dilluns, 18 de novembre de 2013

El PSC es despenja del “Dret a Decidir”



En un acte autoritari sense precedents Navarro imposa a l’executiva del partit les instruccions rebudes de Rubalcaba



El PSC canvia la C de Catalunya per una O  (d’Obediència) i una E (d’Espanyola)



Qui hauria de dir que aquell partit que dominava la Generalitat, les Diputacions i la majoria d’ajuntaments importants de Catalunya amb només 3 anys passaria a ser un partit marginal a Catalunya. Allò que ningú hauria pronosticat fa només 3 anys ha passat a ser una crua realitat pels militants socialistes i pels socialistes catalans en general.  

Què els sembla aquesta imatge?
No és bo per la política ni per Catalunya que el PSC s’arrossegui entre la societat catalana de la ma d’un secretari general que no només no genera cap confiança entre la seva gent, sinó que a més s’ha convertit en la riota pública del mon polític català. Un secretari general que es capaç de dir avui que una cosa és blanca, i  convertir-la en negre l’endemà mateix. La seva manca de credibilitat arriba a nivells alarmants tractant-se del líder polític d’un partit històric català. Ai si Josep Pallach aixequés el cap...

El fet és  que amb aquesta decisió d’abandonar el pacte pel Dret a Decidir, i per tant retirar-se del col·lectiu de forces polítiques que des del Parlament volen demanar al Congrés del Diputats l’autorització per fer una consulta legal d’acord a l’article 150.2 de la Constitució que contempla la possibilitat que l’Estat cedeixi a les autonomies competències que li són pròpies, es debilita el procés d’autodeterminació del catalans. Aquest mateix article és el que es va utilitzar per aconseguir que Catalunya pogués tenir la seva pròpia policia de trànsit en els èpoques en les que a Madrid governava el PP però sense majoria absoluta.

He dit més amunt que el procés d’autodeterminació es debilita per que es passa d’una majoria a la cambra catalana del 80% del total de diputats a una xifra inferior (64,4%). En concret es passa de 107 Diputats a favor del Dret a Decidir a 87 Diputats. Dels 20 diputats del PSC és d’esperar que alguns d’ells partidaris del Dret  a Decidir, potser 5 o 6  a tot estirar, el dia de la votació no segueixin la disciplina del partit i votin al costat del partidaris del Dret a Decidir. Si això fos així, voldria dir que els partidaris del Dret a Decidir podrien superar els 2/3 de la cambra catalana (90 Diputats) i apropar-se al 70% dels Diputats (95 diputats)


La imatge d’aquella manifestació integradora del 11 de setembre passat fent una cadena humana que anava des de pràcticament Perpinyà, fins el riu Sènia a la frontera amb el País Valencià, ha quedat perjudicada per aquesta decisió pel partit del Sr. Pere Navarro, a qui algun dia algú li recordarà amb tota la raó que vol dir la paraula botifler.


A aquests dos se'ls hi veu
el llautó... 

Està molt clar que els enemics del poble català no són només els espanyols (avui la conferència episcopal espanyola s’ha afegit al carro de combatre la secessió catalana a través d’un personatge sinistre com és el cardenal Rouco), sinó que hi ha catalans que també estan en la línia d’evitar com sigui la independència de Catalunya. El Sr. Duran Lleida, el Sr. Pere Navarro o el Sr. Joan Rosell no són més que petites mostres del que anirà passant les properes setmanes i mesos: el      discurs de la por i de les amenaces per veure si els catalans ens conformem amb els rosegons que habitualment ens han anat donant per fer-nos callar.

Sort que de tant en tant sorgeix algun valent que fins i tot a Madrid els ha advertit que això de Catalunya va en serio. Avui el Conseller Mas Colell ha fet que em reconciliés amb ell.

Paciència catalans: la llibertat arribarà, però ens la faran suar de valent...No hem de defallir!              

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada