Una campanya
electoral que va començar amb el desplaçament massiu de catalans a Bèlgica, i
que ha acabat amb les posicions, molt ajustades segons les enquestes, entre 3
partits (ERC, JXCAT, Ciudadanos), i on la majoria absoluta no està assegurada
per cap de les dues opcions independentista o unionista.
Amb líders polítics empresonats o a l’exili no és pot pas dir que aquesta ha estat una campanya electoral com altres, ni que les eleccions de demà seran unes eleccions “normals”.
Demà 21 de desembre
és el dia triat pels responsables de l’aplicació de l’article 155 a Catalunya
per tal que els catalans, amb el nostre vot, decidim entre l’article 155 i les
seves derivades, o la restitució del govern legítim de Catalunya. És el dia que
marcarà el futur del nostre govern, i per tant també el nostre futur com a ciutadans
i com a poble.
Són aquestes unes eleccions
atípiques, convocades per qui no té facultats legals per a fer-ho, controlades
per una Junta Electoral que posats a perseguir a prohibit fins i tot que els
membres de les meses electorals llueixin llaços grocs, i sobre les que pesen
seriosos dubtes, atès que s’han denunciat situacions poc clares en el cens
electoral, al temps que es continuaven
posant dificultats als catalans residents a l’estranger per poder exercir el
seu vot. Són també unes eleccions atípiques per que líders de partits independentistes,
membres del govern català destituït per M. Rajoy, continuen empresonats en una
demostració evident de manca d’independència de la justícia espanyola vers el
govern de l’Estat, tal com s’ha encarregat de reconèixer la Sra. Soraya Sáenz
de Santamaria, vicepresidenta del govern espanyol qui ha estat molt clara assegurant
que Mariano Rajoy ha aconseguit que Junts per Catalunya i ERC no tinguin líders
perquè estan escapçats, i deixant per tant ben clar que l’exili de Puigdemont i
l’empresonament de Junqueras estan relacionats amb la intervenció de Mariano
Rajoy, cosa que palesa que la justícia està al servei de la política.
Avui és el dia de
reflexió que ha posat punt i final a una campanya atípica que va començar amb
el desplaçament massiu de més de 45.000 catalans a Brussel·les per demanar-li a
Europa que desperti davant de la situació que viu Catalunya, i per fer arribar
al president legítim de la Generalitat Carles Puigdemont, als consellers Comin i Puig, i les conselleres
Serret i Ponsatí el seu recolzament i el seu escalf. Va ser un acte emocionant
del qual em sento molt orgullós d’haver-hi pogut assistir. Tenir l’oportunitat
d’escoltar en una plaça Jean Rey a tocar de les institucions europees, plena de
gom a gom, als nostres líders polítics agraint-nos la nostra presència i suport,
posava la pell de gallina. Un dia inoblidable malgrat el fred i la pluja que
ens varen acompanyar, però Catalunya s’ho val; només faltaria.
La campanya també
ha estat atípica atesa la pressió sobre la televisió i la ràdio públiques de
Catalunya. Les denuncies contra TV3 i Catalunya Ràdio han estat a l’ordre del
dia i les amenaces i els expedients de la Junta Electoral han sovintejat.
Aquestes denuncies, no cal dir-ho, han vingut de la ma del PP, del PSOE i de
Ciutadans, com no podia ser d’una altre manera.
Veurem demà que
diuen les urnes; pel moment les enquestes més serioses donen un frec a frec
entre ERC i Ciutadans per ser la força més votada, que els podria situar a tots
dos entre els 31 i el 33 escons. En tercer lloc hi hauria Junts per Catalunya
del president, que podria obtenir entre 29 i 31escons. En quart lloc s’hi situa
el PSC de Miquel Iceta, a qui li auguren uns 18 escons, mentre que Catalunya en
Comú i la CUP podrien empatar a 9 escons cadascú. Tancaria el PPC amb entre 6 i
7 escons. Veurem com acaba sent el resultat final, però si les enquestes són
fiables en podríem trobar perfectament amb uns resultats en els que el partit guanyador
fos Ciudadanos amb Inés Arrimadas però qui aconseguís la majoria absoluta
fossin els partits independentistes. Segurament com mai en anteriors ocasions,
no està gens clar el resultat final, i tot dependrà de com es decantin els vots
dels ciutadans indecisos que a hores d’ara continuen desfullant la margarida.
Demà doncs els
catalans ens juguem el futur; ens juguem la victòria sobre el 155, o la possibilitat
d’enviar el 155 a la paperera de la història. Ens juguem ser un país normal o
un país sotmès a la voluntat d’aquells que se’n senten propietaris, quan ni tan
sols en són llogaters, sinó més aviat okupes. Ens juguem el ser o no ser com a poble;
ens juguem el futur de Catalunya tal com l’hem construït fins avui. Tant de bo
els catalanes estiguem encertats amb els nostres vots, i tant de bo no hi hagi cap tupinada de cap tipus, Seria molt lamentable.
Jo també hi era
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada