dimarts, 15 d’abril de 2014

Nou informe del Consell Assessor de la Transició Nacional (CATN)



En aquesta ocasió l’informe analitza els diferents escenaris després de la constitució del nou Estat català.


De les diferents alternatives, la de continuar a la Unió Europea (UE) és la més versemblant



Ahir es va fer públic un  nou informe del CATN en el que els autors analitzen els diferents escenaris que es podrien produir en el moment en que Catalunya consumés la seva secessió de l’Estat espanyol i es constituís en un nou Estat al Sud d’Europa. Aquest és el sisè informe que el CATN ha lliurat al govern, i anuncia que d’aquí a l’estiu en presentaran de nous

En aquest sisè informe, el Consell Assessor marca quatre possibilitats en el cas que Catalunya esdevingui un nou Estat europeu, relatives a les possibles reaccions que la Unió Europea (UE) pugui tenir davant d’aquesta possibilitat.

Presentació del sisé informe del CATN. El conseller
de presidència Francesc Homs i el president del
CATN, Carles Viver i Pi Sunyer
van presentar l'informe
El primer dels escenaris possibles és que quan l’Estat català comuniqui a l’UE que ha esdevingut un nou Estat, aquesta consideri que atès que Catalunya ja formava part de la UE abans de la escissió d’Espanya, després de la escissió en continua formant part. En aquest supòsit als catalans no ens passaria absolutament res: estaríem dins de l’UE, de l’Euro i de les institucions europees com qualsevol dels estats que ja hi pertanyen.

El segon escenari passa per  considerar que en el moment de comunicar la constitució de Catalunya com a nou Estat europeu  a l’UE, aquesta consideri que cal obrir un procés “ad hoc” per tal de poder incorporar novament a Catalunya com a Estat de ple dret de l’UE. Aquesta situació comportaria un curt període de temps en el que Catalunya en restaria exclosa, mentre durés el procés de negociació d’aquest conveni “ad hoc”.

Un tercer escenari estudiat seria que en el moment que Catalunya comuniqués a l’UE la seva constitució com Estat independent, l’UE decidís obrir un procés d’adhesió convencional com el de qualsevol país que s’hi vulgui adherir per primera vegada. Això implicaria que Catalunya s’hauria de posar a la cua de tots els països que abans hagin manifestat el seu interès per pertànyer a l’UE.

I l’últim dels escenaris estudiats passaria pel fet que l’UE es negués fins i tot a obrir una procés d’adhesió ordinari, fet que comportaria que Catalunya quedés exclosa “sine die” de la Unió Europea.   

En aquest últim supòsit , i fins i tot en el període transitori del tercer dels escenaris, Catalunya podria establir acords bilaterals amb la mateix UE tal com tenen establerts països com Suïssa o Kosovo. També Catalunya es podria adherir a la EFTA (Associació Europea de Lliure Comerç) constituïda per països com  Islàndia. Liechtenstein, Noruega i també Suïssa. També seria possible que Catalunya es sumés a l’Espai Econòmic Europeu constituït per la pròpia UE i l’EFTA, i fins i tot podria participar en l’espai Shengen del que en formen part 26 països independentment de la seva pertinença o no a l’UE.

Segons el CATN, les dues primeres alternatives són les que semblen més raonables, i les que a judici d’ells les que tindrien més possibilitats de acabar sent situacions reals. Jo per la meva part em decanto obertament pel primer dels escenaris, i ho faig per aquestes dues raons de pes que exposo tot seguit:

La primera és molt senzilla d’entendre: Jo avui sóc ciutadà europeu de ple dret. Qui em traurà aquesta condició, i en base a quina legislació? Si jo sóc ciutadà europeu no ho puc deixar de ser, només per la voluntat d’unes persones que no tenen cap legislació en la que basar-se per treure’m la ciutadania europea

Tinc encara una segona raó: algú creu que països tan pragmàtics com Alemanya, per posar un exemple, deixaran que moltes empreses d’alemanys amb interessos i instal·lacions industrials a Catalunya, deixaran que els seus ciutadans sofreixin cap risc o perjudici econòmic? En aquesta línia econòmica encara podríem afegir un altre realitat: sent Catalunya un contribuent net a l’UE, algú es pensa que Alemanya renunciaria als ingressos procedents de Catalunya?


El dia que siguem un nou Estat d’Europa, els catalans continuarem sent ciutadans de l’UE, de la mateixa manera que ho som ara. N’estic ben convençut.   

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada