Els greuges de l’Estat espanyol als catalans

La seva quantificació supera els 9.000 milions d’€

Més enllà de les qüestions econòmiques, hi ha greuges que justifiquen el trencament amb Espanya: la retallada de l’Estatut, els atacs al català, i d’altres 

Ahir, Francesc Homs, conseller de Presidència i portaveu del govern català, va presentar el document “La deslleialtat de l’Estat respecte de Catalunya” on es recullen els greuges que poden ser quantificats i els que no. Es tracta d’un informe molt complert que tothom pot entendre i al que es pot accedir per aquest enllaç.

El Conseller Homs ha donat a conèixer el contingut de
l'informe: "La deslleialtat de l'Estat respecte
de Catalunya"

Pel que fa a la quantificació econòmica dels greuges,  dir que l’Estat espanyol deu a Catalunya 9.375,7 milions d’€. Aquesta xifra inclou 5.748 M€ d’inversió en infraestructures; 672,6 M€ de reducció d’ingressos finalistes provinents de l’Estat;  1.715,2 M€ de mesures estatals que suposen increment de despesa; i 1.239,9 M€, de mesures estatals que suposen un decrement d’ingressos.

Els diners que sens deuen en infraestructures has estat reconeguts pel propi ministeri de Foment espanyol, i no ens els volen pagar, per que Montoro diu que “no hay dinero”. De fet el Sr. Montoro s’ha distingit des del primer dia que és al ministeri com un dels principals agressors de l’economia catalana, atès que les seves decisions sempre s’han pres amb un objectiu molt clar: posar totes les dificultats possibles a que un govern “rebel” com és el català, se’n surti. O ens rendim, o ens escanya. Queda una tercera via, no la d’en Duran sinó la bona: fugir d’Espanya quan abans.

Però els incompliments de l’Estat amb Catalunya no són només econòmics. N’hi ha que afecten a l’essència democràtica d’un país, com ara l’estocada definitiva que el Tribunal Constitucional espanyol va donar a l’Estatut de Catalunya, després que aquest fos votat pels catalans, o el recurs presentat pel govern espanyol davant del Tribunal Constitucional per la Declaració de Sobirania que al seu dia va aprovar el Parlament català.

Al ministre Montoro li encanta gitanejar
amb Catalunya  

Segurament, un dels greuges més important que hem sofert els catalans en aquests últims temps, és el relatiu a la immersió lingüística. En aquest sentit, qui primer va actuar conta la immersió va ser el propi TC, que va reconèixer que el català i el castellà a Catalunya han d’estar en peu d’igualtat. Aquest fet va comportar que immediatament es presentessin recursos al Tribunal Suprem, per tal que imposés aquesta doctrina del TC a Catalunya, i en diferents sentències es va fallar a favor de famílies que demanaven que la llengua vehicular dels seus fills a Catalunya  fos el castellà. Aquesta situació, el departament d’Ensenyament de la Generalitat, l’ha anat conduint amb ma esquerra i exitosament, fins que un altre enemic de Catalunya, el ministre Wert, va decidir intervenir per acabar d’enfonsar la nostra llengua, a través de la Llei Wert que recentment ha estat aprovada en el Congrés dels Diputats espanyol, pendent únicament dels últims tràmits en el Senat.

Tampoc s’ha de deixar de banda altres incompliments importants del govern espanyol, com ara les diferents sentències del TC que el govern espanyol no ha complert. Ells (el govern espanyol) que diuen que “las senténcias se acatan”  són els primers que no les compleixen. Entre elles destaca el tema de les beques, que hauria d’haver estat transferit des de fa anys a la Generalitat, i que gràcies a no ser-ho els joves catalans són els que menys beques reben de tot l’Estat.

Aquest exemple serveix per posar en evidència que, tal com diu el conseller Homs:  “la deslleialtat institucional practicada per l'Estat espanyol té com a principal conseqüència directa per a la ciutadania l'increment de desigualtats i discriminació entre els ciutadans per raó del territori on viuen”