diumenge, 30 de juny de 2013

Clam Independentista al Camp Nou



90.000 veus li diuen al mon que volen ser un estat independent



Ahir 29 de Juny, es va celebrar al Camp Nou el “Concert per la Llibertat” organitzat per Omnium Cultural amb el suport de l’Assemblea Nacional de Catalunya. L’èxit no ha estat només pel nombre d’assistents sinó i sobretot pel fort sentiment independentista que s’ha transmès al mon. El clam per la llibertat del poble català haurà estat escoltat per milions de persones a tot el mon, que mica en mica van sabent del nostre anhel, que voldríem poder manifestar  exercint el Dret a Decidir. 

“Dret a Decidir” que se’ns nega per part dels que ocupen i exploten pel seu propi profit aquesta terra, els ciutadans de la qual ja ens hem cansat de tant espoli i  de tant ofec.  Per això les nostres veus es van alçar ahir en la boca de molts intèrprets que van reclamar amb força i en nom de tots, que volem assolir la llibertat com a poble i la plenitud com a  nació, constituint un nou estat independent en el sí de la Unió Europea.

Tal com va dir en el seu parlament la Sra. Muriel Casals, presidenta d’Omnium Cultural, “...no som aquí per buscar un somni...nosaltres som el somni!...”. I es que al segle XXI, ningú al mon té cap mena de poder o de força ni ètica, ni jurídica ni de cap tipus, per prohibir un referèndum. La Constitució espanyola mereix tots els respectes com a Carta Magna dels espanyols; però sent així, no pot imposar cap mena de restricció als catalans. Ni ho pot fer, ni deixarem que ho faci. En aquest sentit és bo recordar una de les estrofes de Els Segadors:

Que tremoli l'enemic
en veient la nostra ensenya:
com fem caure espigues d'or,
quan convé seguem cadenes!

Al meu entendre, un acte com el d’ahir, no ha de ser objecte de valoracions sobre la qualitat de les intervencions, o sobre l’oportunitat d’algunes d’elles. El que val és la unitat al voltant d’un sentiment col·lectiu: la independència de Catalunya.

És per això, que val la pena donar pas a les imatges que parlen per elles soles, i blasmen allò que ni l'escriptor més bo podria resumir millor: Catalunya t’estimem, els catalans de cor, no et decebrem mai! Tossudament alçats pararem els peus als qui ens vulguin imposar un futur que no volem























Muriel Casals: ...nosaltres som el somni...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada