya i les nostres aspiracions d’independència és encara més motiu per anar a votar. El president Puigdemont serà més escoltat a Europa com més vots aconsegueixi la seva candidatura, de manera que està en les nostres mans aconseguir un altre fita important per l’independentisme.

Mentre tant a Espanya es continuen organitzant debats electorals en la televisió pública en els que hi participa VOX però dels que se n’exclou al president Puigdemont. Visca la imparcialitat periodística i l’ètica professional   

Catalans,... a votar...! i a votar Puigdemont !!!            

dimarts, 30 d’abril de 2019

Nova plantofada de l’Estat espanyol a la democràcia


L’endemà mateix de les eleccions generals i veient que l’independentisme continua fort a Catalunya, la Junta Electora Central (JEC) en una nova decisió mancada de legitimitat jurídica, aparta al president Carles Puigdemont de la llista a les eleccions europees.



L’Estat espanyol cada vegada es situa més a prop de democràcies a l’estil de Turquia o Polònia on lamentablement és prioritzen els interessos polítics per sobre de la pròpia Justícia. És el regne de qui té el poder; no el regne de la raó i de la justícia.



L’endemà mateix de les eleccions al Congrés dels Diputats i del Senat, que varen registrar un excel·lent resultat per l’independentisme amb una victòria d’ERC a Catalunya i amb el manteniment de posicions per part de JuntsxCat, la JEC va emetre un comunicat en el que donava la raó a les al·legacions presentades per el PP i Ciudadanos contra la presència de Carles Puigdemont, Antoni Comin i Clara Ponsatí a les llistes de Junts per Catalunya- lliures per Europa per les pròximes eleccions al Parlament Europeu del 26 de maig. D’aquesta manera, i de forma gens ortodoxa, en principi el president Puigdemont i els consellers/eres Comin i Ponsatí quedarien fora de les llistes. 

Provisionalment, mentre no es resolen els recursos que s’estan preparant contra aquests resolució de la JEC, ocuparan les places de les persones apartades de les llistes l’advocat Gonzalo Boye, la periodista Bea Talegón, i l’exalcalde de Barcelona Xavier Trias. Aquests recursos han de ser presentats en les properes hores atès que  hi ha molt poc marge de temps. Pel que ha transcendit es presentaran recursos al Tribunal Suprem, al Parlament Europeu, al Tribunal de Justícia Europeu amb seu a Luxemburg, i fins i tot a Nacions Unides. 

Independentment del que acabi passant, resulta evident que a qui més odien a l’Estat espanyol és al president  Carles Puigdemont. Van descaradament a per ell; amb la justícia a la ma, o sense l’empara  de les lleis; els és igual; volen destruir com sigui al president legítim de Catalunya. La unitat de la pàtria està per damunt de les lleis; aquest és el plantejament espanyol davant del desafiament dels catalans, i el seu màxim responsable ha de ser perseguit i anul·lat com sigui. Contra Puigdemont tot s’hi val. L’actuació de la JEC és tan greu que pot comportar la invalidació de les eleccions europees, atès que no es poden eliminar candidats vulnerant la legislació. Aquest és un fet molt greu que tindrà conseqüències. 

No ha sorprès gens el silenci absolut del govern espanyol, dels polítics sempre tan bel·ligerants contra Catalunya o de la caverna mediàtica. Saben que això és un nyap més, aquest molt greu, del sistema judicial espanyol, que els acabarà costant car. Repetir les eleccions europees pot representar un escàndol que enfonsi per sempre més la imatge internacional de la Justícia espanyola. 

Per entendre bé la possible prevaricació de la JEC val la pena llegir el comentari del professor i jurista de dret constitucional Javier Pérez Royo, que entre altres coses diu que el president Puigdemont, Toni Comin i Clara Ponsatí estan en ple ús dels seus drets polítics i el que han fet és exercir els drets fonamentals dels quals són titulars com a ciutadans espanyols. També fa esment a l’article 19 de la Constitució  espanyola, recordant que protegeix la lliure elecció de residència així com entrar i sortir lliurement d'Espanya, un dret que no podrà ser limitat per motius polítics ni ideològics. Afirma que no s'han declarat en cap cas en rebel·lia ni han fugit de l'acció de la justícia, atès que han comparegut davant de l'autoritat judicial competent,belga, alemanya o escocesa, sempre que s'ha requerit la seva presència.

Així les coses, ara cal veure com es resolen els diferents recursos, que segons algunes veus, s’han de produir amb certa rapidesa. No estem davant d’una situació que es pugui allargar massa en el temps. Però sens dubte, passi el que passi, aquestes eleccions al Parlament Europeu quedaran marcades per una decisió arbitrària de la JEC que ha comptat amb vots particulars: ni el president, ni el vicepresident ni dos vocals hi han estat d’acord atès que consideren que ni Carles Puigdemont, ni Antoni Comin ni Clara Ponsatí han perdut la seva condició d’elegibles, i per altre banda entenen també que ni el PP ni Ciutadans tenen capacitat per impugnar unes llistes electorals.

Pel moment, s'ha convocat una manifestació a Barcelona per el proper divendres davant la seu de la delegació del govern espanyol a Catalunya, en protesta per aquesta "in-justícia" malèvola i mal prevaricadora. Les espases estan doncs alçades, però de moment els independentistes ja hem rebut el primer cop... El joc brut, la repressió, i el passar-se la llei i la democràcia per l’arc del triomf, continuen vigents a Espanya malgrat la victòria del PSOE en aquestes últimes eleccions.                             

dissabte, 23 de març de 2019

Denuncia del Judici-Farsa a Madrid: ho hem tornat a fer


Milers de catalans es manifesten a Madrid per denunciar un judici farcit d’irregularitats segons denuncien experts en matèria judicial: al Tribunal Suprem no es poden visionar vídeos per contrarestar les mentides d’alguns testimonis, no hi ha un calendari de compareixences conegut amb prou antelació per poder preparar els interrogatoris, a alguns testimonis amb poca memòria se’ls amenaça perquè el tribunal entén que amaguen la veritat mentre que a alts ex càrrecs del govern espanyol que havien perdut totalment la memòria no se’ls va fer cap observació al respecte. També cal ressaltar com a irregularitat notable la presencia de VOX com a acusació particular havent-hi convocades unes eleccions i utilitzant el judici contra l‘independentisme com la seva gran plataforma propagandista. Es miri com es miri, un contrasentit absolut que ja es va manifestar quan el Tribunal no va acceptar alguns dels testimonis proposats per les defenses i fins i tot no va admetre observadors internacionals en el Judici. Era l’antesala del que estem veient... 


Per tant, som davant d’un munt de contradiccions que només es resoldran quan l’independentisme pugui acudir al Tribunal Europeu de Drets Humans. Només allà es podran desemmascarar les trampes i els abusos de llei comesos contra l’independentisme.
Mentre tant, a Madrid, milers de Catalans (més de 100.000 segons l’organització i 18.000 segons la Delegación del Gobierno) vàrem cridar independència i cantar els segadors al bell mig del Paseo del Prado. La Cibeles ens mirava esverada: qui són aquests que em pengen una estelada al braç? Es deuria preguntar... mentre cantàvem l’Estaca amb en Lluís Llach a la mateixa Plaça de la Cibeles. La denuncia del judici-farsa va aconseguir el seu objectiu.


Però l’Estat es venjatiu; no només desvirtuant les xifres de participació a la manifestació. Els poders de l’Estat actuen implacablement contra l’independentisme, tant els fa si tenen la raó com si no la tenen. Ells matxuquen tot allò que té relació amb una possible independència de Catalunya. La última actuació dels poder de l’Estat ha estat la de la Junta Electoral Central (JEC), que a denúncia de Ciutadans i PP ha decidit que els llaços grocs no poden estar presents en els edificis públics de la Generalitat. Ni tan sols  les escoles s’ha escapat a l’acció inquisidora del poders de l’Estat. Tampoc el president de la Generalitat Quim Torra se n’ha escapolit: la JEC ha demanat a la Fiscalia General de l’Estat que investigui al president Torra per desobediència... Fins quan aguantarem? 
Tanmateix les imatges parlen millor que les meves paraules... 

































Jo també hi era...




dimecres, 13 de febrer de 2019

Ha començat el judici de la vergonya que posarà a l’Estat espanyol contra les cordes


Els presos polítics catalans varen ser traslladats a presons madrilenyes pocs dies abans de l’inici del judici, en condicions inacceptables per un ser humà

De la naturalesa política del judici en dona fe la presència com a acusació particular, del partit d’ultra dreta Vox, simpatitzants del quals s’han dedicat a menystenir als presos polítics catalans en el transcurs de la sessió d’ahir.

El govern de Pedro Sánchez es queda sense pressupostos per la negativa dels partits independentistes catalans, per donar-li suport. 

    


Ha començat la farsa. Ha començat un judici basat en acusacions del jutjat 13 de Barcelona, que com és sabut havia incorregut ren irregularitats a l’hora de formular algunes de les seves actuacions, i del anomenat tinent coronel Baena de la guàrdia civil, conegut a les xarxes socials com a “Tacito” per les seves piulades a twitter contra els líders independentistes catalans i per signar suposadament informes basats en una gran imaginació però defugint el retrat real dels fets ocorreguts els mesos de setembre i octubre del 2017 a Catalunya.

Més enllà de les falsedats d’algunes acusacions, el judici és una farsa perquè s’han vulnerat greument els drets dels acusats, els advocats dels quals encara no disposen de totes les proves acusatòries segons han denunciat el primer dia d’iniciat el judici. El advocats de les defenses també s’han queixat de la discriminació que representa que alguns dels testimonis que han reclamat no hagin estat acceptats al judici, mentre que totes els testimonis de la fiscalia i del partit feixista Vox han estat admesos al judici. Les queixes del advocats defensors també han fet esment al greuge que representa la presó preventiva per els seus defensats, fet que els impedeix poder preparar adequadament les defenses amb els seus advocats.

A banda de totes aquests situacions, hi ha un fet que demostra que el Tribunal Suprem té molts dubtes sobre aquest judici indiscutiblement polític i no de caràcter jurídic. I aquest fet no és altre que la no acceptació per part del Tribunal Suprem de la presencia d’observadors internacionals  que havien demanat autorització per assistir-hi. De què té por el Tribunal Suprem? Potser temen que aquests observadors internacionals denunciïn la poca consistència d’unes acusacions basades en l’imaginari policial?. O potser del poc respecte als Drets Humans?

Aquest primer dia del judici farsa, ha servir també per constatar que a l’estranger s’està vivint amb interès tot el que passa a la sala del Suprem. Però les primeres reaccions que arriben no deuen ser massa ben rebudes per el govern espanyol ni per el ministre Borrell, autor d’una campanya de descrèdit del independentisme català, però de la que li està sortint el tret per la culata. Islàndia ha traslladat al ministeri espanyol d’Exteriors la seva preocupació per el judici que s’està duent a terme. El diari britànic “The Independent” ha publicat un editorial duríssim contra el judici. El president de la cambra dels Comuns britànica diu que a Westminster s’hauria pogut debatre d’independència sense cap problema. L’exministre francès Hamon ha qualificat el judici de polític i demana la intervenció de la UE. Alfred Zayas expert independent de l’ONU ha denunciat la violació de drets humans i europeus per part d’Espanya en aquest judici. Comencen a aparèixer doncs reaccions que no deuen agradar gens a la  Moncloa, a la Zarzuela, i a la seu del Tribunal Suprem.

Mentre això passava, avui s’ha produït un altre fet molt destacat. El govern espanyol de Pedro Sánchez s’ha quedat sense pressupostos al mantenir els partits independentistes catalans les seves esmenes a la totalitat. Aquesta negativa d’ERC i PDECAT a pactar els pressupostos estatals es conseqüència del pas enrere donat per el govern espanyol, quan es va desdir de l’acord al que s’havia arribat d’obrir una taula de negociació amb la presència d’un relator que havia de donar fer dels temes tractats i dels acords assolits. 

El pas enrere del govern de Pedro Sánchez s’explica pel tremolor de cames que els va agafar quan la dreta i l’extrema dreta espanyola varen convocar diumenge passat una manifestació a la plaça Colón de Madrid a la que només hi varen assistir 45.000 persones convocades per tota Espanya amb autocar i entrepà gratuït. Tot i aquest fracàs, Pedro Sánchez es va fer enrere, i per tant els partits catalans, coherents amb les seves posicions manifestades anticipadament, han decidit dir NO als pressupostos generals de l’Estat. Ara li toca moure fitxa al Sr. Sánchez, i sembla que no n’hi queda un altre que la convocatòria d’eleccions. Veurem... 





                     

dimecres, 26 de desembre de 2018

Només amb un desafiament ferm i constant, guanyarem la independència


Els quatre presos polítics en vaga de fam, posen fi a la seva protesta sense haver aconseguit (aparentment) els seus objectius.



El govern català demana al govern espanyol que accepti una mediació internacional per tal de posar fi al conflicte entre Catalunya i Espanya a través de la política.     



Després de 20 dies de vaga de fam protagonitzats per Jordi Sánchez i Jordi Turull, i 17 dies de Joaquim Forn i Josep Rull, els quatre presos polítics varen decidir posar fi a la seva protesta que perseguia fer evident a tot el món la manca de justícia del Tribunal Constitucional espanyol que admetent a tràmit tots els recursos que els han presentat els presos polítics catalans i deixant-los al calaix sense resoldre’n cap, eviten que es pugui recórrer a la justícia europea. Aquesta manera de procedir ja descriu per ella sola la qualitat democràtica de les institucions espanyoles.

La fi de la vaga de fam va estar precedida per una carta pública, signada pels expresidents vius de la Generalitat, del Parlament i del Síndic de greuges en la que es demanava als quatre presos polítics que deposessin la seva actitud. Ningú va entendre el motiu d’aquesta carta, atès que els objectius de la vaga da fam ni de bon tros no s’havien assolit. De tothom és sabut que una vaga de fam no obté ressò social i mediàtic  fins que qui la fa no s’aproxima a situacions de risc per la seva vida. És llavors i no abans quan la societat s’interessa per la situació i per la denúncia. En aquest cas no ha estat diferent, i més enllà del dia d’inici de la vaga, els mitjans de comunicació internacionals no han estat pendents dels nostres presos polítics. Si gairebé no hi ha hagut ressò internacional, i el Tribunal Constitucional espanyol continua amb la seva actitud, perquè han posat fi a la vaga? Perquè se’ls va demanar que deposessin la seva actitud?

Aquest interrogant no té una resposta clara i tothom pot fer les seves interpretacions. Tanmateix si que hi ha alguns fets que es varen produir pràcticament al mateix temps que el fi de la vaga de fam:
D’una banda, el govern espanyol va decidir celebrar un consell de ministres a Barcelona, que a la pràctica no va servir de res, més enllà de significar una despesa important per el govern espanyol, i de l’altre el president espanyol Pedro Sánchez i el president de la Generalitat Quim Torra varen celebrar una reunió, en la que sembla que el president català va presentar al seu homòleg espanyol una carta amb 21 peticions, i entre elles, la que per a mi és més significativa, que el govern espanyol acceptés una mediació internacional per resoldre el conflicte polític entre Catalunya i Espanya.

Tanta unanimitat a l’hora de demanar als presos polítics que posessin fi a la seva protesta, el demanar una mediació internacional, un govern espanyol que respon que “pren nota” de la petició sense rebutjar-la de pla, el fet que tan Junts per Catalunya com ERC aprovessin a Madrid el sostre de despesa dels pressupostos del govern espanyol, són símptomes que alguna cosa es mou, i que els ciutadans no en sabem de la missa la meitat. 

La possibilitat d’una mediació internacional ha posat molt nerviosos als polítics espanyols més “cavernàris” i entre ells a Pablo Echenique de “Podemos” i destacat anticatalanista de tota la vida així com Pablo Casado, líder del PP, anticatalanista declarat i titular de màsters de dubtosa legalitat. El dos “pablos” units per un fi comú: el seu menyspreu a Catalunya.

De tot plegat se’n deriva una conclusió. Catalunya només pot aconseguir els seus objectius a partir d’una mobilització permanent. No sabem si el govern espanyol acabarà acceptant una mediació internacional, però si que sabem que si ho acaba acceptant serà gràcies a aquesta mobilització permanent dels catalans, sense deixar que el conflicte amb l’Estat espanyol es dilueixi, mantenint viu aquest grau de crispació que influeix en el món dels negocis, en l’economia en general i en la vida social i política del país. Només així ens en sortirem. Per això són d’agrair les mostres constants de suport al president Puigdemont, als presos polítics a les presons de Lledoners, Puig de les Basses o de Mas Enric, o els dejunis que s’han fet a Catalunya (entre els que m’hi compto) a Montserrat, Cornellà, Barcelona, Terrassa, Vic, Girona o Castellar del Vallès, en solidaritat a la vaga de fam dels quatre presos polítics. També les accions pacífiques del CDR, una gran manifestació a Barcelona  i altres ciutats del principat, reclamant la fi del règim del 78, i totes aquelles actuacions dels ciutadans de bona fe, que contribueixen al manteniment d’aquest estat d’incertesa, de conflictivitat i de rebuig i desafiament a les imposicions d’un Estat colonialista que es vol imposar de mala manera sobre la última colònia que els queda.  

dissabte, 1 de desembre de 2018

Jordi Sánchez i Jordi Turull en vaga de fam


Ho fan per denunciar l’actitud del Tribunal Constitucional (TC), que amb la seva actitud bloqueja l’accés dels presos polítics a la justícia europea.




El TC admet a tràmit els recursos presentats pels encausats, però no en resol cap, fet que impossibilita el poder recórrer al Tribunal Europeu de Drets Humans per exemple. En aquesta situació hi ha 8 recursos d’empara presentats, algun d’ells des de fa més d’un any, quan segons l’advocat de Sánchez i Turull s’haurien d’haver substanciat en el termini de 30 dies després de la seva admissió a tràmit.


En una roda de premsa que s’ha dut a terme aquest matí al Col·legi de Periodistes, Jordi Pina advocat de Jordi Sánchez i Jordi Turull, acompanyat del Dr. Jaume Padrós, president del CoMB, han comparegut per explicar la decisió dels dos diputats de Junts per Catalunya d’iniciar una vaga de fam des de la presó sense determinar una durada concreta, el que fa suposar que estem davant d’una vaga de fam indefinida. 

Aquesta vaga de fam té l’objectiu de denunciar davant de la societat i del món sencer, les traves que el Tribunal Constitucional està posant als presos polítics catalans per tal aquests puguin accedir a altres instancies jurídiques europees, i entre elles al Tribunal  Europeu de Drets Humans. Com és sabut, per accedir a aquests tribunals de justícia europeus, és condició necessària haver esgotat les vies jurídiques espanyoles; doncs bé, el Tribunal Constitucional admet a tràmit els recursos presentats pels presos polítics catalans però no en resol cap. Segons l’advocat Jordi Pina, que representa els interessos de Sánchez i Turull, el TC hauria de respondre als recursos d’empara admesos a tràmit en un termini  de 30 dies, i tanmateix, algun dels 8 recursos presentats porta ja més d’un any des de la seva admissió a tràmit. 

Per la seva banda el Dr. Jaume Padrós ha explicat que compareixia atenent a la seva doble condició de metge de Jordi Sánchez i Jordi Turull i també com a president del CoMB. Ha explicat que es va reunir amb els dos presos polítics a la presó de Lledoners i que aquests li van exposar al seva decisió lliure i voluntària d’iniciar una vaga de fam per denunciar les traves del TC a poder defensar els seus drets, i que ell els va prevenir dels riscos per la seva salut d’aquesta decisió. Ha afegit que els dos presos polítics han signat un document de voluntats anticipades. El CoMB constituirà una comissió de seguiment amb experts ètics, jurídics i mèdics que vetllarà també per preservar als presos polítics de qualsevol tipus de coacció. El Dr. Padrós ha afegit que “com més dies passin, més s’intensificarà la vigilància dels paràmetres de salut, tot i que els riscos comencen des del mateix inici de la vaga de fam”.

Les reaccions a questa decisió no s’han fet esperar; d’una banda els afectats han obert una pàgina web de suport que en poques hores ha aconseguit més de 30.000 adhesions. El president de la Generalitat Quim Torra s’ha referit a la injustícia que està cometent el poder judicial espanyol, i ha afegit que “vull fer costat a la vaga de fam que han començat avui alguns dels presos polítics, i denunciar l’estratègia de dilació del Tribunal Constitucional respecte als recursos d’empara presentats”. Però el ressò de la vaga ja ha travessat fronteres i diversos mitjans als USA i a la Gran Bretanya han recollit la notícia. També l’agència Reuters ho ha difós, i a França diferents mitjans estan explicant als seus lectors la situació de bloqueig que el TC manté sobre els presos polítics catalans.

El govern espanyol per la seva banda, ha dit que tots els espanyols són iguals davant la Llei, i que els presos polítics catalans tindran un judici just, cosa que veient només el cas d’Urdangarin ja t’adones que és una absoluta falsedat. De les reaccions espanyoles cal destacar la del propi TC fonts del qual valoren la vaga de fam de Sánchez i Turull com un intent per pressionar a aquest Tribunal. 

Finalment, l’ANC està estudiant com canalitzar les iniciatives dels ciutadans per donar suport a aquesta vaga, i a través d’aquest suport posar a l’Estat espanyol contra les cordes. Veurem com evoluciona tot plegat els propers dies, però tinc la sensació que avui el procés que ens ha de portar a la independència ha donat un pas de gegant.