dimecres, 30 d’octubre de 2013

El valor de les enquestes davant de la independència


Tot va molt a poc a poc...



Aquests últims dies hem conegut diferents enquestes. Depenent del mitjà, els resultats són uns o altres. Pel que fa a la independència, elPeriódico ha elaborat un treball en el que els partidaris de la independència, representen el 40% dels enquestats, mentre que en l’enquesta elaborada per l’AMI (Associació de Municipis per la Independència) els partidaris  de la independència són un 58,5% dels enquestats.

Els resultats de l'enquesta del Periódico pel que fa a la independència
Val a dir que l’enquesta de El Periódico ha estat realitzada sobre una mostra de 800 persones, mentre que la de l’AMI ha utilitzat una mostra de 3033 persones. És evident  que tot i que tècnicament les enquestes estiguin ben realitzades, la magnitud de la mostra té importància, però sobre tot encara en té més la selecció de la mostra en si. Si la mostra reflexa fidelment les diferents tendències socials que la caracteritzen, i el model estadístic escollit és correcte, el resultat de l’enquesta serà fiable. Tanmateix succeeix que en moltes ocasions la mostra escollida no representa amb fidelitat les diferents tendències que integren la societat i s’elabora sobre un conjunt de persones que no són significatives, i en les que s’hi inclouen majoritàriament tendències que en la societat no tenen el mateix pes. Quan això passa el resultat de la mostra no és fiable, independentment del nombre de persones que integren la mostra. Per tot plegat cal ser molt prudent davant de qualsevol enquesta per que a més del comentat, també hi té una gran influència la manera de  fer les preguntes  i l’ordre amb que aquestes han estat fetes.

A mi m’encantaria que la independència fos àmpliament majoritària a Catalunya, i que això es pogués evidenciar ben aviat en unes urnes. La millor referència que tinc per orientar-me sobre com poden anar les coses, no són precisament les enquestes. Són les imponents manifestacions de l’11 de setembre del 2012 i del 2013  amb 1 milió i mig de persones reclamant ser un Nou Estat d’Europa a l’any 2012, i quasi 2 milions  de persones reclamant la independència en la cadena humana del 2013. Són aquestes dues manifestacions de la voluntat popular les que em porten a pensar que la independència és possible, i està al nostre abast.

L'enquesta de l'Assiciació de Municipis per la Independència
Tanmateix hi ha una cosa que em preocupa molt més que el que diguin les enquestes. És l’actitud dels polítics catalans, amb una manca d’unió evident entre ells. En el mateix partit de govern hi ha postures diferenciades entre els sobiranistes i els partidaris de la tercera via. El partit que dona suport al govern (ERC) manté un discurs clar en vers el seu electorat, sense fissures en les seves files. Segurament aquesta és la raó per la qual les enquestes li van a favor. Altres partits catalanistes, con ara el PSC o el que hauria de quedar de l’antic PSUC mantenen postures molt ambigües sense acabar-se definir i amb contradiccions permanents (PSC sobretot). Finalment la CUP, que arriba a desconcertar a tothom amb posicionaments que ara no toquen com es reclamar la incorporació del País Valencià i de Ses Illes al procés secessionista. Sense unitat no anirem enlloc. Dic unitat; no unanimitat, atès que aquesta no la tindríem mai.

Dins del marc de les preocupacions, n’hi posaria un altre: el temps corre molt a poc a poc, i em neguiteja molt que entre el discurs de la por endegat per Madrid, i els cants de sirena dels Duran Lleida de torn, hi hagi gent que acabi desmotivant-se. Entenc que la il·lusió demostrada el passat 11 de setembre no s’ha d’esvair per més que molts espanyols i espanyolistes ho intentin, però no puc amagar que la lentitud del procés em preocupa.

Tinc presa...          

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada