diumenge, 6 de juliol de 2014

Aquesta és l’Europa que volem?


Una Europa cada vegada més allunyada dels seus ciutadans


Als polítics europeus només els preocupa sou, càrrecs, poder…



Aquests dies els diaris han explicat els acords als que la política  europea que es practica a Brussel·les, ha arribat. Els tripijocs entre els uns i els altres ha fet que personatges pertanyents a les classes polítiques europees s’hagi repartit els càrrecs d’una manera tant poc ètica que justifica  el progressiu allunyament dels ciutadans de la política.

Jean Claude Junker "escanyant" al ministre espanyol Luís
de Guindos. La realitat no està tan lluny de la ficció... 
Els ciutadans europeus han votat, i més que el resultat d’aquestes votacions el que cal valorar és la baixa participació que de sempre aquestes eleccions han aconseguit, no només a Catalunya, sinó també a l’Estat espanyol. Una de les raons d’aquesta baixa participació cal cercar-la en el fet que els ciutadans de la UE en cap cas han decidit qui serà el cap del Parlament europeu i qui serà el cap de la Comissió europea. Ni tan sols hem decidit si per construir aquesta Europa ens cal un Parlament europeu, una Comissió europea i a més un Consell Europeu, o potser amb menys organismes, amb menys polítics i amb menys funcionaris, Europa seria un ens molt més eficient i molt més proper a les necessitats dels ciutadans.

Dic això, per que aquesta Europa que estan construint, respon molt més a les necessitats dels polítics que no pas a les dels ciutadans. La gent no compta; compten només els interessos dels polítics, ni tan sols el dels estats. I posaré un exemple: el partit popular espanyol  s’ha oposat de sempre a que el català sigui llengua oficial a Europa. Aquesta és una postura que respon a la voluntat d’un partit que ara eventualment està governant a Espanya, però aquest partit ha tingut en algun moment en consideració el desig dels catalans al respecte? En lloc d’adoptar una postura d’Estat han adoptat una postura de partit, que Europa ha acceptat sense més.

Martin Schulz, de nou presidirà el Parlament Europeu
El català llengua oficial? Ni parlar-ne!
Els exemples podrien multiplicar-se fins a l’infinit, i tots ells ens portarien a la conclusió que Europa i totes les seves estructures serveixen per que uns quants espavilats aconsegueixin sous que mai podrien imaginar si haguessin de treballar en el mercat laboral com la immensa majoria de mortals. Però no és només això, és que a més, les diferents organitzacions europees que giren al voltant de la UE, serveixen per que ex polítics gaudeixin de càrrecs i sous encara més escandalosos que els dels diputats del parlament europeu. Destaca en aquest sentit com exemple el cas de la Sra. Magdalena Álvarez (coneguda per la frase “antes partia que doblá”), exministre del PSOE que fins fa ben poc ostentava el càrrec de vicepresidenta del BEI (Banc Europeu d’Inversions) i cobrava una retribució de 20.000 € al mes!, i que ara, un cop dimitida pels escàndols econòmics en que s’ha vist implicada a Andalusia percebrà 10.000 € al mes fins que es jubili. Certament, conèixer tots aquests escàndols, per força ha d’allunyar a la gent d’Europa que no pas apropar-la.

Però és que els problemes que aquesta Europa ens genera van molt més enllà. Aquesta Europa és la responsable de les retallades que molts països de l’UE han hagut d’aplicar com a conseqüència de la negligència de la pròpia Comissió Europea en el control de les polítiques econòmiques que molts països de la Unió han practicat.
 
"Antes partía que doblá" però amb la cartera
plena de privilegis  
I juntament amb això apareix un contradicció important, que no és altre que el fet del progressiu increment de la burocràcia administrativa i funcionarial. Els alts funcionaris europeus aquells que configuren l’elit dels funcionaris estan omplint Europa de normatives i regulacions que en lloc de facilitar la feina a les empreses el que fan és precisament el contrari, amb noves traves i noves exigències que en molts cassos impossibiliten el normal funcionament de les empreses.

És aquesta l’Europa que volem? És aquesta l’Europa que ens preocupa si una vegada aconseguida la independència, en quedem fora? Ho hem pensat bé tot això? I si comencéssim pensar que sense Espanya i aquesta Europa, estaríem  millor? El mon no s’acaba amb la Unió Europea dominada per la Sra. Merkel entestada a mantenir les polítiques d’austeritat fins a límits insostenibles, afectant l’estat del benestar de milions de ciutadans europeus que l’únic dolent que han fet és tenir uns governants ineptes en el millor dels cassos per que en alguns d’ells a sobre d ineptes caldria afegir-hi el qualificatiu de xoriços.


Acabo tal com he començat: aquesta és l’Europa que volem?    

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada