divendres, 7 de febrer de 2014

El PSC-PSOE s’esforça a boicotejar el procés sobiranista català


A tal fi, compta amb l’apreciable col·laboració d’empresaris partidaris de la tercera via, per conveniències econòmiques, i d’algun polític vestit de botifler


Una tercera via “morta” que comporta el “más de lo mismo para que todo siga igual”



Aquests dies la “tercera via” o la “via morta” tal com molts la tenim catalogada, està intentant les últimes alenades de vida. Es debat furiosament contra aquells que la considerem del tot inútil i sobretot ni tan sols, via de servei. No la volem.


Tot i això, els seus partidaris es mouen desesperadament per intentar mantenir-la en funcionament i ho fan des de dos fronts diferenciats: el front madrileny-espanyolista i el front empresarial català. El primer compta amb l’inestimable col·laboració del PSC (facció Pere Navarro), i el segon amb l’impuls de catalans amb molts interessos a les espanyes que els fa prioritzar els seus interessos econòmics als sentiments nacionals si és que els tenen.

Sembla que el front espanyol ha delegat amb Alfredo Pérez Rubalcaba, secretari general del PSOE, per tal que aquest intenti cercar complicitats amb els partidaris catalans de la tercera via. Això justificaria els viatges que últimament aquest home està fent a Catalunya, en els que es reuneix amb “destacats” personatges de la vida civil catalana com el comte Godó que li ha posat els seus mitjans de comunicació a disposició: La Vanguardia dirigida pel monàrquic Marius Carol, RAC 1 amb la seva força de ràdio privada en català, i TV8 amb una persona que té tant de petulant com d’ignorant, com és el periodista Josep Cuní. També s’ha reunit amb un altre català “il·lustre” com José Manuel Lara, propietari del grup Planeta, que ja va anunciar que Planeta abandonaria Catalunya si aquesta esdevenia independent, Gay de Montellà president de Foment del Treball que ja ha manifestat en més d’una ocasió la seva oposició al procés sobiranista català, Isidre Fainé de La Caixa, que com és ben sabut té interessos econòmics repartits per mitja Espanya, Josep Oliu, president del Banc de Sabadell, un altre català també “il·lustre” per que també s’ha mostrat obertament en contra d’una Catalunya independent, de Joan Rosell president de la patronal espanyola CEOE, entre d’altres personatges. Rubalcaba també ha assistit a un dinar al Cercle d’Economia on ha entrat en contacte amb altres empresaris catalans.

Paral·lelament a Madrid, la vicepresidenta del govern espanyol es reuneix amb un altre català. Josep Antoni Duran Lleida dina amb la vicepresidenta del govern espanyol i de la reunió no se’n deriva cap comunicat ni cap conclusió. Tot sembla indicar que Duran és informat que a través de Rubalcaba, el govern espanyol mirarà d’influir en totes aquestes elits de l’economia catalana amb l’objectiu de apartar-los encara més del que ja ho estan, del procés sobiranista. Sembla que l’arma que esgrimeix Rubalcaba és una suposada reforma de la Constitució espanyola, gràcies a la qual Catalunya podria tenir un estatus “millor” que l’actual.

De tot aquest moviment subterrani amb molt poca visibilitat per els ciutadans, se’n desprèn una vegada més l’interès dels espanyols de mantenir la seva colònia de Catalunya, per continuar exprimint-la i vivint a costa dels recursos que aquesta genera. Sense les suors dels catalans, sens el seu esforç i sobretot sense el rendiment que ofereixen a l’economia productiva moltes regions espanyoles ho passarien malament per continuar mantenint el seu estatus  de vida, atès que els subsidis que reben de l’Estat caurien significativament. I per assolir aquest situació, expliquen pel·lícules increïbles de canvis constitucionals, de blindatge de la llengua, de grans possibilitats per l’industria catalana, etc. Tot pura mentida; tot falsedat absoluta, com totes les promeses incomplides que ens ham fet fins ara, i els compromisos adquirits i oblidats l’endemà mateix d’haver-los adquirit.


Els Srs. Rubalcaba, Navarro, Duran, la colla del PP de Madrid i de Catalunya, i tots els catalans que porten els pantalons a mitja canya quan parlen amb ells, a tots ells els diem ben fort: JA ESTEM FARTS. NO VOLEM  MÉS PROMESES, VOLEM SER INDEPENDENTS!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada