dimarts, 21 d’octubre de 2014

Important desgavell polític


Els catalans avui, ens sentim molt decebuts amb la classe política que tenim


Mas, Junqueras i Herrera, posen per davant els interessos partidistes, mentre la CUP intenta refer la unitat malmesa



Desprès del clam unànime dels més de 100.000 ciutadans que ens vàrem concentrar diumenge passat a la Plaça Catalunya de Barcelona, el sobiranisme català confiava  en una recuperació de la unitat política entre els partits partidaris del Dret a Decidir del poble català. Doncs bé, 24 hores després d’aquella concentració massiva ens trobem davant d’un panorama del tot decebedor. No només no s’ha refet la unitat d’acció política sinó que  a més, les coses s’estan deteriorant a cada instant que passa.

Tot va començar ahir al matí quan David Fernández (CUP) va anunciar en un programa de ràdio que el seu partit estava a punt de bastir un acord amb CiU, que es faria extensiu a la resta de forces pro Dret a Decidir, amb l’objectiu de refer la unitat i permetre un 9N que tingués la màxima significació i rigor democràtic possible. De les seves paraules va quedar clar que dels 11 punts que incloïa la petició de les CUP, el govern n’acceptava amb alguna matisació 10. Només el punt relatiu a la desobediència en cas de que Madrid tornés a impedir la consulta quedava fora del possible acord.

Hores més tard, el conseller Homs va convocar al mitjans de comunicació per fer un declaració ridícula vist el que ha acabat passant. En aquesta compareixença el conseller Homs va explicar que havien arribat a un preacord amb les CUP per refer la “unitat tècnica” i reforçar l’èxit del 9N, i que aquest preacord es miraria de fer-lo extensiu a la resta de forces pro Dret a Decidir.

Però inconcebiblement, el Sr. Homs havia anunciat una cosa que no era certa atès que una hora després de la seva compareixença la CUP feia pública una nota en la que negava qualsevol tipus d’acord amb el govern de la Generalitat. Si el Sr. Homs vol fer el ridícul a nivell personal, evidentment està en el seu dret, però posar en risc el procés d’aquesta manera és propi d’una incontinència verbal greu. El Sr. Homs quan parla ho fa en qualitat de portaveu del Govern de la Generalitat, i per tant a qui fa fer el ridícul és a la màxima institució política de Catalunya. Que algú li ho expliqui si us plau

Però el pitjor encara havia de venir. Resulta que Oriol Junqueres també va perdre els estreps. Indignat per que estava perdent protagonisme, no se li va acudir res més que intentar bastir un acord amb Joan Herrera, un altre botifler comparable a Duran Lleida, per tal d’exigir al president de la Generalitat la convocatòria immediata d’eleccions. Gran error el de Junqueres, que posa de manifest la gran immaduresa política d’Esquerra Republicana de Catalunya, o si més no, dels líders que treballen directament per la independència de Catalunya. Una vegada aconseguit l’acord entre ells dos, li van proposar a les CUP que s’hi adherissin.

Les CUP, veient que se’ls estava utilitzant per part dels uns i dels altres, varen fer un altre comunicat  en el que lamentaven que la seva petició d’11 punts per donar validesa al nou 9N, fos instrumentalitzada per interessos polítics dels dos bàndols clarament enfrontats.

De tot plegat en faig algunes lectures: la primera és que l’únic partit que està demostrant fins ara que la seva prioritat és Catalunya són les CUP. Ells, des de la seva postura en contra del “sistema”, han estat capaços d’aparcar altres consideracions i posar Catalunya al capdavant dels compromisos amb els seus votants. Se’ls hi ha d’agrair, tot i que sovint no puguem compartir alguna de les seves actituds.

La segona és que Oriol Junqueres queda del tot desacreditat, sinó rectifilavangca, per ser líder del país en un futur. La seva maniobra d’intentar un pacte amb uns botiflers, el desacredita com estratega  polític i el converteix en un polític més, capaç de maquinar el que convingui per tal de mantenir-se en primera plana de l’actualitat i protagonista de la història. Gran sorpresa negativa amb una home que venia una imatge determinada, i que en la primera dificultat seria que s’ha trobat ha demostrat la seva manca de cintura (també en la política) i que en el fons “és com els altres”

I no em puc estar altre vegada de criticar durament a Francesc Homs. Un autèntic bomber piròman, polític de baixa volada, al que ser portaveu del govern li ve massa gran. Sembla que ell i Junqueres no són gens compatibles, i d’això se’n deriven unes actituds personals que no beneficien en res al procés sobiranista. Tant costa deixar de banda les actituds personals, quan està en joc el futur de Catalunya?


Seria bo per Catalunya, que tots aquests polítics que no saben aprofitar en bé del país aquesta oportunitat històrica que tenim els catalans, es quedessin per sempre, avergonyits, a casa...   

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada