diumenge, 21 d’octubre de 2018

El “Jordis” ja porten un any empresonats injustament




Un vídeo publicat fa tan sols uns mesos mostra clarament la innocència dels “Jordis” i com s’ha construït un relat fals amb l’únic objectiu de mantenir-los empresonats i escapçar al moviment independentista dels seus líders naturals. 



El més trist de tot, és que si algun dia es fa autènticament Justícia, ningú els podrà tornar tots el temps que hauran passat injustament a la presó. Això és democràcia? Segur que no... això és una pràctica tirana de qui vol guanyar a qualsevol preu, utilitzant totes les armes possibles, sense parar-se a pensar en la legalitat de les mateixes.           



El 16 d’octubre passat es va complir un any des que “els Jordis”, (Cuixart i Sánchez) foren injustament empresonats per la jutge de l’Audiència Nacional Carmen Lamela. Aquesta jutgessa va decidir enviar-los a presó preventiva basant-se en el risc de fuga i el risc de reiteració delictiva i l’alta probabilitat de destrucció, alteració i ocultació de proves. Tots recordem com Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, que varen pujar a sobre d’un vehicle de la guàrdia civil per poder-se fer veure per l’aglomeració de gent que hi havia al voltant del departament d’Economia el dia 27 de setembre del 2107, es dirigien als presents per demanar calma, que tothom tornés a casa, i que es deixés pas a la comitiva judicial que estava fent l’escorcoll davant la seu d’Economia.   

Els fets varen ser del tot tergiversats per la policia i per el govern espanyol, de manera que els poders de l’Estat van adequar el relat del fets a les seves conveniències per poder empresonar als dos líders catalans als que ja fa temps que volien engarjolar fos com fos, doncs els consideraven els principals líders del procés per la seva capacitat de convocatòria des de les organitzacions de la societat civil que tots dos presidien: Òmnium Cultural presidit per Jordi Cuixart, i Assemblea Nacional Catalana presidida per Jordi Sánchez. 

Per preparar el terreny, el llavors ministre de Educació i Cultura i portaveu del govern espanyol Íñigo Méndez de Vigo, en una compareixença pública va començar a parlar de “manifestacions tumultuàries” referint-se als fets de la conselleria d’Economia, sent aquest adjectiu la clau per poder acusar als líders catalans de sedició. Pronunciada la frase, només es varen tardar tres setmanes a empresonar als “Jordis”. Deu ser allò de la separació de poders...

Ha transcorregut ja un any des que varen ser empresonats, i Catalunya no els oblida. A l’explanada on està situada la presó de Lledoners, el passat dia 16 d’octubre s’hi varen concentrar independentistes, però també homes i dones de pau, que volien expressar el seu rebuig a una situació de presó preventiva injusta, i a un processament en el que els delictes estan exclusivament en les ments del jutge instructor i de la fiscalia. L’objectiu era fer palès a tots els presos polítics que no estan sols, i que el poble no oblida el seu sacrifici.


No va ser només a Lledoners on es va concentrar la gent, sinó que a la plaça Catalunya de Barcelona s’hi va aplegar força quantitat de persones reclamant la llibertat dels “Jordis” igual que va succeir a moltes places de molts pobles de Catalunya. La indignació ciutadana per aquests fets és molt gran; la mentida oficialitzada per el relat de la policia és del tot injust, propi d’organitzacions molt més properes a la inquisició que no pas a les policies democràtiques modernes. Resulta increïble que en un país suposadament democràtic es pugui donar credibilitat al relat imaginari dels fets del dia 20 de setembre de 2017 davant la conselleria d’Economia, feta per la policia espanyola, i  que són el punt  de partida del l’empresonament dels “Jordis”. Quan el govern espanyol  i el seu sistema judicial donen per bo aquest relat estan cometent un atac a la ètica, a la decència, i a la democràcia. 

I no és una opinió meva. Hi ha un vídeo on es veu ben clarament el paper pacificador dels dos “Jordis” aquell dia.  Només els que estan encegats per l’odi, poden afirmar que el que va succeir aquell dia a Economia és una sedició. Només els que creuen que tot val per tombar al contrari poden defensar aquesta acusació. Només els que es passen la democràcia i la justícia per on més els convé poden mantenir aquesta aberració.


   

dissabte, 13 d’octubre de 2018

Cims per la llibertat !!!


Gairebé 18.000 persones coronen amb èxit els 18 cims triats per els presos polítics i els exiliats.



Ha estat un dia boirós a molts indrets de Catalunya, que ha dificultat en certa mesura el poder gaudir del paisatge. Aquest entrebanc simbolitza perfectament les dificultats del camí que els catalans hem emprés cap a la independència, però que amb paciència, esforç i esperit de superació ens permetrà també fer el CIM.    


Avui ha tornat a ser un dia d’emocions. Gairebé 18.000 persones han decidit participar en la iniciativa organitzada per “Cims per la Llibertat”, consistent a assolir el cim de 18 muntanyes emblemàtiques de Catalunya triades cadascuna d’elles per les 18 persones empresonades o a l’exili com a conseqüència de la repressió i les represàlies exercides per el govern espanyol i una justícia de l’Estat alineada amb els interessos del govern, més enllà del sentit de la Justícia.

Els 18 cims triats han estat els següents:

El conseller Lluís Puig ha triat el Tossal del Rei situat als Ports de Tortosa-Beseit; la consellera Dolors Bassa ha triat el cim del Montgrí al Baix Empordà; La consellera Meritxell Serret ha triat el Tossal de les Torretes a la comarca de La Noguera; el conseller Comin ha triat la Pica d’Estats, situada als Pirineus i que és el cim més alt de Catalunya; Jordi Cuixart ha triat el Canigó, a la Catalunya Nord;  el conseller Joaquim Forn ha triat el cim de Les Agudes al Montseny; Anna Gabriel ha triat el cim de la Gallina Pelada a la Serra d’Ensija; El vicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras ha triat el cim de Sant Jeroni al Massís de Montserrat; la consellera Clara Ponsatí ha triat el cim del Montsent de Pallars situat sobre el poble de Llessuí al Pallars Sobirà; el president de la Generalitat Carles Puigdemont ha triat el cim del Puigsacalm situat sobre la Vall d’en Bas; el conseller Raül Romeva ha triat el cim de la Roca Corbatera a la Serra del Montsant; Marta Rovira ha triat el cim del Matagalls al Montseny; el conseller Josep Rull ha triat el Cim de La Mola a la Muntanya de Sant Llorenç de Munt; Jordi Sánchez ha triat el cim del Carlit als Pirineus, el més alt de la Cerdanya; el conseller Jordi Turull ha triat el cim del Comabona a la Serra del Cadí; la consellera Meritxell Borràs ha triat el Pedraforca, situat a l’alt Berguedà, entre Saldes i Gósol; el conseller Carles Mundó ha triat el Puigmal al Pirineus, sobre mateix de Núria; la presidenta del Parlament Carme Forcadell ha triat el Montcaro al ports de Tortosa-Beseit. 

Al voltant de les 12 del mig dia, a cada un dels cims, algun parent o amic dels empresonats o a l’exili ha llegit unnota escrita per qui havia escollit aquell cim. En el cas de La Mola, ha estat la dona de Josep Rull qui ha fet la lectura emocionada de l’escrit que des de la presó de Lledoners havia escrit el seu marit. També simbòlicament s’ha deixat anar un aligot, que després d’un titubeig inicial per identificar el terreny ràpidament ha començat a volar decidit, perdent-se al mig de la boira... En altres cims, per exemple el Puigsacalm, el president de la Generalitat Quim Torra ha deixat anar un falcó. L’acte ha acabat amb el cant del Segadors. 

Cal destacar que malgrat un dia en que la boira ha senyorejat per molts indrets de Catalunya, quasi 18.000 persones s’han decidit a fer el cim. I cal assenyalar també que només 5 persones han patit lleus accidents com torçades de turmell o petites caigudes sense importància.

Ha estat una jornada d’aquelles que fan posar la pell de gallina veient tantes persones mogudes per un sentiment de solidaritat vers companys de viatge que han liderat el camí de la independència, reclamant el seu alliberament i el retorn d’aquells que estan a l’exili. El camí d’avui s’ha vist dificultat per la boira a molts dels cims, però aquesta boira és un simbolisme de les dificultats que haurem de superar fins finalment assolir la independència. 

El president Puigdemont ha seguit la jornada des de les Illes Fèroe on es troba aquests dies internacionalitzant el conflicte català i ha dit molt encertadament “Si algú vol saber com està l’independentisme que miri a gent, no als partits...” en clara referència a les desavinences existents entre els partits catalans que donen suport a la independència. Seguint aquesta línia d’internacionalitzar el conflicte amb l’Estat espanyol, val a dir que solidàriament, catalans residents a l’estranger també ha coronat una dotzena de cims en els seus països de residència a Europa, Amèrica del Nord, Nova Zelanda i fins i tot a Madrid i a Ses Illes.




































dimarts, 9 d’octubre de 2018

El lamentable anticatalanisme de Josep Borrell



Els recursos conta les delegacions de la Generalitat a l’estranger, les referències a la necessitat de desinfectar Catalunya, i el veto al president de la Generalitat, són només algunes de les perles amb que aquest poca vergonya evidencia la voluntat de diàleg del govern Sánchez amb Catalunya. 



Si l’independentisme no fa net, i aparta a polítics que persegueixen altres objectius, la independència fracassarà. És l’hora dels valents, el covards estan millor a casa.   



Ahir es va celebrar a Barcelona la tercera reunió del Fòrum Regional de la Unió per el Mediterrani. Aquest fòrum és una trobada anual que se celebra a Barcelona i en la que hi participen ministres d'Exteriors d'una quarantena de països del sud-est d'Europa, del nord d'Àfrica i del Pròxim Orient per promoure estratègies de cooperació entre ells. Quan aquest Fòrum va ser creat es va prendre la decisió que la seu del seu secretariat permanent s’ubiqués a Barcelona.

Celebrant-se a Barcelona, un principi elemental d’educació, una mínima lleialtat institucional, i el respecte degut a la Generalitat de Catalunya haurien d’haver permès la presència de la més alta instància de la Generalitat a l’esdeveniment. En contra d’això, l’impresentable Josep Borrell, ministre d’Assumptes Exteriors del govern espanyol ha vetat la presència a l’acte del president català Quim Torra, amb el miserable argument que així s’impedia que es “vilipendiés a el bon nom d’Espanya i per evitar que es distorsionés la trobada... Quim Torra no pot esperar que se'l convidi a un acte protocol·lari on, la seva presència no és imprescindible". Aquesta actitud ha tingut resposta per part del president de la Generalitat que en una piulada a Twitter ha dit que malgrat no ser present al Fòrum, “no es preocupi Sr. Borrell, ja faré arribar el meu discurs a tots els assistents”

Aquest menyspreu del ministre Borrell és una constant en el tarannà d’aquest individu nascut a la Pobla de Segur, que no perd ocasió per ofendre Catalunya i els catalans. La més recent és la relativa al recurs que el govern espanyol ha presentat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya contra la reobertura de les delegacions de la Generalitat a l’exterior clausurades per obra i gràcia del 155. Aquest recurs ha estat presentat quan encara ressona una altre famosa frase d’aquest personatge que només pretén ofendre, referint-se a l’independentisme català va dir que aquest és com una ferida que calia desinfectar. Va ser poc abans de les eleccions del 21 de desembre quan aquest personatge va dir que aquelles eleccions havien de servir “per construir un govern que primer desinfecti i després recusi les ferides que han fet en el cos social del nostre país” referint-se a l’independentisme. 

Aquest manera d’actuar d’un membre del govern espanyol, del seu ministre d’assumptes exteriors, és una mostra del tarannà que el govern espanyol té vers Catalunya. És una mostra clara del “diàleg” que el Sr. Pedro Sánchez va prometre, i serveix per constatar com sigui quin sigui el partit que s’instal·la a la Moncloa la posició política és sempre la mateixa. Al “a por ellos” policial i judicial s’hi afegeix amb tot el desvergonyiment el “a por ellos” polític. Sense cap mirament i sense cap vacil·lació. Contra Catalunya tot s’hi val. 

Tot plegat ens ha de fer reflexionar per determinar què és el que l’independentisme pot esperar dels governs espanyols, siguin del color polític que siguin. Espanya mai negociarà un referèndum pactat i vinculant i mai acceptarà que els catalans puguin exercir el dret a l’autodeterminació. Per tant, si realment volem ser un país independent, si de veritat volem instaurar una República, el camí de la negociació amb qualsevol govern espanyol independentment del seu signe polític està barrat. Només queden dues alternatives: la via unilateral, que certament és molt difícil, o aconseguir una mediació internacional que obligui al govern espanyol a negociar. No hi altre. 

Sigui quin sigui el camí que es triï, cal que es faci neteja d’alguns líders polítics independentistes que estan posant pel davant altres interessos que no són la independència de Catalunya. El predicador d’ERC Oriol Junqueras és un dels que cal que surtin de la primer línia atès que ha demostrat que les seves prioritats són unes altres, i el seu apèndix a la presidència del Parlament Roger Torrent, és també un altre personatge que està fent molt mal a l’entesa entre els partits independentistes per la seva covardia a l’hora d’assumir reptes.  

diumenge, 7 d’octubre de 2018

Terrorisme econòmic contra Catalunya després de l’1-O


Les actuacions polítiques, judicials i policials del govern espanyol, varen ser complementades per un seguit de pressions exercides a títol personal per les més altes instàncies de l’Estat, amb uns resultats que podrien ser objecte d’alguna demanda penal contra els seus inductors.


Tot plegat demostra el tarannà dels governs espanyols. El 155 és pa sucat amb oli a l’hora de maltractar Catalunya i els catalans.  



Mica en mica van apareixent notícies que mostren com l’Estat va emprar tota mena de mitjans per anar contra Catalunya després de l’èxit del referèndum de l’1-O. Fins ara sabíem que el govern Rajoy, havia utilitzat al poder judicial per anular les iniciatives polítiques que es prenien al Parlament de Catalunya, dissuadir als líders polítics catalans del seu afany que el país es pogués independitzar del Regne d’Espanya, perseguir judicialment a moltes persones involucrades en el referèndum i empresonar a polítics que havien comès el delicte de complir amb allò que havien promès en el seu programa electoral.  

Les forces policials varen construir un relat fals que va servir per que la justícia espanyola se’l fes seu, i a partir d’ell, estructurar tot un procés de persecució legal i l’empresonament preventiu de tots aquells que d’una manera o altre, encapçalaven el  moviment independentista català. Ara estem pendents d’un judici que sembla que es celebrarà a començaments de l’any vinent, i del que es diu que la sentència ja està dictada des d’abans que el judici comenci.

Fins aquí per tant el relat de les armes que l’Estat va utilitzar contra Catalunya: polítiques, judicials i policials, a banda de totes les actuacions de les clavegueres de l’Estat, i  a les que cal afegir les amenaces de grans cataclismes a Catalunya per induir als catalans a generar por davant d’una possible independència. Fins i tot sabíem que el ministre de Guindos va aprovar un decret per facilitar la sortida exprés de les seus empresarials de Catalunya, pocs dies després de celebrat el referèndum.

El que no sabíem és que l’aprovació d’aquest decret va venir després que el dia 2-O, Sa Majestat Felip VI i el president Rajoy comencessin a utilitzar el telèfon per pressionar a les principals empreses catalanes que abandonessin Catalunya. De les que formen part de l’Ibex 35, només Grífols va resistir l’embat de les altes instàncies espanyoles i va mantenir la seva seu a Catalunya.

Tampoc sabíem que per ofegar econòmicament Catalunya l’Estat va utilitzar a més un arma èticament i jurídicament reprovables. Segons ha transcendit el govern espanyol va ordenar a totes les seves empreses públiques que retiressin els diners dels seus comptes a entitats bancàries catalanes, en particular del Banc de Sabadell i La Caixa. Aquest fet és molt més greu que tots els altres, que de per si ja ho són prou, atès que això desestabilitzava a entitats bancàries que cotitzen a borsa, i aquesta situació hauria pogut produir un daltabaix en el preu de les accions d’aquestes companyies i un perjudici econòmic greu als seus accionistes. Era alterar el preu de les accions d’una forma mancada d’ètica, i probablement jurídicament punible per la via penal.  

Pel que sembla, una vegada coneguts els fets, no desmentits per la Casa Reial de Sa Majestat “el preparao”, sembla que el govern català està disposat a demanar explicacions al govern espanyol, i els partits independentistes preparen interpel·lacions al govern espanyol al Congrés dels Diputats per exigir una reparació política. Segons algun prestigiós jurista, aquesta actuació dels màxims representants de l’Estat (el Rei i el president del govern) podria ser susceptible de responsabilitats penals... Immediatament després d’aquesta acció es va produir el ja comentat decret que facilitava la sortida de les seus de les empreses radicades a Catalunya.

dissabte, 29 de setembre de 2018

Mil vuit-cents provocadors es manifesten a Barcelona per homenatjar la violència policial de l’1-O.


Incidents, cops de porra, i violència generalitzada del cos de Mossos d’Esquadra contra l’independentisme, que contrasta amb el silenci còmplice? del govern català.



Le xarxes socials exigeixen amb raó la dimissió immediata del conseller d’Interior Miquel Buch, i demanen explicacions al president de la Generalitat Quim Torra        



Aquest matí ha estat un matí mogut a Barcelona. D’una banda una manifestació convocada per un sindicat policial espanyol que amb l’excusa de reclamar l’equiparació salarial dels diferents cossos policials de l’Estat, es concentraven a Barcelona de fet per homenatjar als seus companys de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional per la seva actitud en defensa de la Constitució, tot just un any després que atonyinessin de mala manera a més de 1000 catalans que l’1 d’octubre de l’any passat intentaven votar democràticament el futur de Catalunya com a poble. Aquesta manifestació ha comptat amb el suport del PP, de C,s, de Vox i de PxC. Tot i així la Guàrdia Urbana en principi ha situat en 1.800 el nombre de persones que han assistit a la convocatòria, i poc temps després, sense cap explicació, la pròpia Guàrdia Urbana ha elevat la xifra fins als 3.000 participants. Sigui com sigui, un fracàs absolut atès que segons els convocants esperaven superar la xifra dels 10.000 manifestants procedents de tota Espanya. 

Per altre banda, i amb l’objectiu que aquest col·lectiu no humiliés encara més als més de 2 milions de catalans que l’any passat varen decidir sortir a votar, i als més de 1.000  ferits a conseqüència de les càrregues policials que es van produir, més de 6000 independentistes han convocat una contramanifestació de rebuig a la presència del feixisme espanyol i de l’unionisme passejant pel carrers de Barcelona. 

Com era de preveure, s’han produït incidents. La convocatòria policial era una clara provocació a aquells que se senten independentistes, que van ser atonyinats impunement, i que a sobre, a casa seva, es reti un homenatge a la violència policial que va poder veure tot el món amb unes imatges d’una cruesa absoluta. Tot i que defenso la llibertat d’expressió, també defenso la dignitat de les persones, i per això entenc que la manifestació policial no s’hauria d’haver autoritzat mai a Catalunya. Directament és un insult a la dignitat de bona part dels catalans.

La concentració de Policia Nacional, Guàrdia Civil
 i altres afegits a la plaça Catalunya. 3000?, 1800?
Més aviat quatre gats 
Aquest matí alguns grups independentistes han volgut trencar el cordó de seguretat del Mossos d’Esquadra per apropar-se a la manifestació espanyolista, i aquesta vegada els cops de porra han anat a càrrec de la pròpia policia catalana, amb algunes escenes que en certa mesura recordaven situacions viscudes ara fa un any. Més d’un cop de porra ha obert més d’un cap. Segons l’últim balanç del SEM, s’han hagut d’atendre 14 ferits, 11 dels quals han estat donats d’alta sobre el terreny i 3 han estat traslladats a centres hospitalaris. Per part del Mossos sembla que han practicat 6 detencions.

Es curiós observar que “casualment” tots els ferits i detinguts pertanyen al grup dels independentistes. Potser algun dia, algú amb responsabilitats en el cos de Mossos d’Esquadra, explicarà perquè la violència de l’extrema dreta i del feixisme disposa de carta blanca per actuar violentament a Catalunya. Tanmateix, i malgrat el Mossos, avui Barcelona ha viscut una gran reacció ciutadana contra la provocació de l’extrema dreta, el feixisme i altres afegits. 

Qui no ha sabut reaccionar fins ara és el govern de Catalunya. Ni el conseller d’Interior Miquel Buch ni el president de la Generalitat Quin Torra han estat capaços d’oferir la més mínima explicació dels fets, ni demanar disculpes als catalans per tot el que ha succeït i pel ferits que hi ha hagut. En certa mesura una nova decepció d’uns dirigents polítics que encoratgen a la gent a sortir al carrer a defensar la República i llavors ells, covardament, envien a la policia a repartir estopa. Les xarxes exigeixen, amb raó, la dimissió immediata del conseller Buch. 



                    

dimecres, 12 de setembre de 2018

Un any més, ho hem tornat a fer...



I ho farem tantes quantes vegades sigui necessari fins assolir la independència 





Els catalans hem tornat a respondre a la crida de l’ANC i més d’un milió de persones han omplert la Diagonal de Barcelona



Quan des de Madrid s’havia anunciat que l’independentisme punxaria davant d’aquesta nova convocatòria de l’ANC, els catalans hem demostrat novament que malgrat que alguns dels els nostres polítics no saben estar a l’alçada, la ciutadania té prou força per aconseguir l’objectiu. L’autodeterminació de Catalunya està cada dia més a prop, malgrat nosaltres mateixos.

No és el moment de contribuir a la desunió de les forces polítiques catalanes però ahir mateix la presidenta de l’ANC Elisenda Paluzié els ho deixava ben clar: “us demanem que prioritzeu l’interès del país al del partit... que estigueu units...” Doncs bé, sembla que n’hi ha alguns que amb l’excusa d’ampliar la base, continuen marejant la perdiu. És evident que el predicador, des de Lladoners, pensa molt més en el seu alliberament personal, que en l’alliberament del país. És molt lamentable que aquesta desunió hagi estat constatada també pels mitjans internacionals, que sempre havien vist la Diada amb simpatia. Aquest any, en les cròniques internacionals es detecta un aire crític que no és gens bo per l’independentisme. A veure si alguns deixen de fer el ruc... 

Cal que escoltin escoltin el crit de la ciutadania: volem la República catalana. Més d'un milió de persones ho varem reclamar ahir a Barcelona      

I com sempre per la Diada dono pas a les imatges, que parlen per si soles...  








































Jo també hi era:















dimecres, 5 de setembre de 2018

Tant li fa PSOE que PP, a Madrid no canvia res



El president Torra presenta el nou full de ruta de l’independentisme que sembla que compta (aquesta vegada) amb la complicitat d’ERC: O llibertat o llibertat





El proper dia 11 cal que aquella frase “els carrers seran sempre nostre” sigui una realitat, i hem d’omplir, sí o si, la Diagonal



Ahir el president Quim Torra va exposar en una conferència al Teatre Nacional de Catalunya les línies mestres del seu plantejament pels propers temps, en funció de la nova situació que l’independentisme està vivint.  Més enllà de no marcar dates concretes per la materialització dels diferents objectius que el president Torra planteja, el nou full de ruta de l’independentisme inclou a mode de resum les fites següents: 
  • Llibertat o llibertat 
  • Aconseguir que Catalunya esdevingui un Estat independent en forma de República. 
  • El mandat de l’1-O és vigent, i només un referèndum vinculant i acordat i amb reconeixement internacional pot renovar el mandat de l’1-O.
  • Diàleg i més diàleg, i negociació amb Madrid.
  • Una “marxa pels drets civils” de ciutadans que prenen la determinació lliure de ser poble constituent.   
  • No acceptarà cap sentència que no sigui l’absolució dels encausats. Si no fos així el Parlament de Catalunya hauria de decidir les passes a seguir.

Les reaccions dels partits espanyolistes són fàcils d’imaginar: Ciutadans exigeix novament la immediata aplicació del 155, el PP qualifica el discurs del president Torra com una amenaça i critica al govern espanyol per no voler veure la realitat a Catalunya. Per la seva banda el govern espanyol es tanca en banda i es limita a una sèrie de frases encotillades fetes exprés per a l’ocasió: Pedro Sánchez diu que “el problema de Catalunya no és la independència sinó la convivència” i apel·la novament al diàleg dins de la legalitat.

Però per demostrar clarament el tipus de “diàleg” que Pedro Sánchez vol practicar a Catalunya, avui mateix el ministre de l’Interior del govern espanyol ha decidit enviar un contingent d’entre 500 o 600 guàrdies civils davant de la celebració la setmana vinent de l’11 de setembre, i tres setmanes més tard la celebració dels 1 i 3 d’octubre. Una manera molt convincent d’apel·lar al diàleg. 

Mentre tant a Catalunya, els alcaldes afiliats a l’AMI han pres la decisió de posar-se al cantó del president de la Generalitat per concretar l’estratègia i definir el paper que els representants municipals hauran de jugar en aquest marc que va dibuixar ahir el president Torra en el seu discurs. 

Pel que fa als partits polítics catalans, ERC ha mostrat afinitat amb el discurs del president Torra, mentre que en el PSC el seu primer secretari Miquel Iceta diu que el discurs del president Torra “només va servir per alçar els ànims de l’independentisme” i la CUP diu que basar el futur en expectatives de diàleg amb Madrid no és res més que marejar la perdiu.

Ara l’independentisme està davant de la seva primera prova de foc: es tracta de la Diada. Aquest any cal omplir la Diagonal de Barcelona i cal fer-ho per diferents raons. La primera per demostrar-nos a nosaltres mateixos que estem tan forts com sempre. Què l’independentisme és resistent a tots els atacs, judicis injustos i amenaces que han arribat i continuen arribant des d’Espanya. La segona perquè el món ens mira; el món està pendent de la reacció de l’independentisme, que s’hauria de veure reforçat després de constatar com a Europa no es comparteix la visió de la justícia espanyola sobre els fets de l’1-O. I la tercera per demostrar-li a l’Estat espanyol que les seves constants amenaces no ens fan por, ni les seves injustícies, ni la seva guerra bruta que han encetat a Catalunya intentant fer veure que l’independentisme és violent. Per això és molt important que dimarts vinent omplim festivament com cada any, la diagonal de gom a gom. Catalans... som-hi!