Comença la campanya electoral de les eleccions europees

Afortunadament, vividors de la política com Durao Barroso desapareixeran d’escena, sense haver aportat res de positiu a la societat europea

El problema és que aquestes eleccions serviran per que surtin altres Durao Barroso igual d’impresentables

Els ciutadans estem cridats a votar el proper diumenge 25 de maig per elegir els nostres representants a un Parlament Europeu que ha demostrat en repetides ocasions que avui per avui no serveix per a res, ni tan sols per obligar al govern espanyol a negociar amb el de Catalunya una consulta que ens permeti als catalans poder decidir lliurement el nostre futur.

Europa disposa de tres organismes diferenciats per regir els interessos dels europeus però el cert és que la Unió Europea és una nul·litat de primera magnitud.  D’una banda el Parlament Europeu, la composició del qual es dilucidarà el proper diumenge 25 d’acord a les votacions dels ciutadans de l’UE. Per l’altre banda El Consell Europeu presidit per tot un pallasso del tot irrellevant: cobra però no aporta absolutament res als ciutadans d’Europa; un autèntic “mangante” que no serveix per res. A aquest president el nomenen el presidents dels estats membres de l’UE per majoria qualificada. La triada es completa amb la Comissió Europea que presideix per ben pocs dies encara l’inefable Durao Barroso que és probablement el dirigent de la UE que més vegades ha insistit que una Catalunya independent quedaria for de la UE. A aquest poca vergonya el va escollir per majoria el Parlament europeu (el que es vota el proper dia 25)  a proposta del Consell Europeu.

En definitiva: els ciutadans votem el membres del Parlament Europeu, i entre ells escullen el seu president, cosa lògica, però el que no és tant lògic és que la resta d’estaments europeus els decideixen  els presidents del països membres de l’UE a través del Consell Europeu. Em sembla una estructura governada per les elits on una vegada més s’utilitza als ciutadans per tal de tenir una justificació que cobreixi els tripijocs polítics i econòmics que es porten els Rajoy de torn entre mans. D’aquesta manera és evident que Europa mai serà res al mon, com es demostra a la crisi d’Ucraïna  o com s’ha vist en tantes ocasions: en el pla internacional l’UE és res. I en el pla intern l’UE és el que diu la Sra. Merkel.

Llegint tot això, és evident que no ens poden quedar masses ganes de votar el dia 25 de maig: ja s’ho faran pensem una majoria de ciutadans, tal com ha passat en anteriors comicis europeus amb una participació gairebé baixíssima i en tot cas ridícula. Tanmateix en aquesta ocasió, encara que no en tinguem masses ganes, seria positiu que la participació a Catalunya fos significativament elevada.

Segurament tots tenim en la memòria el fracàs dels partits sobiranistes catalans que han estat incapaços de construir una candidatura unitària al Parlament Europeu; també, una vegada fracassada aquesta possibilitat, no han estat capaços de consensuar en els programes electorals alguns punts en comú sobre la necessitat que Catalunya pugui decidir lliurement el seu futur. Amb aquest panorama en el que els partits han anteposat els seus interessos i les seves estratègies als interessos del poble català, ens toca als ciutadans, prendre la iniciativa i demostra a Europa, que tot i que els nostres partits siguin una colla d’interessats en aconseguir cadires i sous, els catalans volem assolir la independència mantenint la condició d’europeus tal com ho som ara. Nosaltres no som europeus en tant que espanyols, sinó que som europeus en tant que catalans i això és el que hem demostrar a Europa, i per això hauríem d’aconseguir uns tants per cents de participació importants per tal que Europa constati l’interès dels ciutadans de Catalunya per la Unió Europea. Per això éstan important votar.

Votar a qui? A que vulgueu llevat dels partits d’obediència espanyola o als que decidint des de Catalunya, ho facin sempre defensant els interessos d’Espanya. Per tant i parlant clar, els vots dels catalans que estimem Catalunya s’haurien de concentrar entre CiU i ERC i potser també ICV tot i que aquests últims mantenen una posició molt ambigua. Que cadascú actuï en consciència