dijous, 10 de setembre de 2015

La democràcia segons el govern espanyol del PP


Després d’amenaçar amb tots els horrors imaginables, ara treuen al Sant Crist gros i amenacen amb l’enviament de l’exercit a Catalunya si el 27S guanya la independència i el Parlament català incompleix la “legalitat espanyola”


Diputats catalans aprofiten per denunciar a Europa les paraules del ministre Morenés.

   

Aquest dies propers a l’11 de setembre, i també a la data transcendental del 27S, a Madrid, i en concret al govern espanyol estan començant a aflorar els nervis. Només així es pot explicar que el ministre de l’exercit a preguntes d’algun periodista, amenacés una vegada més als catalans, aquesta vegada utilitzant a l’exercit com a element per fer por. El Sr. Morenés va dir que si a Catalunya tothom complia amb les seves obligacions legals no era de preveure que s’hi hagués d’enviar a l’exercit. Com és fàcil deduir el Sr. Morenés estava intentant acoquinar a l’independentisme català amb l’enèsima amenaça d’aquests últims anys.

Al ministre el va voler corregir la Vicepresidenta del govern espanyol, la Sra. Soraya Sáenz de Santamaria (SSS), que va intentar treure llenya al foc. Tanmateix va quedar molt clar quin és el tarannà democràtic del govern del PP, que en absència d’arguments coherents, utilitza l’amenaça i el discurs de la por per intentar restar vots a la candidatura de “Junts pel Sí” que totes les enquestes d’intenció de vot publicades fins ara donen guanyadora a les pròximes eleccions del 27S, i que amb els vots de la CUP acabarien configurant un Parlament de Catalunya amb una majoria absoluta de diputats independentistes.

Amb una acció feta i coordinada per alguns eurodiputats catalans (els de Convergència i ERC), van denunciar a Brussel·les aquestes insinuacions del ministre Morenés, que varen ser enèrgicament rebutjades per forces diputats de diferents grups. Destaca la carta que 31 eurodiputats pertanyents a 14 països europeu han fet arribar al ministre espanyol mostrant-li la seva preocupació i demanant que rectifiqui les amenaces a Catalunya.

En la cara positiva de la notícia hi ha el fet que, tal com explicava en l’últim post, el propi govern espanyol està aconseguint amb la seva actitud internacionalitzar el conflicte Catalunya-Espanya. Per una banda el ministre Margallo i la diplomàcia espanyola estan intentant per tots els mitjans al seu abast evitar que mandataris europeus rebin al president Mas, i pressionen també per que les xerrades explicatives que membres del DIPLOCAT fan per diferents països occidentals, no es duguin a terme, evitant que els catalans puguem explicar al món perquè ens hem decidit a emprendre el camí de la independència. Però paradoxalment són ells mateixos els que contribueixen a que el món occidental conegui i s’interessi pel “conflicte català”. En aquest sentit destaca l’últim èxit assolit per la “diplomàcia” catalana, que ha aconseguit el suport d’uns quants congressistes dels Estats Units, en la defensa del dret d’autodeterminació del catalans.

El ministre Morenés i l'exministra Chacon passant
revista a les tropes. 
Entendre perquè l’Estat espanyol actua d’aquesta manera no és excessivament complicat. És sabut que Catalunya aporta a l’estat espanyol un 20% del PIB estatal. I per Espanya, perdre de cop un 20% del seu PIB significaria un cop econòmic molt difícil de superar sense tenir que assumir grans sacrificis. Aquesta pèrdua de pes econòmic els posaria en una situació compromesa a l’hora de pagar el deute elevadíssim d’Espanya, però posaria en risc també que algunes de les comunitats autònomes espanyoles que reben un suport important amb l’aportació catalana, poguessin continuar mantenint uns serveis públics com els que tenen. Però no acaben aquí els problemes: L’aeroport de Barajas s’hauria de sotmetre a la competència amb el d’El Prat; les inversions que es fan a molts llocs d’Espanya  en detriment de les poques que es fan a Catalunya s’haurien de quedar penjades; l’únic AVE mitjanament rentable de la xarxa ferroviària espanyola deixaria de ser rentable, atès que a molts catalans ja no ens seria necessari viatjar a Madrid. I molts més exemples.


Això són alguns dels molts motius que Espanya té per no voler la independència de Catalunya, a banda dels motius purament d’orgull, de voler demostrar al món el seu poder sobre Catalunya, d’exercir el “dret de conquesta” i ser capaços de sotmetre al poble de Catalunya. Jo diria que afortunadament pels catalans tot això està a punt de canviar.       

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada