dilluns, 21 d’abril de 2014

Ull polítics catalans: Espanya sempre ens ha enganyat


Ni Estat federal, ni canvis en la Constitució, ni terceres vies: Volem votar! 

Havíem de tenir el millor sistema de finançament...i ens han dut a la ruïna



Aquests dies, l’unionisme català intenta contrarestar com sigui la secessió de Catalunya. Per això no paren de fer oferiments de tot tipus. Des de reformes de la Constitució que ningú concreta, fins a pactes fiscals que tampoc s’expliquen, passant per terceres vies, que no es veu on poden portar més enllà de l’enèsima enganyifa al poble català.

Sobre les possibilitats d’una reforma constitucional crec que és obligatori parlar molt clar per no confondre a la gent. El primer que s’ha de dir és que una reforma de la Constitució espanyola en qüestions transcendents requereix una majoria en el Congrés de Diputats dels 2/3 dels seus membres  i també la mateixa majoria en el Senat. Però a més obliga a dissoldre ambdues càmeres i convocar noves eleccions generals, i que el nou Congrés i Senat que sorgeixin d’aquestes noves eleccions ratifiquin els acords de canvis aprovats en la legislatura anterior.

La seva proposta d'una Espanya federal i d'una reforma de
la Constitució és pura demagògia: ni poden, ni volen 
Amb aquestes limitacions tan complicades, algú creu que la reforma de la Constitució aportaria alguna possibilitat de millora per Catalunya? Qualsevol temptativa de millorar l’estatus actual dels catalans seria posada en qüestió per mitja Espanya o més, per tant cap possibilitat d’èxit per aquesta via.   Per altre banda una reforma de la Constitució proposada pel PSOE només serviria en el millor dels cassos per que el PP la deixés reduïda a pura anècdota per tal d’apaivagar les queixes i rondinades dels seus líders regionals. Ja vàrem veure com el PSOE va retallar l’Estatut (“le hemos pasado el cepillo” va dir Alfonso Guerra), i com el PP recollia signatures en contra d’aquest mateix Estatut, i després el portava al tribunal Constitucional. Quina credibilitat tenen aquesta gent? Es creuen que els catalans som idiotes? Que no tenim memòria? Quina colla de pocavergonyes. 

No hi pot haver-hi a Espanya consens suficient per aprovar una reforma de la Constitució que convingui mínimament als catalans.

Per tant, si no hi pot haver cap canvi a la Constitució que ens convingui, la Espanya federal que propugna el PSOE es pura entelèquia, sabent a més que el PP ja ha dit que ni parlar-ne, i ha afegit  a més que tampoc veuen necessària una reforma de la Constitució i que tampoc hi ha el consens suficient al seu voltant. Per tant, els catalans hem de saber molt bé que una vegada més ens volen enredar.

Hi ens volen enredar també tots els que defensen la dita “tercera via” que ningú no sap en què consisteix. Aquesta tercera via avui sembla que al defensen el decadent Duran Lleida, i el botifler Gal de Montellà president de la patronal catalana Foment del Treball. Aquest últim personatge ha vingut a dir aquests darrers dies que ell “està treballant pel pacte fiscal”. La cara dura d’aquest personatge arriba a límits estratosfèrics: al setembre de l’any 2011, el President Mas va anar a Madrid a entrevistar-se amb el president Rajoy  per analitzar les possibilitats de negociar un pacte fiscal per Catalunya, i el president català va rebre una negativa absoluta del president espanyol i a més un cop de morta digne d’un autèntic mal educat. Jo em pregunto on era llavors Gai de Montellà; era en aquell moment quan calia defensar el pacte fiscal i no ara. HI ha gent que no tenen vergonya.

El PP ha manifestat en més d'una ocasió que no té cap
interès a modificar la Constitució
 Però el cas del decrèpit i passat de moda Duran Lleida no és diferent. Va tot el dia darrere dels polítics espanyols cercant “la foto”. Avui amb la vicepresidenta Soraya Sáenz, demà amb Rubalcaba, demà passat amb qui li convingui, però mai ha explicat en què consisteix aquesta tercera via. I no ho ha explicat per que no ho sap ni ell. Aquest home només defensa els seus interessos que passen per la seva supervivència política quan els temps, els fets, els arguments i sobretot la realitat l’han superat de molt.  

Mentre aquesta gent , tots ells, vagin tenint acòlits que els aplaudeixen, els catalans estarem lluny de la nostra llibertat. Per això és important que tinguem tots els ulls ben oberts, i no en deixem enredar per cants de sirena que només tenen un sol objectiu: entabanar-nos una vegada més, per així continuar explotant la seva única colònia que és el que realment pretenen.     

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada