La Crida Nacional per la República va prenent consistència

Dissabte a Manresa es va celebrar l’acte fundacional de la Crida Nacional per la República, al que hi varen assistir més de 6000 persones, i que varen fer petit el pavelló del Nou Congost. Es va tenir que habilitar una carpa addicional per donar cabuda a les moltes persones vingudes d’arreu de Catalunya, que s’hi varen desplaçar malgrat la pluja.

Tornar a sentir la veu clara, convençuda i convincent del president Puigdemont, és com una alenada d’aire nou i fresc que reanima a les files independentistes massa afectades per la manca d’unitat de l'independentisme. 

La Crida vol ser, sobretot, un moviment ample, transversal i pacífic, que aixoplugui totes les sensibilitats polítiques que tinguin com a finalitat última la independència de Catalunya. Neix amb la vocació de dissoldre’s l’endemà mateix que la República de la Catalunya independent sigui una realitat.

Malgrat l’insistent pluja que ahir va caure a bona part de Catalunya, milers d’independentistes varen decidir acudir al pavelló del Bou Congost a Manresa, on es va celebrar l’acte fundacional de la Crida Nacional per la República promoguda pel president legítim de la Generalitat Carles Puigdemont a l’exili, el president actual de la Generalitat Quim Torra, i el president del grup parlamentari de Junts per Catalunya Jordi Sánchez. 

L’acte va ser molt emotiu, principalment per la presència per videoconferència del president Puigdemont, ben secundat per la majoria d’intervencions, i es va distingir per quatre eslògans bàsics que es van sentir repetidament durant el seu desenvolupament corejats per milers de veus: Llibertat del presos polítics, Unitat de les forces polítiques, Ni un pas enrere davant l’envit que val plantejar a l’Estat espanyol, i Independència. Crec que l’anàlisi d’aquestes quatre frases defineixen perfectament per elles soles el que significa la Crida Nacional per la República.

En principi, la Crida funcionarà, sense ser-ho, com un partit polític. Tindrà una assemblea constituïda per tots els fundadors, una comissió executiva amb un president, un secretari general i altres 19 membres, i el consell de representants constituït per càrrecs territorials, sectorials i dels diferents corrents ideològics integrats a la Crida. Dins de la crida es creen tres corrents: el liberal, el socialdemòcrata i el d’esquerres. Neix amb el compromís explícit de dissoldre’s l’endemà mateix que es constitueixi la República de Catalunya, i les persones que s’hi incorporin, si són militants d’un partit polític podran mantenir la militància si volen. Està previst que el congrés constituent de la Crida es faci el dia 19 de gener vinent. Mentre tant, els fundadors podran participar en l’anàlisi de les diferents ponències polítiques i introduir esmenes i aportar comentaries via internet, des de la seva pagina web 

La creació de la Crida ha generat irritació tant a ERC con al PDeCAT. La resposta del portaveu d’ERC Sergi Sabrià ha estat prou clara per entendre el malestar que els ha produït la Crida; les seves paraules respecte al nou moviment del president Puigdemont han estat: “…Si el moviment que han impulsat el president Quim Torra, l'expresident Carles Puigdemont i el president de JxCat Jordi Sánchez és capaç d'organitzar la dreta i centre dreta, Esquerra se situa forta al centre i centre esquerre i la CUP a l'altra banda de l'arc, això voldrà dir que "serem molt més forts...Cadascú que defensi el seu espai" Ignorant expressament  que la Crida és un moviment transversal que inclou tot l’arc parlamentari ERC inclosa, però ell, seguint instruccions del mossèn, se n’ha desmarcat.

També des del PDeCAT hi ha hagut desercions. El president del partit no ha aparegut per Manresa, fet que només es pot entendre com una desconsideració al president Puigdemont mentre que la consellera de Cultura era a València als premis Octubre i ha excusat la seva presència a l’acte. La resta de membres de l’executiu de Quim Torra militants del PDeCAT, si que han fet acte de presència.

Com a resum del viscut ahir a Manresa, crec que el missatge més repetit ha estat el de reclamar la unitat de les forces independentistes: “la unitat ens fa més forts; la divisió ens debilita...”

 Només el temps dirà si la Crida assolirà els seus objectius... tant de bo sigui així. 

El “Jordis” ja porten un any empresonats injustament

Un vídeo publicat fa tan sols uns mesos mostra clarament la innocència dels “Jordis” i com s’ha construït un relat fals amb l’únic objectiu de mantenir-los empresonats i escapçar al moviment independentista dels seus líders naturals. 

El més trist de tot, és que si algun dia es fa autènticament Justícia, ningú els podrà tornar tots el temps que hauran passat injustament a la presó. Això és democràcia? Segur que no... això és una pràctica tirana de qui vol guanyar a qualsevol preu, utilitzant totes les armes possibles, sense parar-se a pensar en la legalitat de les mateixes.           

El 16 d’octubre passat es va complir un any des que “els Jordis”, (Cuixart i Sánchez) foren injustament empresonats per la jutge de l’Audiència Nacional Carmen Lamela. Aquesta jutgessa va decidir enviar-los a presó preventiva basant-se en el risc de fuga i el risc de reiteració delictiva i l’alta probabilitat de destrucció, alteració i ocultació de proves. Tots recordem com Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, que varen pujar a sobre d’un vehicle de la guàrdia civil per poder-se fer veure per l’aglomeració de gent que hi havia al voltant del departament d’Economia el dia 27 de setembre del 2107, es dirigien als presents per demanar calma, que tothom tornés a casa, i que es deixés pas a la comitiva judicial que estava fent l’escorcoll davant la seu d’Economia.   

Els fets varen ser del tot tergiversats per la policia i per el govern espanyol, de manera que els poders de l’Estat van adequar el relat del fets a les seves conveniències per poder empresonar als dos líders catalans als que ja fa temps que volien engarjolar fos com fos, doncs els consideraven els principals líders del procés per la seva capacitat de convocatòria des de les organitzacions de la societat civil que tots dos presidien: Òmnium Cultural presidit per Jordi Cuixart, i Assemblea Nacional Catalana presidida per Jordi Sánchez. 

Per preparar el terreny, el llavors ministre de Educació i Cultura i portaveu del govern espanyol Íñigo Méndez de Vigo, en una compareixença pública va començar a parlar de “manifestacions tumultuàries” referint-se als fets de la conselleria d’Economia, sent aquest adjectiu la clau per poder acusar als líders catalans de sedició. Pronunciada la frase, només es varen tardar tres setmanes a empresonar als “Jordis”. Deu ser allò de la separació de poders...

Ha transcorregut ja un any des que varen ser empresonats, i Catalunya no els oblida. A l’explanada on està situada la presó de Lledoners, el passat dia 16 d’octubre s’hi varen concentrar independentistes, però també homes i dones de pau, que volien expressar el seu rebuig a una situació de presó preventiva injusta, i a un processament en el que els delictes estan exclusivament en les ments del jutge instructor i de la fiscalia. L’objectiu era fer palès a tots els presos polítics que no estan sols, i que el poble no oblida el seu sacrifici.

No va ser només a Lledoners on es va concentrar la gent, sinó que a la plaça Catalunya de Barcelona s’hi va aplegar força quantitat de persones reclamant la llibertat dels “Jordis” igual que va succeir a moltes places de molts pobles de Catalunya. La indignació ciutadana per aquests fets és molt gran; la mentida oficialitzada per el relat de la policia és del tot injust, propi d’organitzacions molt més properes a la inquisició que no pas a les policies democràtiques modernes. Resulta increïble que en un país suposadament democràtic es pugui donar credibilitat al relat imaginari dels fets del dia 20 de setembre de 2017 davant la conselleria d’Economia, feta per la policia espanyola, i  que són el punt  de partida del l’empresonament dels “Jordis”. Quan el govern espanyol  i el seu sistema judicial donen per bo aquest relat estan cometent un atac a la ètica, a la decència, i a la democràcia. 

I no és una opinió meva. Hi ha un vídeo on es veu ben clarament el paper pacificador dels dos “Jordis” aquell dia.  Només els que estan encegats per l’odi, poden afirmar que el que va succeir aquell dia a Economia és una sedició. Només els que creuen que tot val per tombar al contrari poden defensar aquesta acusació. Només els que es passen la democràcia i la justícia per on més els convé poden mantenir aquesta aberració.

   

Cims per la llibertat !!!

Gairebé 18.000 persones coronen amb èxit els 18 cims triats per els presos polítics i els exiliats.

Ha estat un dia boirós a molts indrets de Catalunya, que ha dificultat en certa mesura el poder gaudir del paisatge. Aquest entrebanc simbolitza perfectament les dificultats del camí que els catalans hem emprés cap a la independència, però que amb paciència, esforç i esperit de superació ens permetrà també fer el CIM.    

Avui ha tornat a ser un dia d’emocions. Gairebé 18.000 persones han decidit participar en la iniciativa organitzada per “Cims per la Llibertat”, consistent a assolir el cim de 18 muntanyes emblemàtiques de Catalunya triades cadascuna d’elles per les 18 persones empresonades o a l’exili com a conseqüència de la repressió i les represàlies exercides per el govern espanyol i una justícia de l’Estat alineada amb els interessos del govern, més enllà del sentit de la Justícia.

Els 18 cims triats han estat els següents:

El conseller Lluís Puig ha triat el Tossal del Rei situat als Ports de Tortosa-Beseit; la consellera Dolors Bassa ha triat el cim del Montgrí al Baix Empordà; La consellera Meritxell Serret ha triat el Tossal de les Torretes a la comarca de La Noguera; el conseller Comin ha triat la Pica d’Estats, situada als Pirineus i que és el cim més alt de Catalunya; Jordi Cuixart ha triat el Canigó, a la Catalunya Nord;  el conseller Joaquim Forn ha triat el cim de Les Agudes al Montseny; Anna Gabriel ha triat el cim de la Gallina Pelada a la Serra d’Ensija; El vicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras ha triat el cim de Sant Jeroni al Massís de Montserrat; la consellera Clara Ponsatí ha triat el cim del Montsent de Pallars situat sobre el poble de Llessuí al Pallars Sobirà; el president de la Generalitat Carles Puigdemont ha triat el cim del Puigsacalm situat sobre la Vall d’en Bas; el conseller Raül Romeva ha triat el cim de la Roca Corbatera a la Serra del Montsant; Marta Rovira ha triat el cim del Matagalls al Montseny; el conseller Josep Rull ha triat el Cim de La Mola a la Muntanya de Sant Llorenç de Munt; Jordi Sánchez ha triat el cim del Carlit als Pirineus, el més alt de la Cerdanya; el conseller Jordi Turull ha triat el cim del Comabona a la Serra del Cadí; la consellera Meritxell Borràs ha triat el Pedraforca, situat a l’alt Berguedà, entre Saldes i Gósol; el conseller Carles Mundó ha triat el Puigmal al Pirineus, sobre mateix de Núria; la presidenta del Parlament Carme Forcadell ha triat el Montcaro al ports de Tortosa-Beseit. 

Al voltant de les 12 del mig dia, a cada un dels cims, algun parent o amic dels empresonats o a l’exili ha llegit unnota escrita per qui havia escollit aquell cim. En el cas de La Mola, ha estat la dona de Josep Rull qui ha fet la lectura emocionada de l’escrit que des de la presó de Lledoners havia escrit el seu marit. També simbòlicament s’ha deixat anar un aligot, que després d’un titubeig inicial per identificar el terreny ràpidament ha començat a volar decidit, perdent-se al mig de la boira... En altres cims, per exemple el Puigsacalm, el president de la Generalitat Quim Torra ha deixat anar un falcó. L’acte ha acabat amb el cant del Segadors. 

Cal destacar que malgrat un dia en que la boira ha senyorejat per molts indrets de Catalunya, quasi 18.000 persones s’han decidit a fer el cim. I cal assenyalar també que només 5 persones han patit lleus accidents com torçades de turmell o petites caigudes sense importància.

Ha estat una jornada d’aquelles que fan posar la pell de gallina veient tantes persones mogudes per un sentiment de solidaritat vers companys de viatge que han liderat el camí de la independència, reclamant el seu alliberament i el retorn d’aquells que estan a l’exili. El camí d’avui s’ha vist dificultat per la boira a molts dels cims, però aquesta boira és un simbolisme de les dificultats que haurem de superar fins finalment assolir la independència. 

El president Puigdemont ha seguit la jornada des de les Illes Fèroe on es troba aquests dies internacionalitzant el conflicte català i ha dit molt encertadament “Si algú vol saber com està l’independentisme que miri a gent, no als partits...” en clara referència a les desavinences existents entre els partits catalans que donen suport a la independència. Seguint aquesta línia d’internacionalitzar el conflicte amb l’Estat espanyol, val a dir que solidàriament, catalans residents a l’estranger també ha coronat una dotzena de cims en els seus països de residència a Europa, Amèrica del Nord, Nova Zelanda i fins i tot a Madrid i a Ses Illes.

El lamentable anticatalanisme de Josep Borrell

Els recursos conta les delegacions de la Generalitat a l’estranger, les referències a la necessitat de desinfectar Catalunya, i el veto al president de la Generalitat, són només algunes de les perles amb que aquest poca vergonya evidencia la voluntat de diàleg del govern Sánchez amb Catalunya. 

Si l’independentisme no fa net, i aparta a polítics que persegueixen altres objectius, la independència fracassarà. És l’hora dels valents, el covards estan millor a casa.   

Ahir es va celebrar a Barcelona la tercera reunió del Fòrum Regional de la Unió per el Mediterrani. Aquest fòrum és una trobada anual que se celebra a Barcelona i en la que hi participen ministres d'Exteriors d'una quarantena de països del sud-est d'Europa, del nord d'Àfrica i del Pròxim Orient per promoure estratègies de cooperació entre ells. Quan aquest Fòrum va ser creat es va prendre la decisió que la seu del seu secretariat permanent s’ubiqués a Barcelona.

Celebrant-se a Barcelona, un principi elemental d’educació, una mínima lleialtat institucional, i el respecte degut a la Generalitat de Catalunya haurien d’haver permès la presència de la més alta instància de la Generalitat a l’esdeveniment. En contra d’això, l’impresentable Josep Borrell, ministre d’Assumptes Exteriors del govern espanyol ha vetat la presència a l’acte del president català Quim Torra, amb el miserable argument que així s’impedia que es “vilipendiés a el bon nom d’Espanya i per evitar que es distorsionés la trobada... Quim Torra no pot esperar que se'l convidi a un acte protocol·lari on, la seva presència no és imprescindible". Aquesta actitud ha tingut resposta per part del president de la Generalitat que en una piulada a Twitter ha dit que malgrat no ser present al Fòrum, “no es preocupi Sr. Borrell, ja faré arribar el meu discurs a tots els assistents”

Aquest menyspreu del ministre Borrell és una constant en el tarannà d’aquest individu nascut a la Pobla de Segur, que no perd ocasió per ofendre Catalunya i els catalans. La més recent és la relativa al recurs que el govern espanyol ha presentat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya contra la reobertura de les delegacions de la Generalitat a l’exterior clausurades per obra i gràcia del 155. Aquest recurs ha estat presentat quan encara ressona una altre famosa frase d’aquest personatge que només pretén ofendre, referint-se a l’independentisme català va dir que aquest és com una ferida que calia desinfectar. Va ser poc abans de les eleccions del 21 de desembre quan aquest personatge va dir que aquelles eleccions havien de servir “per construir un govern que primer desinfecti i després recusi les ferides que han fet en el cos social del nostre país” referint-se a l’independentisme. 

Aquest manera d’actuar d’un membre del govern espanyol, del seu ministre d’assumptes exteriors, és una mostra del tarannà que el govern espanyol té vers Catalunya. És una mostra clara del “diàleg” que el Sr. Pedro Sánchez va prometre, i serveix per constatar com sigui quin sigui el partit que s’instal·la a la Moncloa la posició política és sempre la mateixa. Al “a por ellos” policial i judicial s’hi afegeix amb tot el desvergonyiment el “a por ellos” polític. Sense cap mirament i sense cap vacil·lació. Contra Catalunya tot s’hi val. 

Tot plegat ens ha de fer reflexionar per determinar què és el que l’independentisme pot esperar dels governs espanyols, siguin del color polític que siguin. Espanya mai negociarà un referèndum pactat i vinculant i mai acceptarà que els catalans puguin exercir el dret a l’autodeterminació. Per tant, si realment volem ser un país independent, si de veritat volem instaurar una República, el camí de la negociació amb qualsevol govern espanyol independentment del seu signe polític està barrat. Només queden dues alternatives: la via unilateral, que certament és molt difícil, o aconseguir una mediació internacional que obligui al govern espanyol a negociar. No hi altre. 

Sigui quin sigui el camí que es triï, cal que es faci neteja d’alguns líders polítics independentistes que estan posant pel davant altres interessos que no són la independència de Catalunya. El predicador d’ERC Oriol Junqueras és un dels que cal que surtin de la primer línia atès que ha demostrat que les seves prioritats són unes altres, i el seu apèndix a la presidència del Parlament Roger Torrent, és també un altre personatge que està fent molt mal a l’entesa entre els partits independentistes per la seva covardia a l’hora d’assumir reptes.  

Terrorisme econòmic contra Catalunya després de l’1-O

Les actuacions polítiques, judicials i policials del govern espanyol, varen ser complementades per un seguit de pressions exercides a títol personal per les més altes instàncies de l’Estat, amb uns resultats que podrien ser objecte d’alguna demanda penal contra els seus inductors.

Tot plegat demostra el tarannà dels governs espanyols. El 155 és pa sucat amb oli a l’hora de maltractar Catalunya i els catalans.  

Mica en mica van apareixent notícies que mostren com l’Estat va emprar tota mena de mitjans per anar contra Catalunya després de l’èxit del referèndum de l’1-O. Fins ara sabíem que el govern Rajoy, havia utilitzat al poder judicial per anular les iniciatives polítiques que es prenien al Parlament de Catalunya, dissuadir als líders polítics catalans del seu afany que el país es pogués independitzar del Regne d’Espanya, perseguir judicialment a moltes persones involucrades en el referèndum i empresonar a polítics que havien comès el delicte de complir amb allò que havien promès en el seu programa electoral.  

Les forces policials varen construir un relat fals que va servir per que la justícia espanyola se’l fes seu, i a partir d’ell, estructurar tot un procés de persecució legal i l’empresonament preventiu de tots aquells que d’una manera o altre, encapçalaven el  moviment independentista català. Ara estem pendents d’un judici que sembla que es celebrarà a començaments de l’any vinent, i del que es diu que la sentència ja està dictada des d’abans que el judici comenci.

Fins aquí per tant el relat de les armes que l’Estat va utilitzar contra Catalunya: polítiques, judicials i policials, a banda de totes les actuacions de les clavegueres de l’Estat, i  a les que cal afegir les amenaces de grans cataclismes a Catalunya per induir als catalans a generar por davant d’una possible independència. Fins i tot sabíem que el ministre de Guindos va aprovar un decret per facilitar la sortida exprés de les seus empresarials de Catalunya, pocs dies després de celebrat el referèndum.

El que no sabíem és que l’aprovació d’aquest decret va venir després que el dia 2-O, Sa Majestat Felip VI i el president Rajoy comencessin a utilitzar el telèfon per pressionar a les principals empreses catalanes que abandonessin Catalunya. De les que formen part de l’Ibex 35, només Grífols va resistir l’embat de les altes instàncies espanyoles i va mantenir la seva seu a Catalunya.

Tampoc sabíem que per ofegar econòmicament Catalunya l’Estat va utilitzar a més un arma èticament i jurídicament reprovables. Segons ha transcendit el govern espanyol va ordenar a totes les seves empreses públiques que retiressin els diners dels seus comptes a entitats bancàries catalanes, en particular del Banc de Sabadell i La Caixa. Aquest fet és molt més greu que tots els altres, que de per si ja ho són prou, atès que això desestabilitzava a entitats bancàries que cotitzen a borsa, i aquesta situació hauria pogut produir un daltabaix en el preu de les accions d’aquestes companyies i un perjudici econòmic greu als seus accionistes. Era alterar el preu de les accions d’una forma mancada d’ètica, i probablement jurídicament punible per la via penal.  

Pel que sembla, una vegada coneguts els fets, no desmentits per la Casa Reial de Sa Majestat “el preparao”, sembla que el govern català està disposat a demanar explicacions al govern espanyol, i els partits independentistes preparen interpel·lacions al govern espanyol al Congrés dels Diputats per exigir una reparació política. Segons algun prestigiós jurista, aquesta actuació dels màxims representants de l’Estat (el Rei i el president del govern) podria ser susceptible de responsabilitats penals... Immediatament després d’aquesta acció es va produir el ja comentat decret que facilitava la sortida de les seus de les empreses radicades a Catalunya.