dissabte, 12 de setembre del 2015

11 de setembre de 2015: una Diada excepcional


Centenars de milers de catalans, es concentren a la Meridiana per reclamar la independència de Catalunya


A Madrid, el govern espanyol respon amb el menyspreu habitual: continuen sense entendre el que passa a Catalunya


Avui 2 milions de catalans segons algunes fons, s’han citat a la Meridiana de Barcelona per explicar-li al món que volen que Catalunya esdevingui un Estat independent en el marc de la Unió Europea. La celebració d’avui, festiva i il·lusionant com les quatre anteriors que hi ha hagut des de l’any 2012, demostra que l’anhel independentista d’una clara majoria de catalans, no és flor d’un dia. A l’any 2012 varen ser més d’1 milió de persones les que varen concentrar-se al Passeig de Gràcia per reclamar la independència; a l’any 2013 1,6 milions de catalans es van donar les mans formant una cadena humana des de la Catalunya Nord fins al límit del País Valencià (el riu Sènia) amb el mateix objectiu, i l’any passat 1,8 milions de catalans van formar la V baixa a Diagonal/Gran Via per insistir en la demanda d’un Estat independent. Aquest 11 de setembre, tant de bo sigui l’últim en el que els catalans haguem de fer aquesta reivindicació per què això voldria dir que finalment l’objectiu ha estat assolit.

Era emocionant veure-hi tanta gent jove, i tanta alegria a les cares de la gent. No hi ha cap altre poble al món que estigui donant una lliçó de democràcia com la que estem donant els catalans; no hi ha cap altre país al món que faci una reivindicació com la nostra d’una manera tan distesa i sense crispacions. Volem la independència i ara és el món que ens ha d’escoltar.

La resposta de Madrid ha estat l’habitual en aquests cassos: rebaixar la xifra d’assistents a una xifra ridícula, que deu ser la riota de mig món que ha pogut veure imatges de la Via Catalana; menyspreu absolut vers els assistents a la manifestació als que ens han considerat poc menys que borregos alliçonats pel president Mas; amenaces amb el compliment de la Llei, i fer veure que aquí no passa res, i apel·lant, això sí, a la “majoria silenciosa”; molt vergonyós tot plegat.  

Com en altre anys, prefereixo deixar pas a les imatges que són molt més aclaridores que les meves paraules. Són aquestes:


































Nosaltres també hi erem:





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada