diumenge, 12 de maig de 2013

Les eleccions del 25 de novembre de 2012



Quan les clavegueres de l’Estat comencen a funcionar



El següent pas pel camí de la independència van ser les eleccions del 25 de novembre de 2012 al Parlament de Catalunya. Van ser unes eleccions convocades aprofitant l’èxit de la manifestació de l’11 de setembre, que varen despertar un gran interès entre la població catalana  fins al punt que van aconseguir la major participació en uns comicis electorals  a Catalunya.

Sovint sembla que les campanyes electorals del CiU
les dissenya l'enemic
Tanmateix el resultat no va ser l’esperat pel que fa a CiU, que havia preparat la convocatòria d’eleccions amb l’esperança de reforçar la majoria de que disposava (62 escons). Les coses no els van sortir bé, perquè es van quedar amb 50 diputats, molt per sota de la majoria absoluta (68 escons) a la que aspiraven arribar. Per fortuna per l’independentisme i sobretot per Catalunya, ERC l’altre força catalanista va fer una pujada espectacular i va passar de 10 diputats a 21. Això va deixar un panorama complex, però que pràcticament obligava a les dues forces nacionalistes a posar-se d’acord, atès que entre les dues superaven amb comoditat la majoria absoluta (71 escons entre CiU i ERC)

Quins són els motius que justifiquen la forta davallada de CiU? En comentem uns quants:

En primer lloc una campanya molt mal concebuda i pitjor realitzada, amb un Artur Mas messiànic i patriarca de Catalunya. Un enfocament desafortunat que es va traduir en pèrdua de votants. També va contribuir a aquesta pèrdua de vots, les constants irrupcions de Duran Lleida en la campanya, amb expressions contraries al dret a decidir i sovint mostrant-se en contra de la independència de Catalunya. Com a conseqüència un altre nombre de votants van entendre que la coalició CiU no els mereixia garanties per portar el país a ser un nou Estat d’Europa, i van decantar el seu vot cap l’altre força nacionalista i independentista: ERC.

ERC, el partit d'Oriol Junqueras, va aconseguir
uns excel·lents resultats a les eleccions 
Però hi han encara més raons per justificar la pèrdua d’escons de CiU. L’increment de votants va portar a les urnes molts catalans que habitualment no voten per que es senten espanyols. Curiosament els seus vots no se’ls va endur ni el PP ni el PSC, sinó Ciutadans, partit lerrouxista i anticatalanista. Finalment crec que alguns militants i/o simpatitzants d’Unió Democràtica, aquell dia en lloc d’anar a votar van preferir quedar-se a casa, veient que el seu líder Duran Lleida no estava massa entusiasmat amb la idea d’una Catalunya independent   

Això pel que fa a la lectura dels resultats. Tanmateix hi han altres factors a considerar i que van tenir una gran influència en el resultat de les eleccions:

En primer lloc, i per primera vegada en la història de la democràcia espanyola, al bell mig de la campanya electoral es va convocar una vaga general. Sota l’excusa de que era una vaga europea contra la Sra. Merkel, els sindicats varen actuar sense cap ètica, convocant una vaga en plena campanya electoral. Els sindicats doncs van aprofitar per “fer política” atès que la majoria dels seus simpatitzants no són precisament independentistes. Flac favor a la democràcia. La manifestació posterior a la vaga general es va convertir en un autèntic clam contra les retallades del govern català

La vaga general del 14 N va ser tot menys
"europea i contra la Sra. Merkel"
Però els que encara van fer un pitjor favor a la democràcia van ser les clavegueres de l’Estat espanyol: quan faltaven 10 dies  per anar a votar el diari “El Mundo” va publicar un article en el que s’acusava a Jordi Pujol i Artur Mas de tenir comptes a Suïssa. Un altre cop baix a la democràcia, atès que la policia es va desentendre del suposat informe, i a hores d’ara el govern espanyol encara ha estat incapaç de castigar al culpable de filtrar documents falsos des de la pròpia Policia espanyola. 

Aquests dos últims fets demostren clarament que és Espanya: una colla de tramposos disposats a fer totes les trampes del món per aconseguir els seus objectius, els quals estan per sobre de qualsevol altre consideració. Resultat: el que el govern espanyol volia; una gran davallada en vots de CiU que era precisament el que els espanyols necessitaven per tal de desactivar les ànsies independentistes de Catalunya.         
  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada