dimecres, 26 de febrer de 2014

Europa diu que la secessió de Catalunya és un afer intern espanyol...


...però no paren de ficar-hi cullerada


Negociar amb l’Estat espanyol és demanar un impossible. Tanmateix cal dir que no volem negociar el dret a votar... en una democràcia aquest dret ens pertany.



Aquests dies ha visitat Barcelona la vicepresidenta de la Comissió Europea  i comissària  de Justícia i Drets Fonamentals i Ciutadania, la Sra. Viviane Reding. Durant la visita fa mantenir un “diàleg” amb ciutadans, per parlar de la independència de Catalunya. La Sra. Reding, que vull suposar no venia alliçonada per l’inefable Margallo, va caure en els contradiccions a les que ja ens tenen acostumats els mandataris europeus al referir-se als problemes de Catalunya. Per ells la voluntat dels catalans de voler decidir lliurement el seu futur és un problema intern de l’Estat espanyol, però una vegada dit això prenen posició d’una manera molt clara en contra de les tesis catalanes defensant a ultrança els arguments dels espanyols. I ho fan per que es dediquen a explicar a tort i a dret tota la sèrie de plagues bíbliques que hauríem de suportar els catalans si se’ns acudís marxar d’Espanya.




Sense que hi hagi cap norma que ho interpreti, sense que hi hagi cap precedent, sense que cap estructura jurídica de la UE ho hagi estudiat a fons, ells afirmen categòricament que una Catalunya fora d’Espanya quedaria automàticament fora de l’UE. La Sra. Reding ho ha adornat una mica dient que com que ella no vol perdre al “catalan people” cal que catalans i espanyols s’assentin a negociar per evitar la sortida de Catalunya. De tota manera, a la Sra. Reding la va trair el seu propi seguici: l’acompanyava el Sr. Mendez Vigo secretari d’estat de l’UE, que en un moment donat va agafar el micròfon per dirigir-se als assistents i dir que els independentistes érem una colla de babaus. L’auditori el va xiular; era el mínim

Cal agrair-li a la Sra. Reding la seva delicadesa, però ella sap  molt bé que la seva petició de negociació a les dues bandes “sense línies vermelles” és pura entelèquia atès que el govern espanyol està enrocat en la Constitució, però a més amb una lectura restrictiva de la mateixa, fet que impossibilita qualsevol negociació i el més mínim diàleg. Quan una de les parts en conflicte et diu clarament que no vol ni pot parlar de consultes democràtiques t’està dient que no vol saber res de les teves legítimes aspiracions i dels teus drets. Avui mateix, el president Rajoy ho ha tornat a deixar clar al Congrés dels Diputats a Madrid dient que “el derecho a decidir es de todos los espanyoles”, fet que ens deixa als catalans sense el dret bàsic a poder decidir que volem per Catalunya en el futur. Impossible negociar. 


Però a més hi ha un altre consideració a fer, i és precisament que més d’un milió sis-cents-mils catalans fa tot just quatre mesos i mig varen expressar lliurement que volien la independència de Catalunya. Tinc el convenciment que tots aquests catalans que van manifestar els seus sentiments en la cadena humana el dia de la Diada, són favorables a que el poble de Catalunya manifesti a les urnes la seva voluntat, i respectar l’alternativa que resulti guanyadora. El que ja no tinc tan clar, és que aquests catalans acceptin una negociació amb l’Estat espanyol, que sempre ens obligaria a reduir les nostres legítimes aspiracions, i a més ens tornarien a enganyar com cada vegada que els nostres representants s’han assentat a negociar amb ells ens han acabat fent. Per tant, segurament els catalans tampoc volem negociar amb Madrid. Una vegada assolida la independència, potser seria el moment de posar-s’hi d’acord  per discutir quina part del deute en quedem, i moltes altres coses que caldrà aclarir, però en aquests moments dialogar amb Madrid és prestar-se voluntari a que ens tornin a afaitar com tantes altres vegades han fet.


Com vol la Sra. Reding que ens fiem dels espanyols quan amb una sentència rere l’altre s’estan carregant la immersió lingüística,  i ens neguen el fet de ser una Nació amb totes les de la llei, o ens sotmeten a un espoli econòmic com el que no n’hi ha cap altre a Europa!  No podem Sra. Reding. Els catalans volem ser per sobre de tot, catalans, i universalment europeus, però si vostès ens neguen el dret a ser el que ja som (ciutadans de la Unió Europea), vostès mateixos amb les seves decisions hauran acabat amb el somni d’una Europa dels pobles que respecta els drets democràtics de les minories. Pitjor per vostès.      

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada