dissabte, 11 de maig de 2013

I de repent, tot va començar


Un milió i mig de catalans reclamen la Independència



L'onze de setembre de 2012 més d'un milió i mig de catalans vàrem sortir als carrers de Barcelona per reclamar la Independència de Catalunya. Veníem d'una situació que s'havia  anat complicant mica en mica. D'una banda la destralada brutal que el TC (Tribunal Constitucional) va donar a l'Estatut, i de l'altre les constants agressions que des de Madrid es feien contra la cultura catalana i en especial la seva llengua.

Però les ànsies colonitzadores dels espanyols no es conformaven només amb això. Ja temps abans, el govern del PSOE havia incomplert amb el pagament de deutes a la Generalitat de Catalunya i  uns programes d'inversions que mai es realitzaven, amb retards continuats de l'AVE, o problemes endèmics a RENFE per manca d'inversions a Catalunya. El quart cinturó o la gestió de l'aeroport de Barcelona són una petita mostra dels incompliments del govern del PSOE. A aquest, a l’any 2011 el va substituir el PP amb majoria absoluta, i això va ser ja la gota que va fer vessar el got, per que als incompliments de tot tipus ara se li afegia un assalt en tota regla al català, centre neuràlgic del sentiment catalanista. La cultura catalana volent ser aniquilada per l’invasor. A aquest atac ferotge s’hi va afegir l’ofec econòmic del país. La negativa del president del govern espanyol a voler negociar un “pacte fiscal” per Catalunya va ser determinant per que els catalans entenguéssim que amb Espanya no hi cap possibilitat d’entesa. Ara no són els soldats els que ens ataquen, ara ens ataca el TC amb resolucions sempre contràries a Catalunya i el ministre Montoro asfixiant econòmicament la Generalitat.

Tot aquest sentiment va ser canalitzat molt bé per unes quantes persones que alienes al mon de la política van voler constituir un grup transversal clarament independentista. Va ser el que es va denominar l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), constituïda exclusivament per dur el país a la seva plenitud nacional, és a dir a la independència.   L’ANC va néixer amb la voluntat de pressionar als polítics catalans per endegar un procés sobiranista, i aplegar al seu voltant a tos aquells que tinguessin per objectiu la independència de Catalunya.

L’ANC es va constituir en assemblees locals en quasi la totalitat dels pobles catalans  organitzant actes i reunions per anar sensibilitzant a la gent en les avantatges de la independència. Un d’aquests actes va ser precisament convocar una manifestació la diada de l’11 de setembre de 2012,  amb el lema: Catalunya Nou Estat d’Europa


La manifestació va ser tan multitudinària que la notícia va córrer com la pólvora per tot Europa, i mig mon se’n va fer ressò. Només els “telediarios” de TVE hi van passar de puntetes. El cert és que l’èxit de la manifestació va obligar al president de la Generalitat a posar-se al davant del procés si no volia que la ciutadania li passés per sobre i ho va fer; caram si ho va fer. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada