dijous, 17 de juliol de 2014

El nacionalistes espanyols surten com a bolets de sota les pedres


El nacionalisme espanyol carrega contra Catalunya


Qui finança aquesta “orgia del nacionalisme espanyol”?



Aquest dies estan proliferant els manifests en contra de la llibertat de Catalunya. Fa dos dies va ser la plataforma “libres e iguales” que es va presentar davant del Congrés dels Diputats i es va posicionar en contra de cap concessió a Catalunya per part del govern espanyol. Entre els seus membres destaquen personatges com Mario Vargas Llosa que sempre s’ha distingit pel seu odi a Catalunya, o Adolfo Suárez Illana. Val a dir que sento un gran respecte per la figura d’Adolfo Suárez, per tot el que va fer dinamitant des de dins el règim franquista i propiciant una pseudo-democràcia que ha arribat fins avui en dia. Sap greu que el seu fill malmeti la figura del seu pare, un home tolerant que mai hauria aprovat el posicionament del seu fill. En un grup com aquest és evident que no hi podia faltar el “pallasso nacional” Albert Boadella home desprestigiat allà on n’hi hagi.

Libres e Iguales (tot i que alguns són més baixets que els altres
 i unes són dones i els altres homes) 
En la mateixa línia, un grup “d’intel·lectuals” madrileny encapçalats per Nicolás Sartorius ha presentat un altre plataforma que reclama la reforma de Constitució espanyola per tal de possibilitar una solució federalista al problema de Catalunya. Les dues plataformes tenen en comú la seva oposició a que a Catalunya es celebri una consulta pel Dret a Decidir, i el catalans puguin exercir el seu dret a ser lliures. Per la resta, les dues plataformes presenten diferències ideològiques en funció de les seves arrels. Libres e Iguales, de clara inclinació a la de dreta reaccionaria espanyola és partidària de que “a Catalunya ni aigua”, mentre que la plataforma del Sr. Sartorius, més orientada als sectors d’esquerra, defensa un Estat Federal, però sense cap mena de privilegi per Catalunya; és una mena de “más de lo mismo pero con otro nombre”.  Tot plegat per negar el dret dels catalans a decidir el seu futur. Com deia Josep Pla, el que més s’assembla a un espanyol de dretes, és un espanyol d’esquerres... i tenia raó, és evident.         

Els intel·lectuals de l'Espanya federal
Tot això es produeix “casualment” pocs dies abans de l’entrevista que han de mantenir el president espanyol Mariano Rajoy i el president Mas, al voltant del “problema català”. Cal recordar que fa molts pocs dies, un altre plataforma d’aquest mateix estil es va presentar aquesta vegada a Barcelona. Es tracta de Societat Civil Catalana que ha estat rebuda en audiència (diuen que de 10 minuts) pel president espanyol Rajoy. Aquesta plataforma té com objectiu, com no podia ser d’altre manera, evitar que els catalans puguem decidir el nostre futur. Com que s’oposen a la independència de Catalunya, volen impedir el dret democràtic a que els catalans votem el 9N.

Per acabar de preparar la reunió entre els dos presidents, ahir s’hi va afegir un personatge, el bufó del circ del govern espanyol. Es tracta del ministre Montoro, que en unes declaracions al diari The Wall Street Journal ha descartat dotar a Catalunya d’un règim fiscal propi per que això no ajudaria a l’economia catalana. Es fa molt difícil intentar respectar a aquest senyor sense cap insult, però està molt clar que les seves paraules i els seus raonaments insulten la intel·ligència. 

Societat Civil Catalana, finançats per la FAES?
Quan analitzes amb certa calma el fil conductor dels governs espanyols, i en especial el del PP, te’n adones que l’únic Nord que es veu és el de maltractar Catalunya. Els espanyols en política internacional per exemple, han passat del no a la OTAN a formar-ne part, i fins i tot aconseguir que el secretari general d’aquesta organització fos espanyol. En matèria econòmica es debaten entre els retalls a l’estat del benestar contraposats a la mania de fer AVE per tot arreu encara que vagin pràcticament buits. En infraestructures han estat capaços de construir autovies gratuïtes i al seu costat posar-hi autopistes de pagament per les que no hi circula ningú. Contradiccions permanents una vegada i un altre en tots els àmbits possibles. Tots? bé, en l’únic en el que el camí es clar i permanent és amb Catalunya: espoliar als catalans per tal que ells puguin viure millor. Com feien habitualment amb les colònies… 

La pregunta que es deriva de tot plegat, és on eren tots aquests intel·lectuals d’esquerres i de dretes quan el Tribunal Constitucional demolia l’Estatut, i en base a aquesta sentència el Tribunal Suprem feria de mort la immersió lingüística i el ministre Wert ho aprofitava per “espanyolitzar” als nens catalans. Això deu ser “la crema de la intelectualidad”  que forma part la lletra del xotis "Madrid"               

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada