L’Assemblea Nacional Catalana es normalitza

Carme Forcadell  assumeix novament la Presidència

Carme Forcadell havia guanyat les eleccions en el sí de l’ANC i avui ha estat reelegida presidenta de l’organització. És una molt bona notícia que aporta tranquil·litat després d’unes setmanes una mica convulses per tot el que havia succeït en el sí de l’Assemblea i que fins ai tot havia dut a ajornar una setmana el procés electoral.

Carme Forcadell reelegida presidenta de l'ANC

Crec que amb la reelecció de la Sra. Forcadell, Catalunya hi surt guanyant que és el que realment compta. Els seus mèrits són prou coneguts, i els seus èxits són els que segurament han ocasionat una bona part dels problemes per allò de les enveges. No és fàcil aglutinar d’una manera tan transversal com ella ha sabut fer, tot el sentiment autènticament catalanista, sobre tot tenint en compte les pressions internes que ha hagut de suportar que pretenien un gir més esquerrà de l’actuació de l’Assemblea.

Els catalans hem de tenir clar que el més important, el més urgent, és la plenitud nacional de Catalunya. La nostra independència del Regne d’Espanya esdevé una necessitat vital sinó volem veure desaparèixer la llengua, la història i la cultura catalanes. El colonitzador espanyol està disposat a acabar amb la catalanitat, intentant espanyolitzar fins i tot als infants, situació que aquest país ja ha viscut als anys 40 i 50, quan el jovent havia de cantar el “cara al sol”. Una vegada Catalunya hagi assolit la seva llibertat, i sigui Plena, i reconeguda com una nació independent en el mon, llavors els catalans ja decidirem mitjançant l’exercici de la democràcia qui voldrem que ens governi: si l’esquerra, la dreta o alguna força intermèdia, o una coalició de forces. El temps ho dirà. El que està clar és que avui per avui, la unitat del sentiment independentista només es pot construir des de la transversalitat. 

L’elecció de Carme Forcadell s’ha produït després de la votació dels 75 membres del Secretariat Nacional escollits en les eleccions del 8 de juny passat. La resta de càrrecs han estat per Jaume Marfany que és el nou vicepresident de l’ANC, que va ser el segon candidat del Secretariat més votat i que substitueix Carles Castellanos, mentre que Jordi Martínez repeteix en el càrrec i serà de nou secretari de l'Assemblea. Completa els nomenaments  Oriol Sallas que substitueix Llorenç Sotorres com a tresorer de l’entitat.

El concert per la llibertat al Camp Nou,  l'organitza
Omnium Cultural amb el suport de l'ANC 

Fins avui, l’Assemblea ha fet grans aportacions al procés sobiranista català, el més significat de tots va ser sens dubte la multitudinària manifestació de l’11 de setembre de l’any passat en el que es va reclamar la independència de Catalunya amb l’eslògan. “Catalunya nou Estat d’Europa”. En el plat negatiu de la balança, els desajustos pressupostaris recollits en l’acta de la cinquena reunió plenària de l’ANC celebrada a Berga el 21 de Juliol de 2012  i que el seu annex 1 textualment diu: “...  Des del punt de vista econòmic, l’acte central ha suposat un dèficit quantificat en 78.000 €. Si bé és cert que el Secretariat provisional va conèixer i aprovar que era previsible i acceptable que l’acte central generaria un dèficit, no és menys cert que l’import del dèficit incorregut és d’una magnitud excessiva…” A banda d’aquest fet, l’altre punt negre seria tot el procés previ a les eleccions celebrades finalment el dia 8 de juny, en el que els insults i desqualificacions que alguns van utilitzar estaven del tot for de lloc, i que la pròpia ANC va demanar en un comunicat que es deixessin de fer.

Jo tinc l’esperança que l’ANC ens durà a bon port. Sé que el camí serà complicat, però hi arribarem. Cal però que tots remem en la mateixa direcció, els de dins de l’ANC i el de fora. La unitat i la transversalitat del moviment són les claus que ens obriran les portes de la llibertat.

Atenció però a les traves de tot tipus que ens trobarem; ja fa dies vaig amb l’idea que pot haver-hi infiltrats en el procés que intentin boicotejar-ho des de dins...caldrà anar amb els ulls ben oberts. Fent meu el títol de la última ària de l’opera Turandot de Puccini: “nessum dorma”