diumenge, 20 de juliol de 2014

Les raons que justifiquen la posición de Frau Merkel



En aquesta Europa dels estats, tothom va la seva


Només els interessa els diners i els càrrecs 


Aquesta setmana ha estat notícia el posicionament de Frau Merkel sobre el procés sobiranista català. La seva posició, veient l’aire que està adoptant aquesta Europa vella, sense valors i sense idees,  ha estat optar per la sortida que els causa menys perjudici al alemanys.



En efecte, si Catalunya aconsegueix la independència, Espanya es trobarà amb fortes dificultats per poder pagar tot el que deu a la Unió Europea. Recordem que Catalunya aporta al PIB espanyol un 20% del mateix.  Per tant en aquestes circumstàncies Frau Merkel adopta la postura més lògica: ella vol cobrar tots els diners que el govern alemany, inversors alemanys i bancs alemanys han prestat a Espanya aquesta anys en els que el govern espanyol ha estat a un pas de tenir que ser rescatat.  I per assegurar aquest cobrament necessita que Catalunya continuï sent espoliada  pel govern espanyol. Aquesta és la raó que justifica la postura oficial del govern alemany davant la més que probable secessió de Catalunya.

Tanmateix el que és important és la postura final del govern alemany, quan Catalunya hagi assolit el tan desitjat alliberament nacional. La pregunta és: com reaccionarà Alemanya quan Catalunya deixi de ser una colònia espanyola i passi a ser un Estat independent?  Jo tinc una resposta, que m’agradaria que no fos equivocada. És la següent: tenint en compte que a Catalunya hi ha centenars d’empreses alemanyes o amb capital alemany crec que no és gens descabellat pensar que el govern alemany intentarà protegir de la millor manera possible els interessos dels seus súbdits a Catalunya i les inversions que aquests hagin fet en el nostre país. Per tant, davant d’una Catalunya independent, crec que el govern alemany serà dels primers a reconèixer aquest nou Estat d’Europa, amb o sens Frau Merkel al capdavant del govern.  Crec que coneixent el pragmatisme alemany, i el del seu govern, i el de Frau Merkel com a  cap d’aquest govern, la posició final dels alemanys serà la del ple suport a la independència de Catalunya.

És doncs aquest mateix pragmatisme el que porta ara a Frau Merkel a posicionar-se al costat de Rajoy, dient que defensa les actuals fronteres europees. Estic segur que fent aquesta afirmació no es va adonar de la gran contradicció en la que ella mateixa queia, doncs si no hagués caigut el mur de Berlin, i s’haguessin respectat les fronteres que existien fins ales hores, avui ella continuaria sent ciutadana de la República Democràtica Alemanya.  Aquesta realitat viscuda a Europa fa tot just 25 anys demostra ben clarament que les fronteres poden canviar-se quan es donen condicions que ho justifiquen, i en el cas de Catalunya ja ens encarregarem els catalans de que quedi prou clar per Europa i el mon que ens volem independitzar d’Espanya.

Hi ha una cosa que em va tranquil·litzar molt. La pròpia Frau Merkel es va apressar a dir, immediatament després de la frase comentada abans, que ella no volia posar-se en qüestions que depenien exclusivament dels espanyols. Amb aquest afegitó estava dient indirectament que ella acabaria acceptant allò que es decideixi a Espanya sobre el tema, és a dir el que acabem decidint els catalans.   

I la decisió del catalans la sabrem el proper 9N. Falten 3 mesos i mig mal comptats.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada