dimarts, 8 d’octubre de 2013

La Tercera Via és una “via morta”


Madrid vol la rendició incondicional de les aspiracions catalanes d'independència



Des de fa pocs mesos els catalans hem estat sotmesos a tres intents de seducció. Per una banda, Pere Navarro secretari general del PSC, després de demanar al Rei d’Espanya que abdiqués i pocs dies després demanar-li que faci de mitjancer entre el govern espanyol i el català, va tenir un altre feliç ocurrència: proclamar una Espanya Federal que havia de solucionar tots els nostres problemes a través d’una reforma de la Constitució.

El segon intent de seducció va venir de la ma de Duran Lleida, secretari general de CiU, que amb la seva famosa tercera via va intentar també convèncer als catalans  de la bondat i idoneïtat de les seves propostes. Duran Lleida oferia un nou sistema de finançament per Catalunya, un blindatge de les competències de la Generalitat davant del govern espanyol i que els espanyols es comprometessin a deixar-nos fer la consulta. Aquesta proposta va ser també rebutjada i ridiculitzada pel mateix president del govern espanyol Sr.  Rajoy, que va afirmar “no se que es eso de la tercera via”

Bofetada del PP a Sánchez Camacho 
Finalment aquest matí hem assistit a un  nou cant de sirena, aquesta vegada de la ma de la Sra. Alícia Sánchez Camacho, secretaria general del Partit Popular de Catalunya. Aquesta Sra., s’ha presentat a una reunió del Partit Popular de Madrid fer oficialitzar al proposta que a primera hora havia fet pública en un mitjà radiofònic d’abast espanyol. La seva proposta que ha obtingut el recolzament del seu col·lega de partit i ministre de l’interior Jorge Fernández Diaz, consistia a demanar per Catalunya un nou sistema de finançament en el que es limités la solidaritat i a més es respectés el principi d’ordinalitat que consisteix a assegurar que una comunitat no pot perdre posicions en la classificació segons generació de riquesa després d’haver exercit la solidaritat, davant d’aquelles autonomies que han rebut els efectes d’aquesta solidaritat  

La Sra. Sánchez Camacho ha sortit de la reunió a la seu del PP al C/ Gènova de Madrid amb la cua entre les cames, atès que els barons del partit presents a la reunió ( i els que sense ser-hi l’ha sentit per la ràdio) s’ha oposat radicalment a la seva proposta. La cirereta l’ha posat la Sra. de Cospedal quan a la sortida de la reunió ha dit que “El principio de solidaridad interterritorial es innegociable” y les terceres vies federalistes son oportunistes i responen a objectius partidistes i de curt termini. Ha sentenciat el tema dient que el PP no negociarà un finançament singular per Catalunya.

En una sola intervenció la Sra., de Cospedal ha donat doncs per tancats tant un finançament singular que pogués convenir mínimament a Catalunya com les propostes que demanaven una reforma de la Constitució, i com ja havia fet la Sra. Esperanza Aguirre dies abans amb el dret a decidir a l’assegurar que “Catalunya es de los españoles”. Adéu doncs a les propostes de Navarro, Duran Lleida i Sánchez Camacho. 

Jorge Fernandez Diaz, ministre de l'Interior del govern
espanyol, havia donat recolzament a la proposta
de Sánchez Camacho. La desqualificació
per tant també ho és per ell
Queda per tant ben clar que l’oferta de diàleg sense data de caducitat de Rajoy no era més que un guardar les formes, però que aquesta mai ha estat la seva autèntica voluntat. De fet els espanyols només esperen una cosa dels polítics catalans, i és que proposin la rendició incondicional de Catalunya als designis de Madrid. Amb el que els espanyols no compten és amb la societat civil catalana, que fins ara ha donat mostres d’una fermesa important en la seva voluntat de voler esdevenir un país europeu lliure. Tant de bo aquesta fermesa perduri i es reforci; falta farà.

Si en lloc de parlar de política, parléssim de dignitat, és evident que després de la rebolcada d’avui. La Sra. Sánchez Camacho hauria de plegar del seu càrrec al PP català. L’han desautoritzada en tota regla.

Però també està clar que els altres dos partidaris de la tercera via s’ho han de fer mirar amb urgència: Pere Navarro es desacredita tot sol. Tot i així els barons socialistes tampoc li han donat cap mena de suport, més enllà del paper de si però no del Sr. Rubalcaba que tampoc accepta el dret a decidir dels catalans. I al Sr. Duran Lleida, la seva insistència en voler convertir a Catalunya en una nació subordinada als interessos de Madrid, l’acosta cada vegada més a la seva pròpia via morta: la seva jubilació del món de la política.    

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada