diumenge, 14 de juliol de 2013

Sembla que s’apropa una potent tempesta política a Espanya



Si Catalunya fa bé les coses podria ser la gran ocasió per dir: Adéu Espanya


Però cal fer-ho bé; sense precipitacions i des de la unitat de les forces polítiques; de moment hi estem lluny



Aquests últims dies, la situació política espanyola s’ha anat complicant. Des que el diari El Mundo desvetllés una conversa entre el seu director i el Sr. Bárcenas, la situació ha anat progressivament empitjorant. Les coses han arribat a una situació molt difícil de sostenir quan avui el mateix diari publicava alguns sms que el president del govern espanyol hauria enviat presumptament al mateix Sr. Bárcenas, entre maig del 2011 i març del 2013, en els que Mariano Rajoy li hauria demanat a Bárcenas que negués la comptabilitat B del Partit Popular i els sobresous.

La preocupació de Rajoy, davant de la que li ve a sobre
Podria molt bé ser la gota que fa vessar el got, atès que cada vegada està més clar que tota la corrupció destapada pel cas Gürtel, deixaria de ser una suposició per passar a ser una evidència.

De confirmar-se aquest fet (i sembla que les punyalades entre les diferents famílies del PP acabaran forçant aquesta confirmació) es generarà una situació molt insostenible pel govern Rajoy tot i la seva majoria absoluta.  Aquesta situació en un país normal comportaria la convocatòria d’eleccions; veurem quin és el grau de “normalitat de la política espanyola, però tot i així no és pot descartar que així acabi succeint.

És evident que tot plegat comportarà un nivell de desestabilització important de les estructures de govern espanyoles, fet que podria se utilitzat per Catalunya per poder dir: Adéu Espanya. Seria una gran oportunitat que no podem desaprofitar.

Però per poder-ho fer, calen tres condicions importantíssimes:

La primera, una unitat entre els partits catalanistes que no es dona. El tàndem Convergència-Esquerra Republicana, té un recolzament parcial d’Unió i de les CUP, amb un excés de protagonisme del Sr. Duran Lleida que el porta gairebé d’una manera permanent a posar pals a les rodes del sobiranisme. Les CUP van seguint tot i que de tant en tant també fan algun desmarcatge estratègic no massa entenedor per part dels ciutadans, com votar si i no al mateix temps, a la mateixa proposta. El Sr. Navarro secretari general del PSC ja ningú sap on és, que pensa i què vol. De tant jugar permanentment a despistar ha despistat completament als seus i a ell mateix. Evidentment no compto per aquesta unitat que reclamo, ni amb el PP ni amb Ciutadans, formacions aquestes dels tot espanyolistes. ICV per la seva banda pràctica un joc d’indefinicions complicat suposo que per satisfer la clientela interna, però quan el Sr. Joan Herrera diu que no vol de cap manera participar en una candidatura conjunta a les eleccions europees s’està equivocant del tot: Europa quedaria bocabadada si 5 partits de l’arc parlamentari català presentessin una candidatura conjunta a les eleccions al Parlament Europeu.   

El President Mas al Brasil, internacionalitzant el
conflicte català 
Què ens passa? Dons que en lloc de pensar en Catalunya, i en el millor per Catalunya, hi ha líders polítics catalans que continuen pensant en el que els convé a ells i als seus partits. Aquesta situació és del tot legítima però del tot lesiva pels interessos de Catalunya. Jo crec que ara el primordial és Catalunya, i quan siguem un poble lliure, independent i integrat a Europa, llavors, els catalans a través d’unes eleccions democràtiques ja decidirem si volem ser governats per la dreta o per l’esquerra, però en aquests moments no és aquesta la qüestió prioritària, i això malauradament encara hi ha masses líders polítics que o ho entenen, o si ho entenen no ho practiquen. Cal una unitat que no tenim

La segona  condició és la internacionalització del conflicte. Tot i que l’Estat espanyol intenti posar totes les traves del món, ens cal poder explicar a tothom les raons per les que volem marxar d’Espanya. Tal com va fer l’altre dia el President Mas a Brasil, cal explicar que els espanyols han declarat la guerra a la nostra llengua; cal explicar que a nivell econòmic ens estant literalment explotant, que no ens volen deixar fe la consulta pel dret a decidir i que volen acabar amb la cultura i història catalanes. I això ho han de fer els polítics catalans però també ho hem  de fer els ciutadans amb les nostres relacions familiars d’amistat o de feina a l’estranger. O internacionalitzem el conflicte o el món no ens donarà suport. 

Pere Navarro al consell del PSC on ha fet aprovar
sense problemes la declaració de Granada
El tercer gran tema, és que efectivament ens manquen estructures d’Estat. L’endemà mateix d’accedir a la llibertat, la Generalitat ha de ser capaç de pagar proveïdors, pagar nòmines, pensions, subvencions d’atur, recaptar impostos, etc. etc. I és evident que tot això no ho tenim resolt. Per tant li hem de demanar al govern de Catalunya que si realment vol aprofitar la conjuntura que Madrid ens depararà d’aquí  a pocs mesos, s’ha d’afanyar  molt en la construcció d’aquestes estructures d’Estat de les quals avui no en tenim pràcticament cap. A la feina doncs tots plegats, que la Llibertat l’hem de guanyar cada dia.  










    

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada