dilluns, 20 de maig del 2013

Els camins a la llibertat seran llargs i feixucs, però hi arribarem



Ens cal internacionalitzar el conflicte amb Espanya



Llegia ahir que el grup d’experts del Consell Assessor per la Transició Nacional i que està estudiant les diferents alternatives per poder exercir el dret a decidir, sembla que ha dissenyat un  seguit d’alternatives amb aquest fi. De tot plegat en quedo amb tres conceptes al meu entendre fonamentals: 
  • Procés escrupolosament democràtic
  • Internacionalització del conflicte
  • Màxima unitat de tots els catalans que desitgin que Catalunya esdevingui un Estat
El Consell Assessor per la Transició Nacional

Crec que és evident per a tothom que el govern espanyol, però els espanyols en general, mai acceptaran que a Catalunya es celebri un referèndum pel dret a decidir. No cediran la capacitat legal de convocar referèndums vinculants a la Generalitat, ni voldran modificar la Constitució per aquesta finalitat. També tinc molt clar que la via PSC de canviar la Constitució espanyola per que aquesta incorpori el concepte d’estat federal, està condemnada al fracàs absolut. La possibilitat de convocar una consulta d’acord a la Llei catalana de consultes és una utopia, atès que qualsevol consulta que es vulgui fer pel dret a decidir l’Estat espanyol la recorrerà al Tribunal Constitucional i quedarà automàticament invalidada. Per tant, no dono cap mena de possibilitat a poder fer una consulta pel dret a decidir al poble de Catalunya.

Tanmateix caldrà seguir tots els passos anteriors perquè haurà de quedar molt clar davant del mon  que Catalunya ha provat insistentment seguir tots els procediments democràtics per poder exercir els seus drets com a poble. Tancada la porta de la consulta, caldrà continuar el procés pe la via democràtica. Caldrà per tant convocar unes eleccions plebiscitàries, de manera que com a mínim dos partits, CiU i ERC i a poder ser les CUP constitueixin una candidatura unitària o una coalició  electoral amb un tres punts únics en el programa: proclamar la independència de Catalunya a través d’una declaració unilateral del Parlament; elaborar una Constitució catalana i convocar un referèndum per aprovar la Constitució; dissoldre el Parlament si la Constitució és aprovada, i convocar noves eleccions al Parlament.
La comissió d'estudi pel Dret a Decidir, la presidirà
la Sra. de Gispert, presidenta del Parlament

Per poder fer tot això i aconseguir el recolzament internacional, caldrà que prèviament el mon conegui ben bé el procés català: els seus orígens, les seves frustracions, l’ofec de l’Estat espanyol a nivell econòmic i cultural i l’ofec polític que Espanya exerceix a través del Tribunal Constitucional. Caldrà explicar-ho molt bé per que sinó el mon no entendrà el perquè d’una declaració  unilateral  que no ho oblidem, és democràtica, però no és participada directament per la ciutadania.

De ben segur que trobarem països que estaran al nostre costat. Però per contra n’hi haurà d’altres que ens els trobarem posicionats en contra. França serà sens dubte un d’ells, atès que hi veurà un risc potencial en el reconeixement de Catalunya  atesa la situació de la Catalunya Nord, però sobretot del país Basc francès. Tampoc Bèlgica ens veurà amb simpatia pel conflicte entre flamencs i valons, i així d’altres països que sense tenir temences concretes hauran estat convençuts per la diplomàcia espanyola per fer-nos el buit.  En definitiva una tasca molt important que caldrà dur a terme molt discretament però els resultats de la qual, poden ser molt transcendents pel nostre futur.

La manifestación de l'11 de setembre de l'any passat, ha estat
una de les poques accions unitàries i transversals que els
polítics catalans han respect at. Tot el mèrit és de l'ANC
Fins aquí, la part entenc jo “més fàcil el procés”. La més difícil  ens toca als catalans. Es tracta d’aconseguir la unitat que fins ara no hem estat capaços d’assolir. Els protagonismes, els personalismes, el voler “marcar paquet” han de quedar en un segon terme. Els polítics catalans que vulguin treballar per la independència han d’entendre que ells i els seus partits no aconseguiran res sense l’ajut i la col·laboració sincera dels altres. Només acceptant que la independència del país serà un triomf de tots o no serà, només entenent això n’hi haurà prou per arribar a aquesta llibertat que tants catalans anhelem. De moment, les expectatives en aquest sentit no auguren res bo. Fins ara aquesta unitat tan necessària no es veu per enlloc. Així no arribarem massa lluny.  

I aquesta desunió és el que busquen precisament des de Madrid. Ens intenten dividir en tot allò on hi veuen possibilitats, i ho fan amb l’ajut important de dos partits dits “catalans” (PPC i C’s) que com una quinta columna intenten des de dins, sembrar la desunió entre les forces sobiranistes i amb la col·laboració d’un altre partit (PSC) que amb els seus dubtes i les seves anades i vingudes encara no ha sabut trobar una posició nítida: o amb Madrid o amb Catalunya. Cal que els nostres polítics s’adonin d’això i sàpiguen prioritzar el que realment avui compta: la llibertat dels catalans
   

  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada