divendres, 1 de maig de 2015

Accedir a la sobirania de Catalunya, exigeix una unitat política que avui per avui no existeix


Dir que llistes electorals separades sumen més, equival a enganyar als catalans
 

Només una llista unitària sobiranista pel 27S ens donarà la victòria



A mesura que s’apropa el 27 de setembre, els dubtes d’aconseguir una majoria suficient que permeti endegar el procés de desconnexió amb Espanya es van posant de manifest. D’una banda, l’aparició de noves forces polítiques en el panorama electoral diversificaran el vot. Com més opcions de vot hi hagin, més dispers serà aquest i per tant alguns vots clarament independentistes es decantaran cap a opcions que emmascaren la seva vocació espanyolista sota falses promeses de felicitat  absoluta amb una clara orientació populista. Aquesta realitat pot perjudicar molt els vots que siguin capaços de recollir els partits sobiranistes, que avui per avui es  redueixen a tres alternatives: Convergència, Esquerra Republicana i les CUP. Aquest és l’escenari. 

Per l’altre banda, els tres partits que sembla que opten clarament per la independència manifesten clares discrepàncies entre ells. Esquerra Republicana ha signat un acord de govern amb CiU pel qual, en teoria, l’estabilitat de l’executiu català hauria d’estar garantida. Doncs tot i així, al Parlament el govern perd votacions en les que Esquerra vota amb l’oposició. Veritablement aquesta és una situació d’incongruència política molt difícil d’entendre per la majoria de ciutadans d’a peu. Si es signa un acord de governabilitat, com és que aquest no es respecta? Perquè el govern de Catalunya va amb un “ai al cor” a cada votació del Parlament? Quina mena de garantia dona tenir signat un acord amb els republicans catalans? Això és mínimament seriós? Podem confiar de cara al futur amb gent que es passa els acords signats per ells mateixos per l’arc del triomf?

Per la seva banda, les CUP aprofiten la mínima ocasió que tenen per posar de manifest  que mai anirtan d’acord amb Convergència, mentre que aquests en ocasions actuen d’esquenes al seu soci de govern, i menystenen als de les CUP. Tot plegat una clara demostració de que tots tres partits anteposen els seus interessos de partit per sobre dels interessos de Catalunya, i evidentment demostren que el seu interès no és la independència sinó la rellevància dels seus partits en el procés.

En qualsevol cas tot plegat fa molt difícil pensar que el 27S hi haurà una majoria significada de catalans que optaran per la independència per que la gent ja està una mica farta de tants protagonismes, de tanta xerrameca, de tant teatre i de tant discurs  ple de paraules però buit d’intencions.

En la meva opinió, tot aquest desgavell només pot contribuir, com la proliferació de nous partits comentada abans, a la diversificació del vot sobiranista, o fins i tot a estimular que la gent es quedi a casa en lloc d’anar a votar, cansada de veure com aquells que ens haurien de conduir a la victòria no s’entenen entre ells i prioritzen els seus interessos per sobre dels d’aquells que els voten. Com s’arregla això? Com es pot aconseguir retornar la il·lusió a la gent sobiranista i fer que aquesta vagi a votar massivament?  Doncs des del meu punt de vista només hi ha una alternativa, i aquesta passa necessàriament per la unitat

L’11 de setembre, l’ANC ha organitzat una nova demostració de força de l’independentisme. En aquesta ocasió tocarà omplir la Meridiana. Aquest serà un termòmetre que servirà per mesurar el possible resultat per quan 15 dies després la gent vagi a votar el 27S. Si no es vol que el catalanisme sobiranista caigui en una profunda depressió, si els partits sobiranistes no volen rebre un càstig important pel seu egoisme, és del tot necessari que una vegada superada la confrontació el 24 de maig en les eleccions municipals, hi hagi una llista unitària de cara a les autonòmiques del setembre. El discurs absurd i ridícul d’Oriol Junqueras dient que les llistes separades sumen més, ha de quedar del tot esborrat del mapa. Els catalans recuperarem  la il·lusió col·lectiva per la independència quan veiem als nostres polítics units per la mateixa causa. Prou de miopia política; prou de vista desviada; recuperem el seny. Recuperem la il·lusió de la independència que teories absurdes que afavoreixen la desunió, ens han manllevat. 


Catalunya és més important que tots els Mas, Junqueras, Fernández, Duran, Iceta, Herrera, etc. Molt més. Infinites vegades més.    

4 comentaris:

  1. Respostes
    1. Entre tots hauríem de pressionar per obligar a tots aquests polítcs egoistes que només pensen amb ells i els seus partits, que volem una llista unitària sobiranista pel 27S. A vuere si entre tots ho aconseguim

      Elimina
    2. Cada vegada que ho intento, gent d'ERC em salta a la jugular... però jo ho seguiré intentant :-))

      Elimina
    3. Em passa com a tu. Tenen una mena d'al·lèrgia a la llista unitària que no acabo d'entendre. Sembla que només imaginar-ho els agafin tots els mals. Tanmateix cal seguir intentant convènver a tothom que un moment històric com serà el 27S mereix una resposta històrica, i sobretot un resultat històric, i aixó només ho garanteix la llista unitària. Imagines l'il·lusió de la gent si de repent ens diguéssin que estan d'acord en una llista d'aquestes característiques? Ens tornariem bojos d'alegria. Al menys jo...

      Elimina