Demanen la dimissió del ministre Jorge Fernández Diaz

Aquest ministre, està especialitzat en difondre acusacions sense provar-les. I no passa res!

Quan l’ètica es supedita al sectarisme polític, la democràcia esdevé una estafa

Les actuacions fosques del ministre de l’Interior del govern espanyol, Sr. Jorge Fernández Diaz varen començar a ser evidents al novembre de 2012 quan al bell mig de la campanya electoral de les eleccions al Parlament de Catalunya, el diari El Mundo va publicar unes informacions en les que es vinculava al president Mas amb comptes a bancs de Suïssa. Aquestes acusacions que mai es van provar, van tenir un impacte clar en el resultat de les eleccions d’aquell any, quan semblava que CiU estaria a prop de la majoria absoluta i sorprenentment va perdre una dotzena de diputats respecte als que havia obtingut en les eleccions del 2010.  El diari El Mundo basava la notícia en un presumpte esborrany preparat per la UDEF (Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal) de la policia espanyola.  En aquella ocasió el ministre es va comprometre a obrir una investigació interna per saber que havia passat, però el mal ja estava fet. Per cert, mai s’ha sabut qui va ser el responsable de l’elaboració d’aquell informe fals.

Mesos més tard, el Sr. Fernández Diaz va a tornar a reincidir en el tema acusant ara a Xavier Trias alcalde de Barcelona de tenir un compte en una entitat bancària suïssa. El procediment va ser el mateix que el seguit amb el president Mas: filtració de la UDEF de la notícia als diaris propers, els quals no van dubtar ni quinze segons a publicar-ho. En aquesta ocasió però l’alcalde Trias va actuar amb molta rapidesa i va aconseguir certificats de la banca suïssa, en els que es deixava clar que ell no havia tingut mai comptes a Suïssa. Com en el cas del president Mas, el ministre Fernández Diaz, no només no es va disculpar amb l’alcalde de Barcelona, sinó que a sobre va fer unes estranyes declaracions en les que insinuava que potser tot plegat acabaria sent veritat atès que la investigació encara no estava tancada. De l’informe de l’UDEF tampoc se’n ha sabut mai més res i no ha transcendit en aquest cas ni tan sols que es fes una investigació interna. 

La última actuació del ministre Fernández Diaz contra Catalunya s’ha produït aquesta mateixa setmana quan va relacionar jihadisme i sobiranisme, acusant a la fundació “Nous Catalans” dirigida per Àngel Colom de donar aixopluc a islamistes radicals en el seu sí i de no col·laborar amb la policia en la identificació de determinades persones. El Sr. ministre va anar encara més enllà i va assenyalar algunes mesquites de Catalunya com les que mantenien una postura més pròxima al islamisme radical, creant recel en la població i malestar en la comunitat islàmica de Catalunya.

Aquestes manifestacions del ministre van tenir el suport d’un altre ministre del govern espanyol, el Sr. Garcia Margallo, de sobres conegut pel seu boicot als intents catalans d’explicar al món la necessitat de voler decidir lliurement el nostre futur,  que es va afanyar a dir que quan el ministre Fernández Diaz deia una cosa, és que tenia prou informacions i coneixements per dir-la, és a dir, va voler donar a entendre que les acusacions de Fernández Diaz eren certes. Convindria que algú li fes memòria al Sr. Garcia Margallo de que fa només uns mesos els fets havien demostrat que les filtracions de Fernández Diaz a la premsa espanyola no tenien cap mena de fonament.

Tot plegat ha comportat que alguns partits polítics catalans però també els alcaldes de Reus i Torredembarra hagin manifestat el seu rebuig absolut a les paraules del ministre Fernández Diaz. Les CUP han arribat a demanar la dimissió immediata d’aquest personatge tan tèrbol, mentre que CiU n’ha demanat la compareixença al Congrés dels Diputats per donar explicacions de tan desafortunada comparació entre sobiranisme i jihadisme.