dissabte, 26 d’abril del 2014

Els divendres de glòria de la Vicepresidenta del govern espanyol


Soraya Sáenz de Santamaria aprofita les rodes de premsa després del consell de ministres per deixar tot un seguit de frases per la posteritat


La becària de Rajoy  es dedica al bla, bla, bla... i poc més. Demana respecte a la Llei, i oblida que al seu partit sembla que hi ha molta gent que va cobrar en "negre"



Seguir les rodes de premsa posteriors al consell de ministres té el seu morbo atès que la becària de Rajoy acostuma a aprofitar aquesta trobada amb els mitjans per deixar frases (que no altre cosa) per la posteritat. Sense ànim de voler ser exhaustiu en recordaré algunes, a les que contraposaré la meva visió de la realitat.

La Sra. Soraya Sáenz va dir a finals de març de 2014 : “La soberania no se negocia”
La Sra. vicepresidenta del govern espanyol oblida que al Regne Unit estan disposats a negociar-la atès que al setembre d’aquest any els escocesos celebraran un referèndum d’autodeterminació. Per tant, a nivell conceptual la sobirania és negociable. És per això que una part de Catalunya avui és francesa després del tractat del Pirineus, per posar un exemple ben proper. Quan els convé, hi tant que negocien els espanyols! Negocien al sobirania i el que calgui…


La Sra. Soraya Sáenz va dir també a finals de març del 2104: “Dialogar és un verbo que solo se puede conjugar dentro de la Ley” 
Frase per emmarcar, però del tot errònia, atès que si fos certa les lleis mai podrien arribar a ser canviades. Fins i tot el PP amb connivència amb el PSOE va canviar en ple més d’agost un article de la pròpia Constitució espanyola a proposta de la Sra. Merkel, i després d’un diàleg entre els dos partits espanyolistes. Aquest fet no rebat només aquesta frase de la becària del president del govern, sinó que rebat també la frase anterior sobre la sobirania innegociable, atès que aquest canvi en la Constitució espanyola va ser imposat per la Sra. Merkel.

El diàleg és la base per qualsevol entesa, i supeditar el diàleg a la Llei és eliminar qualsevol possibilitat d’entesa, per tant és la negació del propi diàleg.

La Sra. Soraya Sáenz va dir a finals del mes de març del 2104: “ningún español deberia sentirse extranjero en su país”
Estem totalment d’acord amb l’afirmació, sobretot si es considera que Catalunya no és Espanya. El que està molt clar és que l’afirmació també hauria de ser certa si es diu al revés: “els catalans no s’haurien de sentir estrangers en el seu país”, i en canvi obliguen als nostres fills a aprendre a l’escola el castellà en detriment del català , ens obliguen a acceptar una bandera que no és la nostra, ens imposen festes en les que no tenim res a celebrar, etc. Ens tracten com a una colònia, imposant la llengua, la seva cultura, la seva voluntat. Ens sentim estrangers a casa nostra.

Fa pocs dies, aquest mes d’abril, i davant d’una expressió del president Mas en la que venia a dir que el diàleg sobre el referèndum hauria de propiciar guanys per les dues parts, Catalunya i Espanya, la vicepresidenta del govern espanyol va dir: “la Ley no puede perder nunca”. Hi tant que pot perdre la Llei: quan una llei no respon als interessos dels ciutadans, quan una llei limita drets democràtics fonamentals com és el dret a votar, quan una llei està al servei d’unes idees polítiques per derrotar a qui no pensa com ells, quan passa tot això, aquesta Llei ha perdut la seva força moral, ha perdut la base ètica sobre la que s’hauria de fonamentar.


Per acabar aquest recull de frases cèlebres per a la història pronunciades per la becària del president Rajoy, en citaré un altre: “hay vida más allá del debate que plantea Mas”. Sens dubte; estem totalment d’acord. El que passa és que es tracta d’una vida que no la desitjo per ningú; és la vida d’un poble derrotat, d’un poble sense dignitat, d’un poble sotmès per una Espanya insaciable que no tenint-ne prou amb els seus propis recursos, pretén prendre’ns als catalans els nostres. És una vida d’esclau que no la vull ni per a mi, ni per la gent que estimo, ni per cap català que se’n senti.       

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada