dijous, 29 de juny de 2017

Procés d’independència: alguna cosa es mou a nivell internacional


New York Times i Financial Times en sengles articles parlen del conflicte entre Catalunya i Espanya. Òbviament no es posicionen a favor de Catalunya, però tampoc a favor de les tesis espanyoles.

 
Avui s’hi ha afegit el think-tank del partit d’Àngela Merkel, que tampoc es posiciona contra Catalunya. Més aviat critica l’immobilisme de Rajoy.



Tot i els esforços del govern espanyol per evitar que el desafiament català travessi les fronteres, i malgrat les pressions de tot ordre de la diplomàcia espanyola per evitar que els líders mundials es posicionin a favor de les pretensions catalanes, i es limitin a dir que el problema és un problema intern espanyol que s’ha de resoldre respectant la Constitució, aquests últims dies hi ha hagut moviments significatius que cal seguir amb esperança des de Catalunya.

Primer va ser un  editorial del New York Times en el que demanava que es permetés el referèndum, que es deixin de prendre tantes mesures judicials i que aquestes donin pas a decisions polítiques. L’editorial del  diari repassa el pes econòmic de Catalunya dins de l’Estat espanyol i acaba concloent que el millor que li pot passar a Espanya és que es permeti el referèndum i que els catalans acabin votant NO a la independència. Si el referèndum no es permet, afegeix l’editorial, les frustracions dels catalans seran encara més grans i l’independentisme podria créixer més encara.

Després ha estat el torn del londinenc Financial Times qui en un extens reportatge de 15 pàgines analitza el procés d’independència de Catalunya i com s’ha arribat fins el punt actual. En el reportatge s’explica que els catalans volesnmostrar al món el proper 1 d’octubre que mereixen gaudir d’un estat propi. El reportatge arriba a definir la posició d’Espanya davant dels desitjos del catalans amb aquest frase: Catalunya vol decidir el seu futur polític, però s’enfronta amb un Estat que diu “no pots prendre aquestes decisions, nosaltres les prendrem per vosaltres.” El reportatge fa un repàs dels diferents esdeveniments que han configurat la història de Catalunya aquests darrers anys començant per la retallada de l’Estatut del 2006 i el que va significar aquella primera votació a Arenys el 2009.

Finalment aquesta mateixa tarda s’ha conegut que la fundació Konrad Adenauer think-tank del partit d’Àngela Merkel ha fet públic avui un informe en el que critica l’immobilisme de Mariano Rajoy, dient que la situació a Catalunya no es pot resoldre únicament apel·lant a les lleis o a la Constitució, i davant de l’anunci de referèndum fet per les autoritats catalanes reclama reformes abans que no sigui massa tard. L’informe s’ha donat a conèixer precisament el mateix dia que Rajoy ha viatjat a Berlín per assistir a les reunions del G-20.

L’informe avala les actuacions del govern espanyol, però entén que això no és suficient i cal anar més enllà, perquè cenyint-se només a la Constitució, el conflicte no es resoldrà. L’informe preveu noves eleccions si el referèndum no es pot celebrar, i un increment de l’independentisme. També afegeix que tot i que ara l’independentisme potser no sigui majoritari, si no es troba una solució política aquest creixerà, i llavors quan Espanya estigui disposada a fer concessions ja sigui massa tard. En un altre informe anterior la fundació Konrad Adenauer ja demanava també una solució política per el cas català.

És evident que cap d’aquestes tres opinions sobre el procés català es mostren obertament favorables a les aspiracions dels catalans, però és evident també que cap d’elles es posiciona al costat de les tesis espanyoles. I aquest fet és molt rellevant doncs són ben conegudes les pressions que la diplomàcia espanyola exerceix contínuament sobre les cancelleries dels principals països del món occidental per aconseguir declaracions favorables als seus interessos.


Crec sincerament que hem de valorar molt positivament aquest canvi de tendència. Mica en mica el procés català ha anat calant, i el problema preocupa als polítics dels països occidentals. Al món occidental es parla del problema català i la situació enquistada actual es veu com un problema que cal resoldre. Allò que el govern espanyol volia evitar, impedint com fos que el conflicte s’internacionalitzés, ja ho han perdut. El conflicte ja està sobre la taula de molts alts dirigents de països occidentals. Ara ens cal actuar amb seny i rigor, respectant escrupolosament els procediments democràtics i les actituds pacífiques per aconseguir que a més, es posicionin del nostre cantó. De manera que, ull, seny, i bones maneres. Anem bé.     

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada