divendres, 16 de maig de 2014

Jean Claude Juncker el nou Durao Barroso de la política europea



Com el seu antecessor Juncker continua amenaçant amb deixar fora d’Europa a una Catalunya independent, defensant les teories del PP


Duran Lleida té un problema: el líder del Partit Popular europeu del qual Unió en forma part, està en contra del dret a decidir dels catalans



Abans i tot que l’impresentable Sr. Barroso deixi la Presidència de la Comissió Europea, el seu possible substitut, ha fet propi el seu discurs. Si els votants no ho impedeixen, i el Sr. Juncker accedeix a la presidència de la Comissió, el discurs anti-català està garantit. El Sr. Juncker acaba de fer palès que aquella “neutralitat” que la Unió Europea volia mantenir amb el tema de Catalunya no és només que una intenció buida de contingut.

Mariano Rajoy i Jean Claude Juncker
El Sr Jean Claude Juncker ha anat fins i tot més enllà que el seu antecessor portuguès, doncs ha afegit al discurs “tradicional” de Barroso (qualsevol nou estat que sorgeixi de l’escissió d’un estat membre de la UE, queda automàticament fora de la UE) nous elements que fins ara els líders europeus no havien esmentat en cap cas. Faig referència al rebuig del Parlament espanyol a transferir les competències a Catalunya per celebrar un referèndum: Juncker ha dit que “comparteixo al 100% el criteri del president espanyol Mariano Rajoy, del Congrés dels Diputats i del Tribunal Constitucional sobre el dret a decidir”. En el seu discurs, el Sr. Juncker ha seguit el mateix guió que el seu antecessor Barroso: “una província que s’independitza no pot ser de repent un nou estat de la UE”

Com es pot veure, el discurs del Partit Popular Europeu és pel que fa a Catalunya, idèntic al que fan els populars espanyols. En aquest context cal fer-se una pregunta: que farà ara Duran Lleida, que va adscriure UDC al Partit Popular Europeu? La resposta ens l’ha donada aquest mateix matí el propi Duran Lleida quan en la seva “fulla parroquial dominical” ha dit que “entre Juncker i Catalunya sempre ens quedarem amb Catalunya”. De tota manera coneixent Duran i el seu estil de “capellà” no està gens clara quina serà la postura final d’Unió. El propi Duran afirma en la mateixa fulla parroquial d’aquesta setmana que “ja prendrem la decisió oportuna quan toqui”, exactament la mateixa frase que va dir en referència al vot d’Unió en la consulta, i oi que no tenim cap dubte de com Duran voldrà votar en aquest últim cas?    

Duran Lleida amb Jean Claude Juncker
Tornant al Sr. Juncker, haurem d’esperar a que s’hagin fet les votacions del dia 25 de maig per saber de quina manera el govern espanyol li pagarà els favors. Recordem que a Van Rompuy, després de haver desbarrat contra Catalunya el van fer doctor honoris causa d’una universitat espanyola, i que a Durao Barroso li van donar el premi? Carlos V. Segur que ben aviat veurem a Rajoy penjant-li alguna medalla...

Mentre tant a Catalunya continuem en una situació difícil. Els nostres polítics no acaben d’adoptar una posició unitària que superi les seves diferències; anteposen les seves estratègies de partit (aconseguit vots) als interessos dels catalans (aconseguir la independència) i mentre això sigui així, els Barroso, Juncker i d’altres camparan tranquil·lament desbarrant contra Catalunya, sense que des d’aquí s’alci una veu unitària i potent que els digui “senyors dirigents europeus: malgrat les seves opinions Catalunya esdevindrà un nou estat europeu independent, per que els catalans així ho volem, i no seran vostès qui ho impedeixi...”

Per la seva banda, el líders polítics espanyols no paren de contradir-se respecte a Catalunya. Fa pocs dies, el Sr Jauregui, històric socialista basc i nacionalista espanyol va criticar a Barcelona als sobiranistes catalans i va oferir una estructura federal per Espanya amb un estatus especial per Catalunya que blindés els trets bàsics de Catalunya (llengua, escola, etc.) i amb un sistema de finançament tipus “cupo” del País Basc i Navarra. Hores després de fer aquest oferiment en arribar a Madrid, va tenir que entonar el “donde dije digo, dije diego” atès que mitja Espanya se li va tirar a sobre, i per rectificar va dir que ell defensava per Catalunya un règim econòmic com el de la resta d’autonomies, contradient, com aquell que res, el que unes hores abans  havia dit a Catalunya.


Com volen que ens el creiem? Si és que no hi ha per on agafa’ls...              

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada