divendres, 8 de novembre de 2013

La data de la consulta: els partits partidaris de la independència estan mes allunyats que mai


Després del debat sobre la pregunta, ara enceten el de la data



La consellera Ortega, per coherència personal, hauria de demanar ser rellevada de la responsabilitat d’organitzar la Consulta a Catalunya



Encara no s’ha apagat del tot el soroll sobre la pregunta de la Consulta per la Independència i ja està començant una nova pugna política per la data en que s’haurà de celebrar. Sobta que sigui precisament la vicepresidenta del govern qui hagi encetat aquesta nova polèmica que ben poc ajuda a la seriositat del procés. I sobta per que denota una manca d’unitat absoluta no ja entre els partidaris de la secessió de Catalunya, sinó fins i tot  en el sí del Govern català.

La vicepresidenta del govern català Joana Ortega diu que no
 veu possible organitzar la consulta abans d'octubre 2014
Sembla mentida que en uns moments històrics del país, en els que tenim l’oportunitat d’assolir la plenitud nacional, prevalguin en tots els partits catalanistes les posicions dels interessos particulars. En el cas d’ERC, és lamentable que no s’integri al govern d’una manera directa per reforçar-lo. En comptes d’això, es dediquen a trobar la manera d’aconseguir rèdits electorals en detriment d’aquells als que donen suport en el Parlament. Em sembla una actitud que podria tenir alguna justificació en una situació de normalitat, però en uns moments excepcionals com els que estem vivint calen altres actituds més de país, més de voluntat nacional, que no pas d’estratègies de curta volada i de miopia política, i al meu entendre això és el que està fent ERC avui.

Qui ens portarà a la independència no seran ni CiU, ni ERC, ni el PSC, ni ICV, ni la CUP. Només ens hi pot portar la unió entre tots ells i això malauradament no es veu per enlloc. Cal que se’n adonin; cal que rectifiquin, cal que treballin plegats per l’objectiu comú. És la única manera d’aconseguir-lo.

He parlat d’ERC, però es pot dir exactament el mateix de ICV que es dedica a fer propostes que no  entén ningú. Pretenen una pregunta que permeti votar Si a independentistes i federalistes. Suposant que fos així, quina lectura en faríem dels resultats? Si voldria dir independència? Voldria dir federalisme? De què hauria servit exercir el dret a decidir? I els que promouen aquests disbarats es diuen “polítics”...

Però la CUP està també en aquest mateix sac. Ahir es despengen amb una  proposta al Parlament que sembla que només tenia un objectiu: posar en evidència al govern de la Generalitat. En aquests moments transcendentals, toca aquesta estratègia de vol baix? S’ha repetit per activa i per passiva que ens cal un procés del tot democràtic per tenir credibilitat al mon, i van i surten els de la CUP demanant que es voti a favor d’una consulta unilateral, abans de que s’hagi demanat formalment al Congrés de Diputats a Madrid autorització per fer la consulta. Si no fos per la seva manca de visió política algú fins i tot podria dir que els de la CUP volen contribuir a desacreditar un procés que hauria de ser delicadament democràtic. Una mica de seny si us plau!

Al futbolista argentí del FC Barcelona, li ha sobtat la desunió
entre els polítics catalans partidaris de la independència
Pel que fa al PSC,  aquet ésun partit que ha perdut des de fa molt de temps el rumb. De ser una partit que comandava la immensa majoria d’institucions catalanes ha passat a ser un partit que dia a dia està més devaluat segons indiquen totes les enquestes. Des de l’arribada de Montilla a la presidència de la Generalitat, és a dir des de l’espanyolització del partit, la caiguda és imparable. Sembla que el socialistes catalans no han perdonat al seu partit que es prioritzin els interessos d’Espanya per sobre dels de Catalunya, i això té a veure amb personatges com Balmon, Corbacho, Parlón, etc., situats a la cúspide del partit, i amb “figures” com les de Carme Chacon criticant Catalunya des de totes les tribunes espanyoles que li donen veu. Avui, en el sí del PSC hi trobem enfrontades més que mai les anomenades “dues ànimes”  del partit, però amb una clara superioritat de l’ànima espanyolista sobre la catalanista. En aquestes condicions demanar unitat és impossible.

Deixo pel final a CiU. Sense un discurs unitari, dient cada conseller la seva, ha arribat a desconcertar als seus votants. Sens dubte la influència de Duran Lleida sobre els càrrecs d’Unió  és molt important, i per això Núria de Gispert, el conseller Espadaler, o el conseller Pelegrí, en alguna o altre ocasió s’han referit a la possibilitat d’ajornar la consulta més enllà del 2014. Aquesta setmana ha tocat el torn a la vicepresidenta del govern català la Sra. Joana Ortega, que o ens pren per estúpids o ella no hi veu més enllà. S’ha atrevit a dir que la consulta no es podria fer abans de l’octubre del 2014, argüint qüestions tècniques i de logística sense especificar-les. Jo demano la seva dimissió, per que dir això és acceptar que no és capaç de resoldre allò pel qual ella està cobrant. Quin desastre. Amb la gent d’Unió al govern no anem enlloc. Són els primers a posar pals a les rodes del procés sobiranista. 

Aquesta és la visió que els polítics catalans estan donant. Fins i tot un futbolista argentí del FC Barcelona com Javier Mascherano se’n ha donat compte  i en una entrevista donada a conèixer avui  ha manifestat que "crec que un país, per fer coses importants, necessita estar unit i fer pinya", referint-se al procés sobiranista.

Ni units, ni fem pinya!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada