El futur del procés català és una incògnita

Continua la ceguesa d’ERC

Així no anem enlloc

Les eleccions municipals a Barcelona ciutat m’han deixat un regust amarg. I no tant pel resultat sinó per tot el que ha succeït immediatament després de saber-se que la Sra. Ada Colau havia guanyat les eleccions a l’Ajuntament de Barcelona.  De fet, allà els barcelonins amb els seus vots. Si Ada Colau acaba sent una bona alcaldessa, fantàstic, i sinó ja s’ho trobaran el habitants de Barcelona que amb la dispersió dels sues vots, han facilitat aquests resultats.

A mi el que em preocupa és la dèria dels polítics a posar pel davant els seus interessos per sobre dels de Catalunya. M’explicaré: ERC ha decebut les seves pròpies expectatives a Barcelona, amb uns resultats que els fa millorar la seva posició respecte d’on venien, però que els situa en quart lloc pel que fa a nombre de vots i pel que fa al nombre de regidors n’aconsegueixen 5, els mateixos que Ciutadans. Fracàs doncs d’aquells que esperaven obtenir 10 regidors a l’Ajuntament de Barcelona i s’han quedat a la meitat.

Així les coses, s’han començat a escampar rumors i temors sobre les conseqüències de que governi a Barcelona el conglomerat polític que representa la Sra. Colau. El PP de Catalunya i alguns estaments econòmics de la ciutat han defensat que Trias intenti fer un pacte amb ERC i PSC, per evitar que la Sra. Colau i la seva gent desembarquin a l’Ajuntament. Però Xavier Trias ha deixat clar des del primer moment, que qui ha de governar la ciutat és la llista més votada, assumint la possibilitat de ser alcalde només si la Sra. Colau no se’n surt a l’hora d’aconseguir suports d’altres partits per la seva investidura. Xavier Trias és un cavaller i un demòcrata convençut cosa que no tots els que aquests dies mouen la cua, poden dir. 

  

Per això sobta l’actitud increïble per ofensiva i cínica del candidat d’ERC, el Sr. Alfred Bosch. El Sr. Bosch, a qui cal reconèixer la seva vàlua mentre va ser diputat a Madrid per ERC, va fer unes declaracions altisonants en les que venia a dir que ningú entendria que a Barcelona no es respectés  la llista més votada. Però aquest senyor de què va? O potser ha perdut la memòria? Per dues vegades (anys 2003 i 2006) ERC no va respectar la llista més votada en les eleccions a la Generalitat. Per dues vegades ERC va permetre amb els seus vots que els que havien perdut les eleccions catalanes arribessin a la presidència de la Generalitat, i en una d’aquests ocasions amb un president del tot impresentable com José Montilla. Com pot ara el Sr. Bosch, dir aquestes bajanades? I més després que Trias hagi aclarit que ell no farà res per evitar la investidura de Colau.

Afortunadament, el sentit democràtic de l’encara alcalde Xavier Trias, i la seva elegància política han fet que el Sr. Alfred Bosch s’hagi d’empassar les seves paraules plenes de cinisme. Ha quedat clar que a ERC, l’únic que els interessa és la cadira, el càrrec, i el sou que se’n deriva. Segurament al Sr. Bosch li convindria que algú li faci veure el desastre de campanya que ha protagonitzat, sense propostes capaces d’il·lusionar als barcelonins, sense alternatives de govern a la ciutat capaces d’engrescar a la gent. Més enllà de “igualtat, honestedat i capital d’Estat”, el Sr. Bosch ha estat una decepció absoluta en el seu intent d’assolir l’alcaldia de Barcelona.

Tot plegat va en la línia d’ERC, de desitjar en primer lloc, la derrota de CiU per sobre de la victòria de Catalunya. ERC és un partit que té per objectiu substituir a CiU en la preferència dels electors catalans, i en això hi posa tota la seva acció política. Catalunya per ells, és l’excusa, no l’objectiu. És una llàstima però els catalans estem perdent una oportunitat històrica per assolir la independència, i si la perdem, haurem de donar les gràcies, entre altres, a la ceguesa d’ERC, incapaços de treballar per una verdadera unió del sobiranisme català. Amb la seva actitud estan matant les il·lusions de milers i milers de catalans, que desitgem la independència per damunt de tot. Com es pot ser tan cec políticament parlant? Cada dia està més clar que l’únic que interessa a ERC no és la independència, sinó que la seva aspiració real, allò que marca el seu ADN polític és substituir dins del context de la societat catalana a CiU. Per això, ni llista unitària, ni acords postelectorals, ni res. Només volen que CiU desaparegui per ocupar el seu lloc en el mapa polític català. Quina obsessió malaltissa!