dissabte, 29 d’abril de 2017

L’11 de desembre d’enguany ja té el format decidit


Un + (signe més) humà, immens i multicolor, construït per milions de catalans a la cruïlla d’Aragó amb el Passeig de Gràcia, un signe positiu pel procés per intentar continuar sumant voluntats.


La manifestació d’aquest 11 de setembre, que pot ser la última sota la dependència de l’Estat espanyol, podria ser l’antesala d’una DUI, si el govern espanyol utilitza la força per impedir el referèndum.



L’Assemblea Nacional Catalana, en la seva reunió a Granollers ha decidit com serà la manifestació de l’11 de setembre. L’any passat, es va optar per desconcentrar els actes de l’11 de setembre en cinc escenaris diferents: Berga, Lleida, Salt, Tarragona i Barcelona, i aquest any els organitzadors han volgut tornar a omplir de colors els carrers de Barcelona. Tothom queda convocat pel proper 11 de setembre per dibuixar un immens signe + a la cruïlla dels carrers Aragó i Passeig de Gràcia.

L’ANC es reserva la possibilitat de canviar el format de la Diada, en funció dels esdeveniments que sens dubte es produiran durant els propers mesos. L’assemblea de l’ANC ha pres però altres determinacions importants com la realització d’una DUI en cas que l’Estat espanyol exerceixi algun impediment coercitiu per impedir votar lliurement als ciutadans catalans el dia del referèndum. Un referèndum que l’ANC vol que es formuli amb una pregunta binària, clara, afirmativa, i amb observadors internacionals tant durant la campanya com el mateix dia del referèndum. El Parlament de Catalunya haurà d’executar el mandat que resulti de la voluntat de les urnes. El full de ruta de l’Assemblea passa per aprovar la llei de transitorietat, obediència a aquesta llei del Parlament, i cloure amb la declaració d’independència.

El president Puigdemont ha assistit a l’Assemblea de l’ANC i ha manifestat que en les properes setmanes el govern espanyol rebrà una proposta del govern de Catalunya per negociar allò que el poble de Catalunya reclama tan majoritàriament, com és el votar en referèndum el futur del país. La proposta, que és l’últim intent que fa la Generalitat per pactar el referèndum amb el govern espanyol, està sent elaborada en el sí del Pacte Nacional pel Referèndum, i comptarà amb el suport de les moltes signatures que des de fa setmanes s’estan recollint a tots els recons de Catalunya. 

Un president Puigdemont que ha hagut de renunciar a un viatge comercial al Marroc, atès que les autoritats marroquines han informat al govern de la Generalitat que cap representat polític del govern marroquí no els rebria per pressions del govern espanyol. Aquest viatge s’havia organitzat juntament amb la regió de Flandes, i tenia com objectiu posar en contacte empreses catalanes i de Flandes amb industrials marroquins per intentar trobar punts d’interès d’uns i altres i facilitar intercanvis comercials entre els tres territoris. Així doncs la diplomàcia espanyola continua boicotejant qualsevol actuació de la Generalitat fora de les nostres fronteres, encara que es tracti de simples delegacions comercials. 
   
Tornant a la Diada, sembla que la immensa creu que es vol construir a la cruïlla d’Aragó amb Passeig de Gràcia, es formarà segons diferents columnes de manifestants que arrencaran de diferents punts de la ciutat i confluiran en la cruïlla esmentada per poder formar la gran creu. Sembla que cada una d’aquestes diferents columnes portarà un determinat color a la samarreta (els colors de les diferents diades que ha organitzat l’ANC), i que es demanarà als veïns dels carrers per on es desplacin les diferents columnes que guarneixin balcons i finestres amb senyeres, estelades, i grans SI per constituir tot plegat una gran manifestació multicolor.


Recordem que la Diada 2017 serà un acte multitudinari, que a l’avançada serà l’inici d’unes setmanes molt importants on Catalunya es jugarà el seu futur, i que culminarà amb el referèndum en una data encara per decidir, que no s’allunyarà massa dels 15 o 20 dies següents a l’11 de setembre. Esperem que tant la Diada, com el dia del referèndum siguin dates històriques pel futur de Catalunya.



dimarts, 4 d’abril de 2017

Les mentides de Rajoy


Inversions? Diàleg?  El ministre Montoro desautoritza obertament a Rajoy


Senyors del govern espanyol, a pastar fang... mentiders! No teniu cap credibilitat.



Avui el ministre espanyol de Hisenda Cristóbal Montoro ha presentat els pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2017. De la lectura dels mateixos se’n deriva que amb les xifres presentades, és el propi Montoro qui desautoritza al president Rajoy, que tan sols dimarts de la setmana passada havia aterrat a Barcelona per anunciar unes inversions a Catalunya molt per sobre del que avui ha fet públic el govern espanyol al presentar els seus pressupostos per a l’any 2017.

En la visita Rajoy a Barcelona, aquest havia anunciat una xifra que rondava els 4.000 milions d’€ d’inversió, xifra que s’ha vist considerablement reduïda en els pressupostos presentats avui. No deu ser casualitat que Andalusia rebi més diners que Catalunya, atès que Montoro és andalús, i tampoc és anecdòtic que Catalunya rebi 30 milions menys que els previstos per a l’any passat.

Rodalies, que era la gran promesa de Rajoy junt amb el corredor mediterrani, veuen com les promesesse les endú el vent, i una vegada més Catalunya rep el càstig del govern espanyol per haver-nos atrevit a dir-li al món, que volem ser independents, i desfer-nos d’aquest país que ens asfixia i no ens deixa prosperar.

El greu no són només unes inversions escasses, sinó els incompliments reiterats del govern espanyol en les seves inversions a Catalunya. El drama no és tan sols una xifra vergonyosament insuficient, sinó que a més, després no només no s’executen al 100% sinó que la xifra es veu molt reduïda perquè els nivells d’execució rarament arriben al 70% de la xifra pressupostada.

Per altre banda Catalunya rep el 13,4% del total de les inversions quan el seu PIB és del 19%, i per tant, les inversions a Catalunya haurien d’estar al voltant d’aquest tant per cent. Segons el conseller de Territori de la Generalitat, les inversions de l’Estat a Catalunya representen la tercera xifra més baixa des de l’any 2001. Rull ha afegit que el deute pendent en inversions en infraestructures de l’Estat a Catalunya supera els 10.000 milions d’€ i ha acusat al govern espanyol d'incomplir les seves promeses amb Catalunya.

Tot plegat una demostració de la consideració que Espanya té vers Catalunya. Rajoy aterra a Barcelona, sense que ningú el cridi. Es rodeja de grans empresaris (amb algunes absències notables), molts d’ells vinguts expressament des de Madrid per que no es senti sol, i anuncia una inversió per Catalunya que tot i ser important està força per sota de la que el govern espanyol ens deu, pren unes copes amb els seus convidats, agafa l’avió i torna tan satisfet cap a Madrid. Només uns dies després el seu ministre d’Hisenda presenta al Congrés de Diputats els pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2017, i totes aquelles promeses de Rajoy, desapareixen del mapa, i Catalunya es queda amb unes inversions del tot escasses per fer avançar i progressar al país. Aquesta es doncs la credibilitat que té el govern espanyol, i aquest és el compromís del govern espanyol amb Catalunya. Està clar que no hi tenim res a fer...

Resulta curiós com l’anunci de Rajoy, d’invertir a Catalunya va ser immediatament criticat per els dirigents d’Andalusia, Extremadura, València, Cantabria, etc. I resulta també curiós com avui, després de constatar que novament el govern espanyol ha enganyat als catalans, aquests líders callen i riuen dissimuladament.


És indignant que aquests coses passin, però ben pensat és el millor favor que ens poden fer per acabar de convèncer a algunes persones que dubten sobre si el millor per Catalunya seria sortir d’Espanya. Per tant, gràcies Sr. Montoro, avui els independentistes som uns quants més... “que con su pan se lo coma...”     

dimecres, 22 de març de 2017

El Tribunal Suprem inhabilita a Francesc Homs, per entendre que va desobeir al Tribunal Constitucional


Com en el cas d’Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau, el Tribunal Suprem decideix que no hi va haver delicte de prevaricació.


Entre el Tribunal Suprem i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, sancionen la conducta d’uns polítics que només varen fer allò que havien anunciat que farien en el seu programa electoral, obeint un mandat democràtic dels catalans.



Curiosament, el 9N del 2014 ens ha deparat una imatge que no deixa de ser explicativa. En les dates prèvies a aquell 9N, alguns partits polítics dits independentistes, acusaven al govern del president Mas de no ser autènticament independentistes. Volien representar davant de la ciutadania una comèdia, la trama de la qual passava per donar a entendre als ciutadans que els únics amb un autèntic ADN independentista en els seves benes, eren ells. Doncs bé, dos anys i mig després resulta que els únics que han estat jutjats i condemnats per aquell 9N són els líders de Convergència, aquells que no tenien prou “pedigrí” independentista. Ves per on...

Seguint la mateixa línia d’actuació, ara hem sabut que Oriol Junqueras declina signar en solitari el decret de convocatòria del referèndum, i prefereix que el signi tot el govern en ple, per en tot cas diluir la seva responsabilitat tot i que com a vicepresident del govern, va rebre l’encàrrec específic del president Puigdemont d’organitzar el referèndum. Potser sí que els catalans farem bé de guardar-nos d’aquells que tiren la pedra i amaguen la ma. Mica en mica tothom es va traient les caretes i la ciutadania ja comença a tenir prou elements per identificar a aquells que actuen de bona fe, i aquells que cerquen circumstàncies col·laterals que els beneficiïn.

Més enllà d’aquesta reflexió, i tornant a la condemna de Francesc Homs, val a dir que aquesta sembla una mica més lleugera que la de Mas, Ortega i Rigau. Homs ha estat condemnat a un any i un mes d’inhabilitació, i una multa de 30.000€. El resultat del 9N ha implicat doncs per als seus màxims responsables aquests culpes:

Artur Mas, condemnat a dos anys d’inhabilitació i 36.500 € de multa
Joana Ortega, condemnada a 1 any i 9 mesos d’inhabilitació i 30.000 € de multa.
Irene Rigau, condemnada a 1 any i sis mesos d’inhabilitació i 24.000 € de multa
Francesc Homs, condemnat a 1 any i 1 mes d’inhabilitació i 30.000€ de multa

Una vegada coneguda la sanció, els advocats d’Homs han explicat que pensen elevar un recurs d’empara al Tribunal Constitucional i demanar un aclariment de la sentència al Tribunal Suprem. Recordem que així com Mas, Ortega i Rigau podien presentar un recurs de cassació al Suprem, Homs no ho pot fer, i la seva sentència, sent ferma, una vegada comunicada a Ana Pastor, presidenta del Congrés dels Diputats, seria executable immediatament. Per això els seus advocats han decidit presentar aquests recursos amb l’objectiu de dilatar tant com sigui possible l’execució de la sentència.  

Per altre banda Homs s’ha mostrat segur i convençut del que va fer, i en una piulada a twitter ha dit “Condemnar per posar urnes és un error i una feblesa de l'Estat espanyol. Avui guanyem i seguirem guanyant”. Francesc Homs ha rebut via twitter el suport de moltes persones, i en particular Neus Munté, portaveu del govern català, ha dit en els passadissos del Parlament, que “qualsevol sentència ens hauria semblat injusta. Trobem injust que es condemni a persones per defensar idees democràtiques”. El PDECAT també ha fet servir twitter per defensar Homs, dient “Perquè votar no hauria de se delicte. Tot el suport a Francesc Homs”. Per contra l’oposició s’ha llençat en tromba sobre Homs i sobre la jornada del 9N, i Xavier Garcia Albiol del PPC ha arribat a llençar una amenaça dient que la condemna d’Homs és “un avís per a navegants”.

AMadrid també hi ha hagut reaccions, més suaus les del PSC, que respecta la sentència, però denuncia que el problema polític de fons a Catalunya continua vigent. Per la seva banda, des de Podemos, Pablo Iglesias ha considerat que la sentència era greu pel simple fet d’haver posat les urnes.


Val la pena ressaltar un altre frase a twitter del propi Francesc Homs, en la que ha dit “només em dec al poble de Catalunya, que és qui m’ha escollit diputat”