dilluns, 24 de març de 2014

Un bri d’esperança per la consulta?


Espanya mai consentirà una Catalunya sobirana

Per aconseguir-ho ens cal molta paciència, recolzament internacional i puresa democràtica. 


Aquests dies s’ha fet publica una nota de la fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de  Catalunya, que obre la possibilitat remota, però possibilitat al cap i a la fi, que la consulta que vol fer Catalunya, pugui encaixar dins de la Constitució espanyola. Ha estat com a conseqüència de la querella que en el seu dia va interposar el sindicat de la caverna espanyola Manos Límpias contra el president Mas pels presumptes delictes de sedició, rebel·lió,  desobediència i prevaricació.

A Espanya, el poder judicial està sotmés al poder polític
I això que el ministre Ruiz Gallardon,
 de jovenet semblava progre...  
Una vegada estudiada la querella el fiscal admet que es pot “discutir raonablement” sobre la legalitat de la consulta i per tant aconsella al jutge no admetre-la a tràmit atenent al fet que la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut deixa clar que hi caben consultes populars no referendàries per conèixer l’opinió dels ciutadans sobre determinats temes d’interès públic.

Amb aquests dubtes expressats pel fiscal és evident que s’obre una escletxa que hauria de permetre un debat serè sobre la possibilitat d’organitzar la consulta per part del govern de Catalunya. Convergència i Unió ja han fet sentir la seva veu, instant al president espanyol Mariano Rajoy a rectificar i senyalant que el fiscal mostra molt més sentit comú que no pas el PP. Tanmateix aquestes manifestacions han estat ràpidament contestades per la presidenta del PP de Catalunya, la Sra. Alícia Sánchez Camacho que s’ha apressat a dir que la legalitat de la consulta només la pot decidir el Tribunal Constitucional. Més enllà de les discussions creuades dels uns contra els altres, el que està clar és que per poder fer la consulta, el que és imprescindible és la disposició dels dos partits majoritaris a nivell espanyol i és evident que avui en dia, tant PP com PSOE estan absolutament en contra que Catalunya pugui decidir lliurement el seu futur. Tanmateix el debat del proper dia 8d’abril al Congrés dels Diputats és una gran oportunitat per analitzar amb objectivitat i voluntat política d’acord, l’encaix de la petició del Parlament de Catalunya en la Constitució.            

De tota manera, coneixent el tarannà dels espanyols, no cal fer-se il·lusions: no acceptaran la consulta, per més que sigui legal. De fet, ells posen pel davant la Constitució però en realitat el  que no volen és que els catalans marxem d’Espanya. La Constitució és l’excusa perfecta que els permet ocultar les raons autèntiques de la negativa.

I quines són aquetes raons? Doncs des del meu punt de vista són de dues classes: la primera de tipus visceral. Si Catalunya s’independitza  a més d’una espanyol li agafarà un còlic agut que li durarà molt de temps. El seu orgull no els permet acceptar que els catalans no vulguem ser espanyols, i no poden consentir per tant que siguem independents. En un matrimoni mal avingut seria una demostració de masclisme absolut que el marit no permetés a la dona divorciar-se, utilitzant fins i tot la violència per impedir-ho. Doncs això és el que Espanya està fent amb Catalunya: amenaces, discurs de la por, insinuacions de violència, etc.

La segona raó és purament econòmica. El govern espanyol està endeutat fins a les dents i no és capaç de controlar el seu deute. Per tornar els diners que deu, l’aportació de Catalunya els és del tot imprescindible. Sense els diner que manlleven de Catalunya mai podran pagar el deute exterior tan elevat. Però a banda del deute exterior, tenen importants fugues internes de diners: les subvencions que reben moltes comunitats desapareixeran sense l’aportació econòmica de Catalunya, i per tant perilla el manteniment del avenços de l’estat del benestar en totes aquestes regions d’Espanya que en lloc d’utilitzar les subvencions per crear riquesa en els seus territoris, el que han fet és crear riquesa per les seves butxaques i en el millor del cassos cremar els diners omplint l’administració pública  de funcionaris sense cap aportació de valor afegit. És per tot plegat que tinc molt clar que la única forma que els catalans tenim de ser sobirans és la de cercar complicitats internacionals que ens permetin fer la consulta sense necessitat de cap permís del govern espanyol. O això...o la DUI 

Tot just acabar aquest escrit acabo de rebre la confirmació a tot el que he explicat fins aquí: el ministeri de justícia espanyol ha obligat a la fiscalia del Tribunal de Superior de Justícia de Catalunya a rectificar la interpretació que s’havia fet de la nota que he explicat més amunt. Ara la fiscalia a través d’un comunicat fer públic aquesta tarda diu que “el ministeri públic no troba cap suport legal perquè se celebri la consulta el proper 9 de novembre”


Aquesta rectificació vergonyant és la prova més fefaent com el govern espanyol  manipula a la  Justícia en contra dels interessos de Catalunya                       

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada